La Veu de Nació

La Fiscalia i els «pentiti» del cas Palau

«El qüestionable pacte amb la Fiscalia no hauria de ser excusa perquè Millet i els Montull rebin una condemna severa i exemplificant»

| 17/05/2017 a les 22:04h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les conclusions del cas Palau –que no han esperat a un possible canvi de posició del Consorci sobre CDC- han tornat a despullar les intencions de la Fiscalia. El mediàtic Emilio Sánchez Ulled ha rebaixat a la meitat les peticions de pena per a Fèlix Millet i Jordi Montull, lladres confessos de la institució cultural. A més, pràcticament ha assegurat que Gemma Montull no entri a la presó ja que ha passat de demanar 26 anys i mig a només dos (i 24 mesos substituïbles per una multa).

Millet i la família Montull han passat, de manera incomprensible, de saquejadors de l'emblemàtic Palau de la Música a una mena de pentiti que ajuden a fer caure els capi de la màfia. La Fiscalia, amb CDC al punt de mira com a objectiu polític, no ha dedicat cap esforç a aclarir el saqueig i s'ha centrat en obtenir proves contra el presumpte finançament irregular del partit nacionalista.

L'esforç de Sánchez Ulled per demostrar el finançament irregular de CDCen un moment en què els indicis i els casos es multipliquen- no pot passar mai per salvar dues de les pitjors cares d'aquesta Catalunya que es vol deixar enrere. De fet, el qüestionable pacte amb la Fiscalia –que ha aplicat els atenuants de confessió i reparació- no hauria de ser excusa perquè Millet i els Montull rebin una condemna severa i exemplificant –l'acusació popular manté penes superiors als 30 anys-.

L'actuació del ministeri fiscal tampoc pot ser excusa per a un PDECat encaparrat en no voler tallar amb el llast de l'ombra de la corrupció de CDC. Més enllà de consideracions jurídiques i lluites partidistes, la imatge de la trentena de diputats nacionalistes votant en solitari les propostes per canviar la posició del Consorci del Palau és una mostra d'aïllament difícilment explicable i un gol en pròpia porteria per al projecte de refundació.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Els fiscals coaccionant a acusats i testimonis perquè acusin a CDC
Anònim, 17/05/2017 a les 22:27
+27
-3
Els fiscals no tenen proves i l'únic que els queda és la coacció i el xantatge. Només per això, aquest queda invalidat per manca de garanties.
Hi ha massa ingerència per part del govern espanyol. No només s'aplica una doble vara de mesurar sinó que hi ha un acarnissament contra CDC per haver-se tornat independentistes, i en canvi no s'ha acusat a PSC quan està emmerdat fins al cul, amb totes les martingales urbanístiques i de l'hotel del Palau, quan manava a l'ajuntament.
Per tant, fins que no es demostri el contrari, de moment és un judici polític.
Per a l'anòmim de les 22:27
Quin pais!, 18/05/2017 a les 08:57
+4
-14
Temps era temps, Mas era conseller en cap i cert senyor a qui jo coneixia se n'anava als actes de CiU amb ganes de demanar i se'n tornava amb plecs de condicions per a futurs contractes, amb els quals s'havien d'omplir pliques per rebre els contractes adjudicats en aquelles reunions i actes de CIU. "Ens han donat aquest contracte que sortirà publicat tal dia, té les condicions i fes una plica per X-tants euros", li deia a la secretaria, en un secret que era conegut per tothom a la empresa. I el contracte es publicava i la plica es presentava i, oh sorpresa!, es rebia el contracte de la Generalitat per import de X-tants euros, i el senyor C. se'n tornava a buscar més feina a can CiU.

Mai no he sabut si li cobraven el 3%, però aquests contractes adjudicats a dit eren consequència de les aportacions econòmiques a l'entorn de CiU (no necesàriament al partit, sinò fundacions i organitzacions afins). I el procés d'adjudicació era impecable: tothom presentava la seva plica com cal, i el contracte se l'enduia qui li tocava. Ves i demostra, com sap l'astut Mas, que el contracte ja tenia nom i cognoms des del mateix moment que el departament aprobava la despesa...

Aquesta era la manera de fer de aqeulla Catalunya que alguns creuen enterrada i molts volen oblidada, mentre alguns babaus es pensen que "es cosa de Madrit que ens vol mal". Ves i pregunta als competidors del meu senyor C.

(Nota: el senyor C. va seguir al negoci amb els socialistes, però anava sempre estressat per que "amb aquests vas a cegues" i la secretaria, pobre, es feia un tip d'emplenar pliques per presentar a tort i dret a veure què queia)
senyor anònim de diuen diuen diuen de 08:57
Anònim, 18/05/2017 a les 16:25
+10
-0
emmerda emmerda que alguna cosa queda: aquestes afirmacions que tan alegrament fa les por demostrar?

Si tant segur n'estar perquè no les signa amb nom i cognoms i no amb un covard pseudònim ?
@ Quin pais!, 18/05/2017 a les 08:57
Anònim, 18/05/2017 a les 21:01
+0
-0
Si tan et preocupa la corrupció, perquè no s'encausa el PSC que també està emmerdat fins al coll? i també cobrava comissions, durant els jocs olímpics, per cert, l'encarregat que les cobrava era el mateix que va fer el Fòrum i aquests s'embutxacaven el 6%, els associats del gremi d'instal·ladors d'aire condicionat es van queixar de la comissió. Tot això es pot trobar en les actes de reunions i les cartes que van escriure.
I m'oblidava, el famós hotel del cas palau, el PSC no hi té res a dir?, era quan manava a l'ajuntament de Barcelona.
Però no passarà res, ja que en primer lloc, el PSC és unionista, i no té cap persecució política per part del govern espanyol.
Per a l'anòmim de les 16:25
Quin pais!, 19/05/2017 a les 22:28
+0
-0
Un usuari anònim m'acusa d'amagar el meu nom darrera un pseudònim que he escampat per tot de comentaris d'aquest diari per que se sàpiga que jo sóc jo... menys mal que el meu sentit de la ironia ho aguanta tot, que si no me l'esberles, anònim!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Arnau Urgell i Vidal
Cap de redacció de NacióDigital. A Twitter: @arnauurgell.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
01/01/1970
La presidenta de la cambra baixa cita el dirigent d'ERC al seu despatx durant mitja hora i l'emplaça a reconduir el tarannà durant les sessions de control
01/01/1970
Civio, organització en defensa de la transparència, alerta que la decisió suposa una greu reculada del dret a la informació pública i recorrerà al Tribunal Suprem
José Manuel Maza, fiscal general de l'Estat mort a l'Argentina. | Europa Press
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Cinc claus sobre l'escenari obert després de la mort sobtada de José Manuel Maza, el tercer fiscal general de l'Estat en sis anys designat pel govern del PP
Els herois de la «Liga de la Justicia», darrer gran film de la factoria DC Comics
Esteve Plantada
01/01/1970
Set claus per saber quin és el "supergrup" més prodigiós del cinema
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Mural a favor dels presos polítics | Adrià Costa
01/01/1970
L'entitat demana anar més enllà dels grans actes de carrer i proposa reivindicar l'alliberament dels líders sobiranistes en el dia a dia