Opinió

Socialisme i brúixola

«L’esquerra amb vocació de majoria i voluntat de govern sembla navegar sense brúixola, a Europa, de manera que és impossible que arribi mai a cap port»

| 17/05/2017 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’anomenat “debat entre candidats” per a dirigir el PSOE ha estat la darrera manifestació del naufragi de l’opció socialista a Europa, o com ells mateixos ja s’anomenen, socialdemòcrata. L’acte en si, absent d’idees i de projectes, va acabar esdevenint una batussa pública entre dos, de poc nivell i farcida de retrets i envestides, amb un espectador al mig, que s’ho mirava. Si aquesta és l’esquerra que aspira a governar Espanya, tot fa pensar que hi ha, encara, uns quants anys per endavant d’executiu conservador. Aquella força de canvi que arribà al poder el 1982 és, avui, una caricatura del que va ser, amb uns líders històrics que ja formen part del sistema, veritable beautiful people, amb dirigents que comparteixen consells d’administració amb l’oligarquia de tota la vida, amb casos reiterats de corrupció i amb una xarxa de poder territorial representada pels barons, nom ben escaient a un partit monàrquic com ja ha acabat esdevenint, amb els anys. La desorientació és absoluta, més encara quan, al final, acaben rivalitzant amb la dreta per a veure qui és més nacionalista espanyol. Fora d’aquest àmbit, doncs, no és fàcil de trobar un discurs sòlid que s’associï a un projecte engrescador, regenerador i útil als interessos dels sectors populars i que tingui alguna relació amb el socialisme espanyol. Segons quin siguin els resultats aquest diumenge, el PSOE pot trencar-se i iniciar un camí ple de dificultats, tot i que, probablement, no tant com el que ha convertit en no-res el PASOK, el partit dels socialistes grecs. Pel que fa al català, fora ja del PSC els noms amb més prestigi, la dinàmica que duu el fa anar de mal borràs i cada cop se situa més a prop de la irrellevància. Unes properes eleccions no faran més que confirmar aquest presagi. Quan no se sap què es vol, on es va i quins interessos realment es volen defensar, es pot esperar qualsevol cosa excepte miracles.

Dels cinc candidats que, a les eleccions franceses, van situar-se al voltant del 20% dels sufragis, tres havien passat pel partit socialista: Jean Luc Melenchon, Emmanuel Macron i Benoît Hammon, aquest darrer candidat oficial del PSF i que va obtenir tan sols un 8% dels vots, el pitjor resultat de la història. Els propers dies en podrem avaluar la intensitat de la desbandada, un cop es coneguin amb detall tots els noms de la nova arquitectura governamental i dels integrants de les llistes electorals per les diferents circumscripcions.  A Alemanya, Martin Schultz, que semblava ser la gran esperança blanca del SPD, no ha alçat el vol tan enlaire com gairebé tothom augurava i, fins i tot, ha perdut en el seu propi feu: Renània del Nord-Westfàlia, el land més poblat del país, on nasqué Schultz i tradicional plaça forta del seu partit. D’això fa tan sols quatre dies. Abans, el 7 de maig, els socialdemòcrates van estimbar-se a Schleswig-Holstein, com ho havien fet el 26 de març al Sarre. Mals temps, doncs, per a la socialdemocràcia europea, un dels dos pilars al voltant dels quals s’havia anat construint Europa, de la II Guerra Mundial ençà.

Dels 27 estats de l’actual Unió Europea, tan sols mitja dotzena tenen cap de govern o primer ministre socialista, socialdemòcrata o reformista progressista, per no dir de centreesquerra que és com, ara mateix, s’estimen més de ser anomenats alguns. Sovint, però, el govern no és en solitari, sinó en coalició amb altres forces, no necessàriament progressistes. Es tracta d’Àustria amb Christian Kern, Itàlia amb Paolo Gentiloni, Malta amb Joseph Muscat, Portugal amb António Costa, Suècia amb Stefan Löfven i Txèquia amb Bohuslav Sobotka. Queden enrere aquells temps en els quals els líders i estadistes de forces pertanyents a la Internacional Socialista eren no sols referents polítics, sinó també ètics i morals, per als seus compatriotes i arreu del món. Parlo de Willy Brandt, Olof Palme, Sandro Pertini o Mário Soares, tan diferents de Felipe González, Bettino Craxi o German Schroeder. L’esquerra amb vocació de majoria i voluntat de govern sembla navegar sense brúixola, a Europa, de manera que és impossible que arribi mai a cap port. Una nova esquerra, radicalment democràtica, lliure de corruptes i que tingui clar quins sectors socials representa i quins interessos vetlla, és avui imprescindible al vell continent. No parlo, doncs, d’una esquerra que es confon amb la dreta, sinó de tota una altra cosa. Al segle XXI, els mots socialisme o socialista, per ells mateixos, ja han perdut la capacitat de suscitar il·lusió i esperança. Però, més enllà de les paraules, hi ha els fets. I només aquests poden tornar a adquirir la condició de brúixola.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Els del PSC sí que saben que volen
Anònim, 18/05/2017 a les 18:16
+1
-0
Jo crec, modestament, que la gent del PSc sí que saben el que volen i és una sola cosa: aferrar-se a les parceles de poder que ténen. No hi veig cap mes idea o projecte. I per això es dediquen a cultivar el que creuen que són els seus votants més fidels: nostàlgics del felipisme, sentimentalment espanyols i generalment gent d'edat avançada, conservadora i poruga. Per això Iceta no es pronuncia entre la Susana i el Pedro, per no quedar malament amb ningú.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Llicenciat en Filologia Catalana, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Autor d'una quinzena de llibres, els darrers títols són: La passió italiana, 2014, Les religions a Catalunya i Història del protestantisme als Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de dos nét i una néta.
El debat a TV3 entre els portaveus de les set principals formacions | Adrià Costa
01/01/1970
El debat decisiu a tres dies de les eleccions entre els portaveus de les set principals formacions polítiques
 23:15 Jordi Turull lamenta: "La capacitat normativa per fer coses al servei de la gent ens la suspenen i a més el dèficit fiscal és asfixiant". Explica que l'Estat actua contra la capacitat d'autogovern de Catalunya. De les darreres 26 lleis, la meitat estan suspeses, precisa.
 23:12 Marta Rovira retreu a Xavier García Albiol que "estan tractant els ciutadans de primera i de segona" perquè no van aprovar la llei d'accés universal a la salut, i acusa el govern de discriminar en funció de l'origen.
 23:10 Miquel Iceta es compromet a prioritzar les escoles bressol, perquè el Govern sortint "va dedicar-hi zero euros en el pressupost d'enguany".
 23:07 Carles Riera espera que el 22-D comenci la "restitució" de la República i fer un pas endavant en drets civils i democràtics. "El canvi social i econòmic que ens permeti cosir el país no és possible en el marc estatal i estatutari", defensa, i insisteix: "Ni amb equidistàncies, ni amb Estatut d'autonomia ni amb Constitució no és possible".
 23:05 Xavier García Albiol torna a parlar d'una conversa amb un taxista. Explica que aquest dilluns n'ha agafat un i el conductor li ha relatat que la seva mare 85 anys "està esperant des de fa tres mesos que li posin una pròtesi". En la seva opinió, als catalans els preocupa aspectes com les llistes d'espera i els nens que estudien en barracons. Demana als partits aparcar diferències i a arribar a acords en els àmbits socials.
 23:04 Xavier Domènech aposta per un New Deal que superi les fractures socials a Catalunya i revertir les retallades.
 23:02 Miquel Iceta afirma que volen canviar de rumb i reitera la seva aposta per la reforma federal.
 23:01 Inés Arrimadas: "La meva prioritat si som presidents de la Generalitat, presidenta de la Generalitat, és tornar a unir els catalans". També anuncia que vol fer una auditoria de la Generalitat per aixecar catifes, per saber quants diners es gasten en estructures d'estat i destinar els diners del procés a l'educació i la sanitat. 
 22:59 Marta Rovira diu que primer cal superar el 155 i després lluitar contra les desigualtats. "No és cert que l'economia patís en el nostre país abans del 30 de setembre, estava batent rècords històrics", reivindica.
 22:58 Jordi Turull: "La gent ha de votar en clau de dignitat democràtica i d'institucions".
 22:58 El debat entra en el segon bloc, del present.
 22:57 Jordi Turull: "Com més hem posat la decisió i la paraula en mans dels ciutadans més forta ha estat la repressió".
 22:55 Jordi Turull, a Domènech: "Aquesta equidistància entre porres i urnes ens sap molt de greu".
 22:53 Xavier Domènech: "És evident que el bloc de José María Aznar no sumarà". A més, retreu que l'estratègia independentista ha dut a "un govern intervingut", i pregunta a partir del 21-D quina política volen portar els sobiranistes "per avançar" i no només per restituir el Govern.
 22:52 El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, pregunta a Miquel Iceta si pensa pactar amb els que es volen carregar el model d'immersió lingüística, i Iceta respon: "No volem canviar el model lingüístic de l'escola catalana".
 22:50 Miquel Iceta: "Un mestre a l'escola catalana ha de saber català". Xavier Domènech ironitza que Iceta té "tendència" a respondre per Inés Arrimadas.
 22:47 El sindicat USTEC-STEs pregunta a Inés Arrimadas si s'ha d'exigir el català al professorat, i ella contesta que els professors, igual que la resta de funcionaris, han de tenir requisits adients per la feina que han de fer. "Depèn de l'assignatura que donin els professors", continua, i es pregunta: "M'estan dient que per ser professor d'anglès has de tenir nivell C de català però no un nivell d'anglès?".
 22:45 Xavier García Albiol critica que el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha estat declarat persona no grata en 105 municipis. Jordi Turull replica: "A mi m'han posat a la presó".
 22:43 Xavier García Albiol afirma que "una part de la població ha d'estar molt decebuda" després del Govern sobiranista. "Els 470.000 catalans que estan aturats no mengen de la República, del procés independentista", sosté.
 22:42 Miquel Iceta defensa l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, i rebutja tornar al 6-7 de setembre i l'1 d'octubre. "No és un bon plantejament", considera, i creu que la República "no té unes bases sòlides".
 22:40 Carles Riera assevera que "ningú pot negar les condicions d'excepcionalitat que ha produït el 155", i diu que caldrà restituir el Govern "més adequat" per restituir la República.
 22:39 Inés Arrimadas recorda el "per què no tornes a Cadis?" que li va dedicar l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert. "Si aneu repetint això us quedareu sols a Catalunya perquè més de la meitat de la població té orígens fora de Catalunya", ressalta.
 22:37 Inés Arrimadas, al "tripartit" independentista: "Ni tan sols són capaços d'explicar la seva gent què és el que faran". 
 22:35 Xavier Domènech diu a Jordi Turull que, com diu ell, això "va de democràcia", però també cal afrontar altres aspectes que Domènech considera que el Govern ha oblidat com la pobresa infantil.
 22:35 La Junta Electoral sanciona TV3 per la manifestació de Brussel·les i el concert pels presos. L'organisme també contradiu la resolució de la junta provincial i dona la raó a RTVE en el plet amb la CUP per un anunci electoral no emès. Ho explica Sergi Ambudio.
 22:34 Miquel Iceta, sobre la restitució del Govern després del 21-D: "Les eleccions serveixen per triar un president i un govern, o no?".
 22:31 Xavier García Albiol, Marta Rovira i Jordi Turull s'enfronten pels presos polítics. "La Soraya va admetre que els presos polítics ho són precisament pel que pensen", diu Rovira, i Turull subratlla: "La meva llibertat provisional no em permet explicar com jo voldria".
 22:28 Federalistes d'Esquerres pregunta a ERC si estan a favor d'una Unió Europea sense fronteres interiors entre els estats. Marta Rovira diu que sempre han estat d'acord amb la UE i han defensat una república catalana exercint dins la UE, però considera que cal "reformar moltes coses" d'aquesta "Europa dels privilegis". Retreu que faci "selecció" a l'hora de condemnar la repressió política.
 22:27 Carles Riera reclama als "comuns" que no governi amb el PSC, i retreu al PP que utilitza "l'argument del maltractador o el colonitzador" contra Catalunya. Inés Arrimadas demana que retiri aquesta darrera afirmació.
 22:23 Xavier Domènech carrega contra l'aplicació del 155, del qual considera: "El 155 ens ha fet enormement vulnerables com a país". També interpel·la a l'independentisme. "Per molt que vostès estiguin explicant que ho van fer tot bé, no ho van fer bé", indica.
 22:26 ENQUESTA Qui està guanyant el debat de TV3? Vota a l'enquesta de NacióDigital.
 22:22 Inés Arrimadas: "Els partits independentistes tenen un problema amb la realitat". Segons ella, "viuen en la bombolla del procés".
 22:20 Marta Rovira reivindica l'obra de govern, com la reducció del 24% de les llistes d'espera, i uns pressupostos que permeten pagar a 30 dies els proveïdors. "El govern ha governat i ha fet grans gestes", defensa.
 22:18 Xavier García Albiol, als partits independentistes: "Si ha alguna responsabilitat del que ha passat a Catalunya els últims dos anys és d'aquells que han estat governant". Els demana quie diguin una sola mesura "que hagi significat un aspecte positiu" per als ciutadans a partir del procés independentista.
 22:16 Jordi Turull es pregunta si es restituirà el president 130è de la Generalitat, o sigui Carles Puigdemont, o hi haurà el president "155" posat per Mariano Rajoy. Apel·la a una resposta democràtica per "derrotar" els empresonaments i la violència de l'estat.
 22:15 Carles Riera retreu el "cop d'estat" del PP amb Ciutadans i el PSC que "pretén imposar l'autoritarisme de la monarquia espanyola", i carrega contra l'"estat espanyol dictatorial".
 22:13 Xavier García Albiol, que fa la primera intervenció en castellà del debat, creu que el 21-D cal deixar pas "a un gobierno democràtic que es preocupi dels problemes reals dels catalans".
 22:12 Xavier Domènech considera que comença a ser un procés que "té menys de país, i massa de govern i de partit".
 22:11 Miquel Iceta considera que l'actual context polític és responsabilitat de les forces polítiques del procés "sense tenir present les normes bàsiques de la democràcia", i "fulminant l'Estatut". 
 22:09 Inés Arrimadas diu que el Govern va fer "una fugida cap enlloc", però també responsabilitza el govern espanyol per haver mirat cap a una altra banda. Diu que el 21-D es pot deixar enrere el malson del procés i es pot iniciar una nova etapa".
 22:06 Els candidats responen com s'ha arribat fins aquí. Marta Rovira retreu que el govern espanyol s'ha negat a negociar el referèndum, i "té tanta fòbia a la democràcia que n'altera absolutament les normes de joc", cosa que fa que no hi pugui ser Oriol Junqueras debatent.
 22:02 Jordi Turull respon una pregunta de Societat Civil Catalana (SCC) sobre si mantindrà la via unilateral. Diu que vol dir "renunciar al diàleg, no se'ns ha volgut ni escoltar", i que seguiran perseverant perquè hi hagi diàleg i negociació", ja que la unilateral la gestionen altres.
 21:59 Comença el debat de TV3, l'últim televisiu d'aquesta campanya electoral al 21-D. Durarà unes dues hores, s'estructurarà en tres blocs i els candidats hauran de respondre també la pregunta de representants d'entitats amb les quals no s'identifiquen.
 21:57 Els candidats que participen en el debat de TV3 ja s'han fet la foto de família uns minuts abans de començar.
 

Els candidats en el debat de TV3 al 21-D, el darrer de la campanya. Foto: Adrià Costa

 21:55 Tot a punt per al debat del 21-D a TV3, el darrer de la campanya electoral. Hi participen Jordi Turull (Junts per Catalunya), Marta Rovira (ERC), Inés Arrimadas (Ciutadans), Miquel Iceta (PSC), Xavier Domènech (Catalunya en Comú-Podem), Xavier García Albiol (PP) i Carles Riera (CUP).
 21:25 Carrizosa, a Puigdemont: «Quan en una democràcia s'atropellen les normes, els que queden fora del sistema són els que ho fan». El portaveu de Cs ha etzibat que els dies 6 i 7 de setembre el Govern es va passar les normes per "l'Arc de Triomf" perquè van aprovar les lleis de desconnexió i del referèndum amb només 72 vots dels 90 necessaris. Ha estat el cap de cartell del penúltim acte de campanya a la demarcació, celebrat a Vila-seca. Informa Jonathan Oca.
 21:16 PÒQUER DE CAMPANYA. 18 de desembre: Ortega irromp, la fiscalitat de la CUP, el llop De Guindos i els reflexos de Cs. La síntesi editorial de NacióDigital, avui a càrrec de Ferran Casas.
 21:05 Signants del manifest democristià de suport a Puigdemont reclamen la retirada dels seus noms. Segons ha informat Demòcrates de Catalunya a través d'un comunicat, hi ha almenys quatre persones, entre les quals la filla de Carrasco i Formiguera, que denuncien no haver donat el seu consentiment.
 21:05 
 20:42 Rajoy veu victimisme en Puigdemont i Junqueras: «Buscar greuges és l'especialitat del nacionalisme». El president del govern espanyol reivindica la "pluralitat" d'Espanya i Catalunya, i el "respecte als drets de les minories". Albiol crida a "posar fi" a partir del 21-D a "una clara voluntat de marginació dels que no som independentistes".
Entrades anteriors »
Xavier Domènech, a la Sexta | Dani Gago / Catalunya en Comú
Sara González
01/01/1970
Xavier Domènech va afrontar una curiosa salutació d'Albiol, a qui amb prou feines coneix, just abans del debat de La Sexta
Marta Rovira i Ester Capella en la seva visita a Oriol Junqueras a la presó. | Cedida
Roger Tugas
01/01/1970
El programa i els discursos d'ERC s'han de modular per evitar que el Suprem els usi per acusar els dirigents investigats de reiteració delictiva, i d'aquí l'accent que es posa en la recerca del diàleg amb l'Estat
El Palau de la Generalitat, tancat i barrat | Adrià Costa
Josep M. Vilalta
01/01/1970
«El debat nacional intens dels darrers anys ha desdibuixat o ha deixat en segon terme d’altres prioritats polítiques igualment necessàries si volem consolidar un país de major progrés social i econòmic»
Aida Morales | 14 comentaris
01/01/1970
Els politòlegs Marc Sanjaume i Joan Botella descarten una alteració substancial dels resultats, malgrat els dubtes "raonables" de frau | La població pot comprovar el registre censal i aclarir dubtes als seus ajuntaments
Xavier García Albiol, cap de llista del PP | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El cap de llista de PP a les eleccions del 21-D tria "El caçador" de Michael Cimino, Fernando Aramburu i Almudena Grandes, "CSI" i les cançons d'Enrique Iglesias
Carles Riera, candidat de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat de la CUP insta les forces "republicanes" a desplegar la declaració del 27 -O i aplicar la llei de transitorietat | Recalca que si cal assumiran "responsabilitats" de Govern i demana als "comuns" abandonar "el terreny fictici de l'equidistància" | Afirma que Puigdemont respon a una "realitat més lliure" que el "peix al cove" del PDECat