Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Molt s’ha dit ja sobre xefs i negocis que usen i abusen de becaris— o esclaus, com els han arribat a anomenar, malgrat vivim en un país lliure i som amos i senyors de la nostra pròpia vida. És molt còmode afirmar allò de “la societat i el sistema són una merda”; el difícil (o potser no) és assumir que canviar-ho està a les nostres mans. Que allò que acceptem marca la diferència. Som el gremi del qual formem part, sigui quin sigui, i ell és una extensió de nosaltres. Com a persones i professionals.
Si t’han escopit a la cara i t’han tractat d’inútil, ho sento per tu. Plora, queixa’t, denuncia-ho i vés-te’n. Llença el davantal— que no la tovallola. Però, tal com deia Einstein, si vols resultats diferents, fes coses diferents.
Recordo, de fa temps, una persona que volia escriure un llibre i em deia que no volia que li suposés cap esforç. Mm. Vaig riure per no plorar. Jo, que he gaudit i patit (no sabria dir si a parts iguals) escrivint les novel·les que tinc publicades i tantes coses més... Recordo que vam parlar sobre les connotacions que donem a les paraules i les nostres creences; sobre la responsabilitat i el poder que tenim en el que diem, pensem, sentim i fem. A dia d’avui, la persona en qüestió, ja té un llibre al mercat i estic segura que no serà l’últim. Confio en que va escriure’l ella mateixa, tot i que en el món editorial hi ha molts clarobscurs... I negres. També.
"Un dia que estava tip de tot i comentava si no val la pena de plegar, llavors, amb un amic, vam adonar-nos que entre tots fèiem d'obrers d'una gran piràmide, una piràmide que potser no s'acabarà mai. Què hi fa que d'un llibre se'n venguin només tres-cents exemplars! Si només n'hi hagués un... Però aquest, i un altre, i centenars d'altres, formen una pila i es fan sentir, oi?" Això deia en
Joaquim Carbó, el Juliol de 1968, en una carta a Jordi Arbonès.
O com diu n’Eduard Màrquez en l’entrevista amb Jaume C. Pons Alorda. A anys llum de
l’intent de campanya evangelitzadora del Senyor Mejide, amb més faltes que vergonya.
No ens cal guanyar-nos la vida: la tenim per defecte des del dia que vam néixer. Ara, el que sí va bé adquirir és experiència i coneixements que ens permetin desenvolupar una tasca, la que sigui, amb dignitat. I aprendre. I créixer. Com a persones i com a professionals. Perquè dels
joves influencers als
becaris jubilats n’hi ha un tros. (Potser) el problema és que ens estem acostumant a tenir-ho tot amb una immediatesa i comoditat que no són reals, sinó virtuals. Volem que tot sigui fàcil i ràpid i efectiu i... No sempre pot ser. Un pa bo no es fa sol. Li calen mans per convertir la farina, l’aigua, la sal i l’oli en un
xusco o una barra. Cal amassar. Cal foc. I és aquesta inversió, de temps i d’energia allò que li aporta el valor. (Valor de veritat, que no és el mateix que un preu.) D’acord que no només de pa viu l’home, però...
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Teresa Roig
,