Opinió

Unitat i referèndum

«Tots els documents susceptibles d’esdevenir comprometedors en cas d'anar mal dades haurien de ser signats pel conjunt del govern»

| 16/05/2017 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa unes setmanes el govern en bloc va signar, al Pati dels Tarongers de la Generalitat, un manifest de compromís amb el referèndum que fou una molt bona notícia atès l'ambient que s'havia respirat durant els dies previs. A dia d'avui, havent vist que Rajoy persisteix en la seva estratègia criminalitzadora, volent utilitzar la Fiscalia per perseguir judicialment fins i tot la compra d’urnes, potser és necessari desenvolupar aquest compromís i que tots els consellers i conselleres es facin responsables legalment de totes les decisions preses.

L’ombra de les inhabilitacions a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs és allargada i podria ser que hi hagués qui temés, comprensiblement, per la seva carrera política davant la possibilitat de patir el mateix destí. Amb tot, el que cal tenir ben clar a hores d’ara si es vol formar part del Govern de Catalunya, és que la inhabilitació només es pot evitar per un sol camí: fent efectiu el dret a l’autodeterminació del nostre país. Alhora, cal tenir present que la inhabilitació d'un govern en el seu conjunt seria un fet inèdit i un escàndol internacional, mentre que la persecució focalitzada en individus concrets queda dissimulada per ser un conjunt d’agressions menors.

Així, tots els documents que siguin susceptibles d’esdevenir comprometedors en cas d'anar mal dades haurien de ser signats pel conjunt del Govern, especialment el decret de convocatòria del referèndum que haurà de signar el president Puigdemont i tot allò que sigui encarregat als consellers Junqueras, Romeva i Borràs per fer efectiva la votació i l'aplicació dels seus resultats.

Degut a la irreversibilitat del camí escollit, no hi pot haver cap sospita de feblesa per tal d'augmentar les possibilitats d’èxit del referèndum. No només de cara a la ciutadania, que ha de veure el seu govern com un bloc monolític per seguir-lo amb confiança, sinó també a nivell intern per evitar que es reprodueixi el mite d'Aquil·les i el seu taló vulnerable.

Malgrat que s'hi ha especulat sovint, unes noves eleccions sense haver fet el referèndum ni exercit la sobirania del nostre poble, significarien la derrota física i moral del sobiranisme, mancat de la força per intentar gaire res per tota una generació. També erra qui creu que després de la derrota vindrà algun tipus d'oferta: Madrid, com Roma, tampoc paga traïdors i l’autonomia rebel serà castigada.

Amb unitat i fermesa el referèndum no serà un nou 9-N, com alguns especulen, perquè donarem credibilitat al seu tret principal: la voluntat de fer que el resultat esdevingui vinculant. A més, la millor manera de garantir la participació d'aquells que volen que l'estatus de Catalunya segueixi essent el mateix és exhibir rotunditat en la determinació d'aplicar el que manin les urnes, independentment de les xifres de participació, i posar dia i hora per la proclamació d'independència en cas de resultat afirmatiu.

I, si bé l'estabilitat és clau en el període previ al referèndum, ho serà encara més un cop s'hagi de fer efectiu el seu resultat en cas de victòria independentista. Si guanya el Sí al referèndum i es proclama la independència, caldrà cercar reconeixements internacionals. No sembla el moment més procliu per a precipitar-se a celebrar unes eleccions que afegeixin incertesa a la situació. Per aquest motiu, caldrà que la majoria parlamentària conformada per Junts pel Sí i la CUP es replantegi molt seriosament la proposta de fer eleccions constituents sis mesos després del referèndum. Els precedents històrics de processos d'independència ens ensenyen que els reconeixements no arriben de manera immediata i que aquesta qüestió essencial és molt poc probable que estigui plenament resolta en un període tan curt de temps.

El nou estat català s'ha de mostrar capaç de controlar el territori, assegurar-ne l’ordre i gestionar les relacions internacionals de manera efectiva. Aquestes són unes tasques que només es podran fer des de la temprança que de cap de les maneres no garantiria una campanya electoral que s’engegaria -ja ens coneixem tots- l'endemà mateix del referèndum. Assolir la independència de Catalunya no serà fàcil tenint un estat en contra i és evident que, com qualsevol empresa veritablement important, té un risc inherent. Amb tot, estem segurs que amb unitat, fermesa i objectius clars, el govern podrà fer prevaldre la força del mandat democràtic de 2,3 milions d’electors per organitzar el referèndum amb èxit i executar-ne el resultat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Sopa de verdades
Anònim, 16/05/2017 a les 22:26
+10
-14
Estoy buscando en esta sopa de letras alguna verdad y no lo consigo. Lo que esta pareja quiere meteros con calzador es que cualquier gobierno autonómico , municipal o estatal , en pleno, tiene derecho a hacer lo que le dé la santísima gana. Y si no les dejan , la culpa es de el de arriba. Lo que hubiese ocurrido en un país normal, es que el gobierno de Cataluña en pleno fuese inhabilitado de ipsofacto a la mínima . Pero como vivimos en España, país de pandereta desde Cádiz a Barcelona pasando por Bilbao y Vigo, pues aquí no pasa nada. Esta broma de mal gusto ya está durando demasiado y nos está haciendo perder tiempo y dinero a todos los españoles. Trolas como este artículo de arriba a abajo solo tiene un propósito , manipular al lector que quiere con ansias la independencia como forofo del FCB o del RM , la champions.
Evitem-ho
Anònima, 16/05/2017 a les 23:03
+12
-4
Amb l'independència, hem d'evitar per bé nostre, els nostres descendents i la prosperitat de Catalunya, el pica-baralla constant que tan agrada al govern espanyol. Com per exemple passa amb Gibraltar i la seva obsesió posessiva i malaltissa de Gibraltar espanyol!
Estem preparats, tot a Punt? Tenim Plan B?
Anònim, 17/05/2017 a les 08:30
+5
-4
Segons una estadistica la majoria dels catalans, també indepes, dubtem de la possibilitat d'un Estat Català. Els nostres politics ens han defraudat massa, el darrer exemple: el famos refe, esdevingut botifarrada, agobiant (jo vaig fer 4 hores de cua) i tot per res. Espero que tingueu un Plan B quan els nostres veins neardentals vinguin amb els de la Guardia Civil, perquè vindran....
No hi ha marxa enrere possible
Seré, 17/05/2017 a les 11:55
+6
-2
Malgrat que s'hi ha especulat sovint, unes noves eleccions sense haver fet el referèndum ni exercit la sobirania del nostre poble, significarien la derrota física i moral del sobiranisme, mancat de la força per intentar gaire res per tota una generació.

Ho hem de tenir molt clar, la cinquena columna ho sap.
Il.lusos
Anònim, 17/05/2017 a les 16:16
+2
-0
El Govern central no inhabilitarà 72 diputats encara que ho signin tot en bloc, sinó només els consellers i funcionaris de qui depengui l'acció que es faci. Que no s''eganyin ni ens enganyin els dos articulistes.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Andreu Pujol i Aleix Sarri
Elsa Artadi i Eduard Pujol, amb Roger Torrent | Junts per Catalunya
Oriol March | 2 comentaris
01/01/1970
Elsa Artadi, diputada de la candidatura, assegura que només se'l podria detenir a Catalunya si està cometent un "acte criminal" | La candidatura insisteix que la investidura del president a l'exili és legal i ajustada al Parlament, malgrat que els lletrats de la cambra opinin el contrari
David Serra i Joan Barbé, els integrants de Projecte Mut, en concert a la Sala Bikini aquest divendres | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana "El mar" de Blai Bonet, "Los archivos del Pentágono" de Steven Spielberg, i la Fira de l'Oli de les Garrigues, entre d'altres
«K2», viu l'experiència d'un alpinista damunt la teva taula | Toni Serradesanferm
01/01/1970
El K2 és la segona muntanya més alta del món, i també la segona més mortal| Aconseguir fer arribar dos alpinistes al cim i que en baixin sans i estalvis, no serà una tasca fàcil
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent
Joan Tapia | Adrià Costa
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
L'exdirector de "La Vanguardia" opina que "l'actuació de Felip VI davant el procés pot complicar el seu paper arbitral en el futur" | Segons el periodista i analista polític, "Mas ha preferit marxar dos dies abans que dos dies després de la sentència del cas Palau"
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D