Opinió

Morir a la catalana

«El cost de morir a Barcelona està per sobre dels 6.500 euros, un preu desbocat si el comparem amb el d’altres grans ciutats de l’Estat»

| 14/05/2017 a les 22:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A casa meva com a moltes llars catalanes pagàvem els morts. Pagar els morts no era cap estrany ritual, senzillament es tractava de pagar una assegurança durant la vida per tenir-ho tot arreglat quan arribés la mort. La por de deixar deutes o de no poder-se pagar l’enterrament era la darrera contribució a la dignitat de cadascú. Una atàvica mentalitat catalana que com tot es va esvaint en un món que cada cop va més de pressa i es fa més petit. Recordo que un cop traspassats els meus pares, remenant papers vaig descobrir que m’havien estat pagant des de feia molts anys aquella assegurança. La companyia, ignoro si encara existeix, es deia la Protectora Mundial, nom que ara sembla més el d’una banda de superherois de Marvel. En aquella època purament analògica, es cobrava porta a porta. Mare, que vénen a cobrar els morts!, cridava jo amb una mà aguantant la porta davant d’un senyor amb un vestit gris força gastat que lluïa entre les mans una carpeta d’aquelles amb cremallera. Com deia abans, la frase pot sonar estranya avui.

L’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona ha decidit crear uns serveis funeraris municipals amb tanatori inclòs per trencar el duopoli del qual gaudeixen els Serveis Funeraris de Barcelona i Àtima. La paradoxa rau en el fet que el mateix ajuntament té el 15% de la primera empresa. La resta el 85% està en mans de Memora. Aquesta participació municipal en el duopoli data de la progressiva privatització que els anteriors governs d’esquerres van a portar a terme i amb l’adquisició final del 85% sota el mandat de Xavier Trias.

El cost de morir a Barcelona està per sobre dels 6500€, un preu desbocat si el comparem amb el d’altres grans ciutats de l’estat.

A priori l’aposta de l’equip de govern d’Ada Colau és valenta i decidida. Crear uns serveis funeraris municipals amb un tanatori amb quatre sales de vetlla. Una part del finançament vindria de la venda del 15% de la societat que actualment forma amb Memora. L’equip de govern assegura que els nous serveis municipals podrien estar en ple funcionament el 2018 deixarien el preu bàsic en gairebé la meitat de l’actual.

Però quan els comuns porten al ple municipal l’aprovació de l’operació que farà el nou servei, ERC hi vota en contra. Per què? L’equip municipal de l’esquerra independentista aporta un argument força contundent. Matemàtic. Si el nou servei disposa de quatre sales de vetlla i a Barcelona es produeixen una mitjana de 40 defuncions diàries apareix un nou problema: qui tindrà dret a poder acudir al servei municipal? Com gestionarà el consistori barceloní el més que segur col·lapse? Per sorteig? Qui arriba primer se l’enduu? S’anticiparan els familiars davant de qualsevol empitjorament del potencial mort? Per renda? En aquest darrer cas de qui? Del finat? O dels familiars o amics que paguen?

Dubto que l’Ajuntament no hi hagi pensat. El més indicat i progressiu en aquests casos és establir la prioritat a partir de la renda dels finats. Però amb tan poques places al futur tanatori municipal la ratlla que separaria els que hi tenen accés i els que no seria fortament discriminatòria i com sempre les classes mitjanes i bona part de la classe treballadora acabarien en mans del duopoli.

Per això em sembla encertada la proposta d’ERC de recomprar les accions dels serveis funeraris de Barcelona fins arribar al 51%. Només així es podran abaixar preus que permetrien que tothom es pogués beneficiar de la rebaixa. El portaveu dels Comuns en aquest negociat afirma que Memora no vol vendre però ERC li respon que ni tan sols s’ha intentat asseure’s a negociar. El que sí que és cert és que l’Ajuntament de Barcelona disposa de mecanismes perquè el fons d’inversió que té el control de Memora s’assegui a negociar una solució estable i al servei de la majoria.

L’equip de govern de Barcelona ha mogut fitxa encertadament però no ha previst, una vegada més, que sovint determinats moviments de canvi tenen conseqüències no desitjades. I ja en van unes quantes.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

La privatització de les funeràries ha estat una aberració
Anònim, 14/05/2017 a les 22:15
+16
-3
Com ho són totes les privatitzacions.

Ja sabem qui són els que solen guanyar en aquests processos: no pas els interessos dels ciutadans comuns.
En aquest sistema, fins i tot la mort ha esdevingut ja un lucratiu negoci
Anònim, 14/05/2017 a les 22:19
+19
-0
Com ho és també cada vegada més la salut de les persones i els intents per infiltrar a interessos privats i/o privatitzar els sistemes sanitaris públics.
funeneraria Colau.
el gat de la font, 15/05/2017 a les 08:22
+13
-0
El mes raonable continuar pagán mensualment la quota a una funeraria per lliurá de problemes a la familia a quan ens arribi la hora de la mort (quan mes tard millor) i no tenir maldecaps en tanatoris.
El crematori abarateix tot el procés tanatorial, aquí s'hi ha d'incidir en profunditat.
Anònim, 15/05/2017 a les 11:21
+6
-0
T'estalvies àdhuc el taüt, amb la cremació amb mortalla. Fet i fet, només hi ha la despesa del carburant usat pel crematori. L'estalvi està per damunt de la tradició.
Cau pel seu propi pes
Anònim, 15/05/2017 a les 11:42
+4
-0
Es molt evident que amb 6 sales de vetlla el desconcert està servit, tenint en compte que cada dia hi ha 40 defuncions. Es vol millorar la situació pels ciutadans o es vol fer política de comunicació amb la idea de "re-municipalitzar" . Comprar Serveis Funeraris de Barcelona, Sancho d'Àvila de tota la vida sembla el mes adient.
Algú ho havia de dir
Anònim, 15/05/2017 a les 16:26
+2
-0
Agraeixo a Puigcercós l'article. M'ajuda a orientar-se en un tema que, com a ciutadà de Barcelona, m'afecta.

I em sembla encertat el comentari que fa sobre les conseqüències indesitjades de certes decisions del govern municipal. Indesitjades per a la ciutadania (Un no sap sempre si també són indesitjades per a aquest govern), que té la impressió que està regida per aprenents amb massa orgull per a deixar-se assessorar degudament.
La incineracion
Anònim, 15/05/2017 a les 20:21
+0
-0
Optar por incinerar no abarata costes, al contrario; en el proceso de incinerar es obligado hacerlo con un ataúd y además las cenizas posteriormente se han de depositar en una urna, si a todo ellos se le suma los derechos de incineración y tazas municipales de residuos, no, en algunos casos es algo más caro esta opción

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Puigcercós
Expresident d'ERC
Un adhesiu amb la bandera espanyola el dia d'una manifestació unionista | Adrià Costa
Roger Pi de Cabanyes
01/01/1970
L'aplicació del 155 i el punt i apart que poden suposar les eleccions brinden als populars una escletxa per desplegar un procés de construcció nacional espanyol | Els estudis de la Moncloa indiquen que una participació d'entre el 80 i el 82% el 21-D podria obrir la porta a una victòria de l'unionisme en vots i escons
01/01/1970
Joana Gomila, Xavi Múrcia, Miquel Gil, 'Titot', Quico el Célio i el Noi, Jordi Fàbregas i Pau Riba mostren la seva indignació al concert "Folk per la llibertat"
Jaume Coll Mariné i Joan Jordi Miralles, a Gandia | Àlex Oltra / Gandia
01/01/1970
El guardons, que s'han lliurat aquest divendres al vespre, premien l'obra "Un arbre molt alt" amb el LV Premi Ausiàs March de Poesia i "Aglutinació" amb el XXXIX Premi Joanot Martorell de Narrativa
Imatge del Concurs de gossos d'atura de Torroella | Torroella de Montgrí
01/01/1970
NacióDigital recomana el concert Folk per la llibertat, l'Orígens d'Olor, la Fira del Bosc i la Pagesia, el Festival Panoramic, la Fira de Santa Llúcia, i el Concurs de Gossos d'Atura de Torroella
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar