Opinió

No vull que tinguin raó

«No vull que les teories del sostre en l’aprofundiment democràtic i la defensa dels drets humans tinguin raó, però fa uns mesos que no trobo raons per l’optimisme»

| 14/05/2017 a les 22:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa anys algunes veus de la política liberal conservadora i de la sociologia acadèmica defensaven que existia un sostre en l’aprofundiment democràtic i en els mecanismes de defensa dels drets col·lectius, especialment els drets civils, que en alguns casos són equivalents als drets humans. El més preocupant d’aquesta teoria era que afirmava que estàvem tocant sostre.

Reflexiono públicament no per coincidir amb aquesta teoria sinó per obligar-me a mi mateixa a demostrar amb fets que s’equivocaven. Però és cert que quan dirigeixo la mirada cap els canvis polítics que vivim, més enllà del impacte mediàtic dels titulars d’uns determinats dies, la realitat no em permet mostrar-me especialment optimista.

Certament quan un ecologista d’esquerres guanya a un populista d’extrema dreta en les eleccions presidencials austríaques ens sembla que és una bona noticia, però l’arrelament del pensament reaccionari entre els austríacs i el resultat ajustat de les eleccions ha obligat a moderar el programa i a acceptar que determinats valors havien arrelat entre una ciutadania que creiem immunitzada contra els plantejaments supremacistes i xenòfobs.

El mateix ha passat en les eleccions holandeses, on la victòria d’un centre dreta que ha acceptat plantejaments de l’extrema dreta per, segons diuen, evitar que fos aquest populisme el que guanyes les eleccions. És a dir, retrocessos que són aplaudits com si fossin victòries; mals menors que no produiran un aprofundiment en les formes d’exercir el poder ni una ampliació de drets socials o avenç cap a una societat més igualitària.

Quan Trump guanya les eleccions ens preocupen les seves excentricitats, però en realitat tota una poderosa maquinària de l’administració més poderosa del món s’impregna d’actituds masclistes, anticientífiques, bel·licistes i imperialistes fins a fer-nos sentir un temor real de major conflictivitat en el món i de conculcació de drets assolits per determinats sectors de la complexa societat americana.

El diumenge passat jo mateixa vaig sumar-me a l’alegria que la victòria de Macron impedís una presidència del Front Popular a França, però mai tants milions de persones havien votat un partit d’extrema dreta al país gal.

La República de Mèxic, un país que durant dècades ha format part dels estats avançats del món però que actualment és un estat a punt de claudicar davant del crim organitzat i de patir una catàstrofe humanitària per les importants migracions des de centreamerica cap al nord del continent.

L’any passat, sota la tutela de l’anterior administració dels EEUU, Mèxic havia aprovat un sistema legal que situava la defensa dels drets humans com a principal objectiu del seu ordenament jurídic. Però aquestes darreres setmanes el govern de Peña Nieto ha afirmat que tanta protecció als drets humans "no és útil" per a frenar la violència i la corrupció i ha anunciat que presentarà una reforma del codi penal on la prova de la càrrega caigui sobre l’acusat, que haurà de demostrar la seva innocència i l’estat podrà mantenir un sospitós en presó durant anys sense processar-lo a més d'admetre les proves obtingudes sota "coacció física": és a dir, sota tortura. A partir d’ara tothom "gaudirà" de la presumpció de culpabilitat.

Tot això passa quan les enquestes ens demostren que les noves generacions valoren cada vegada menys la importància de viure en democràcia. Els europeus majors de 50 anys d’una escala de l’1 al 10, valoren més del 9 la importància de viure en una societat regida per un sistema polític democràtic i de sufragi universal, mentre que els de menys de 30, ho valoren escassament amb un 7. Les noves generacions en la darrera enquesta feta el 2014 han disminuït la seva puntuació més de mig punt a Alemanya, EE UU, Espanya i Rússia.

I jo no vull que les teories del sostre en l’aprofundiment democràtic i la defensa dels drets humans tinguin raó, però fa uns mesos que no trobo raons per l’optimisme. Per tant, els confesso que m’he entregat a la relectura de la Teoria de la Justícia de Rawls per a consolar-me i tornar a creure en la reconciliació dels principis de llibertat i d’igualtat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ras i curt...
Quin pais!, 14/05/2017 a les 23:20
+5
-4
...els drets humans nomes avancen quan es gasta diners en ells. Quan en lloc de tirar pel dret, gastes diners en uns sistema judicial garantista; quan en lloc de tirar pel dret, pagues uns bons salaris als teus treballadors; quan en lloc de tirar pel dret, redueixes alguns luxes o capricis i comparteixes el que tens per que un estranger desconegut rebi l'ajut humanitati que li cal.

Els drets humans son financierament negatius; son una despesa sense retorn, una mala inversió, dones diners per que algú se'n benefici amb la vaga promesa que potser tu també et beenficiaras si arriba l'hora. Aixó va contra lógica economicista que corromp la nostra societat occidental, que diu que si una cosa no dona diners, si es "ineficient", cal prescindir-ne, retallar-la, a major glòria del benefici econòmic.

i es clar, els diners deixen de còrrer, i els drets humans deixen de progressar. Perque tothom es molt humanitari fins que ha de triar entre els seus fills i els de un altre. Tant se val la forma que prengui, l'egoisme s'ha convertit en la ideologia definidora del segle XXI...
hmm
Tomppa, 15/05/2017 a les 07:34
+0
-3
Els drets humans han escrit imperialistes, no hi ha gaire de drets humans i com a base sempre ha estat la meva base però entenc que diuen drets humans quan en realitat són per defensar imperis i evitar un xoc entre ells. Els "drets humans" permet brain washing de nens amb religió en nom d'ideològia d'imperi que ho practica, la llibertat d'imposar-ho sense límits i encara si vull creure que els drets humans protegeix el català i dret dels catalans a decidir si volen ser espanyols o no sembla que els drets humans defesar dret de més fort ( Darwinisme social ) vol dir si ets prou fort d'autodeterminar-te'n, ets digne d'existir ... em sap greu a dir-te però els drets humans no existeix, existeix només contracta entre països i cultures que volen eradicar tothom ... té possibilitat clar que la raó sigui més fort, això sí, però no són drets humans sinó regles de Darwinisme social.
hmm
Tomppa, 15/05/2017 a les 07:36
+2
-1
Per cert, el món es com nosaltres, sempre, mai que dicta cap llibre o cap dret. Hi ha gent que pensa des de punt de vista de mòral/ètic ( religiosa i/o filosòfic ) i oblida que som humans.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
Concentració independentista | Adrià Costa
Sara González
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC exigeixen que, si guanyen el 21-D, Rajoy respecti el resultat i obri una via de negociació | La via acordada ha estat sempre la prioritat de l'independentisme, fins i tot mentre transitava per la unilateralitat
Portada del web apoderats.cat impulsada per ERC. | Apoderats.cat
01/01/1970
El vicepresident Oriol Junqueras ha deixat clar que "mai" renunciaran a les urnes
01/01/1970
El Grup Godó nomena el substitut d'Eduard Pujol, que va abandonar el càrrec per presentar-se a les eleccions
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 21 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc
Agustí Alcoberro, Gemma Recoder i Linus Puchal, en la presentació del concert del 2 de desembre | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
Els grups tocaran gratuïtament i els recursos nodriran la caixa de resistència, que ja ha pagat 3,05 milions en multes i fiances i encara té 1,5 milions més | Entre els músics del recital del 2 de desembre hi ha Gerard Quintana, Pemi Fortuny, Lluís Gavaldà, Els Catarres, Joan Rovira, Oques Grasses, La Sra Tomasa, Doctor Prats, Itaca Band, Judit Neddermann o Els Amics de les Arts