Victòria o mort (política)

«La batalla al carrer és una manera segura de provocar l'èxit o el fracàs del primer full de ruta del segle XXI per la via ràpida»

| 13/05/2017 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’altre dia, Josep Pinyol, escrivia aquí mateix un article magnífic per la seva contundència i claredat. El títol era una declaració d’intencions pròpia d’una posició cada dia més visible entre els independentistes més decidits i decebuts pels dubtes esgotadors de l’oficialisme: “O referèndum, o presó i suspensió de l’autonomia”. L’opció és clara: quanta més gent a la presó per desobeir a l’Estat millor de cara a obrir els ulls als demòcrates catalans i europeus en benefici de les aspiracions independentistes.

La desobediència o la resistència no-violenta és una fórmula segura per sortir del cercle viciós. N’estic convençut. El que és més difícil de precisar és quin seria o serà el resultat d’aquesta acceleració. La batalla al carrer és una manera segura de provocar l’èxit o el fracàs del primer full de ruta del segle XXI per la via ràpida. La presumpció de que els governs europeus aplaudiran la vulneració d’un estat de dret homologat als seus pel fet que els seus col·legues de Madrid s’hagin enrocat cegament en la literalitat de la llei no s’hauria de donar per segura; no s’hauria de descartar que aquests governants tinguessin un alt concepte del respecte a la legalitat democràtica.

Quina actitud tindran els catalans no independentistes en aquest conflicte? La resposta a aquest interrogant és la clau de volta per intuir el resultat al pols pacífic a l’Estat desitjat per molts independentistes, començant per Lluís Llach, que pel que diu esperarà els tancs fent un cafè en llet. El càlcul és transparent: la meitat dels catalans que no comparteixen la idea independentista s’horroritzaran de la imatge de les presons plenes de dirigents polítics i faran costat a la mobilització popular de l’altra meitat. És possible. ¿Però aquesta solidaritat democràtica entre tots els catalans es perllongarà més enllà de l’alliberament dels detinguts o la rehabilitació dels inhabilitats fins a sumar-se a la reclamació de la independència o serà només una aliança transitòria pel restabliment de la normalitat?

El desafiament a l’Estat podria no atraure els catalans no independentistes. És una hipòtesi a considerar. Aleshores, les possibilitats d’èxit de la revolta dels somriures disminuirien sensiblement i seria derrotada, en part, pels mateixos catalans. És clar que sempre se’ls podria acusar de poc demòcrates a aquests ciutadans legalistes, però potser això encara engrandiria més la bretxa interna del país i la magnitud de la derrota seria gegantina per a goig i satisfacció del govern de Rajoy. No és fàcil, Josep. Potser s’hauria de començar per trobar un Gandhi.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Els actes tenen conseqüències
Espectador, 14/05/2017 a les 15:29
+1
-2
És justament això, estic segur que no ens deixaran fer el referèndum, requisaran les urnes, cndemnaran als responsables i faran tot el que calgui. Però es dispararan un tret al peu. Estic segur que de primer semblarà que hauran guanyat, però no serà així. Els actes tenen conseqüències, i ja no es podrà esborrar. Per altra banda es pot congelar una situació, però arriba sempre el desgel, i sura el que estava congelat. Mireu l'URSS. El referèndum el farem, no sé quan, potser passaran anys. Però mentrestan l'Estat entrarà en un qüestionament que l'erosionarà irremissiblement. La Monarquia no té cap futur. i amb ella caurà tot l'enttramat aquest constitucional. I al Rajoy al final li farem un monument per "los servicios prestados".
L'Estat no enviarà tancs, ja té els tribunals
Anònimus, 14/05/2017 a les 19:31
+2
-0
I no enviarà gent a presó, els multaran i inhabilitaran. La pregunta es si poden inhabilitar 72 diputats. No ho sabem, pero no m'estranyaria, perquè fins ara les inhabilitacions els hi han sortit quasi gratis, de moment cap revolta catalana. Votar i guanyar es molt important, però no implica la independencia, si no l'apliques al dia seguent. El reconeixement arriba després del Dia 1. Crec que Europa ens deixarà sols, encare que sorti SI. Haurem de tenir molta tenacitat i coratge per portar el resultat a la practica. Espero que per aquest escenari el Govern tingui preparat un Plan B, i sobre tot un Plan A. Tant de secretisme ha de servir per alguna cosa. Una cosa és clara. Si volem ningú ens aturarà, però voldrem?
Ja al 1934, al primer revès, ens vam tirar enrere per darrer cop...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Mercader
He treballat al Punt Diari, l'Avui i El País; a la Diputació de Barcelona, Ediciones Primera Plana, Presidència de la Generalitat i RBA. Vaig ser conseller del CAC, he escrit Mil dies amb PM i Un blanc a la nació culer. Col·laboro a El Periódico, BTV, 8TV, La Xarxa, Catalunya Ràdio i ara també aquí, entre estelades.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
Roger Tugas | 15 comentaris
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
01/01/1970
"Si els catalans demanen el pacte fiscal, estem disposats a parlar-ne", expliquen fonts de l'executiu de Mariano Rajoy al diari britànic "The Guardian"
El cinema ple per una de les sessions d'El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
Esteve Plantada
01/01/1970
Fins al 26 de novembre, el certamen presenta una programació de qualitat i diversa, amb la novetat d'una secció oficial de llargmetratges a concurs
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez