la veu de nació

El procés de Carmena

«Negar que a Espanya hi ha qui defensa la plurinacionalitat seria injust i miop. Però és innocent (o trampós) creure que el mapa polític es capgirarà a curt o mig termini»

| 12/05/2017 a les 22:04h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 8 d'abril de 2014 Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera van demanar, en representació del Parlament i cadascú amb el seu estil, la delegació de competències estatals per fer un referèndum a Catalunya. Van rebre un sonor cop de porta. El bloc que aleshores formaven PP, PSOE i UPyD va sumar els vots de 299 dels 350 diputats en contra de qualsevol tipus de consulta que posés en qüestió la unitat d'Espanya. Més de tres anys després, els representants catalans, en aquest cas del Govern, tornaran a la capital de l'Estat a demanar el referèndum acordat. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva, els tres tenors de Brussel·les, estendran de nou la mà. Serà el darrer cop abans de posar rumb al referèndum unilateral, l'única solució per sortir de l'atzucac de les eleccions del 27-S, que van deixar clar que els catalans volien decidir i que l'independentisme tenia una força incontestable tot i que no suficient, malgrat la majoria absoluta en escons, per proclamar la independència unilateralment. L'alternativa al referèndum és, hores d'ara, una derrota política en tota regla que en cap cas seria un incentiu perquè Mariano Rajoy revisi la seva posició.

Entre aquella sessió del Congrés i la conferència que es farà a l'ajuntament de Madrid, més concretament a la Casa de Correus de la plaça Cibeles, han passat coses a banda de les entrevistes entre Rajoy i Artur Mas i Puigdemont sense cap avenç entorn el referèndum. N'han passat a Catalunya i també a Espanya. Fa tres anys era impensable que l'alcaldessa de Madrid (aleshores Ana Botella, esposa de José María Aznar) obrís les portes de l'ajuntament a una iniciativa com la del dia 22. La mesa del Senat, amb la seva majoria absoluta, ja es va negar a escoltar-los però Manuela Carmena els acull i els escolta. La indignació que es va manifestar el 15-M de 2011 a les places va arribar quatre anys després a les institucions i als ajuntaments i la impugnació de l'statu quo de 1978 s'ha fet extensiva també al model territorial. Avui, a Espanya, hi ha una formació política, Podem -que va dur Carmena a l'alcaldia- que reivindica sense embuts la plurinacionalitat de l'estat i que accepta que els catalans són subjecte polític i han de decidir.

Negar l'evidència i evitar un reconeixement explícit d'aquesta realitat posant totes les forces polítiques espanyoles, tant li fa que siguin de dretes o d'esquerres, al mateix sac és injust i miop. Per sort, l'actual govern de la Generalitat no comet aquest error. Seria injust de la mateixa manera que és innocent -o volgudament trampós- creure que el mapa polític espanyol es capgirarà a curt o mig termini. Els 299 diputats contraris al dret a decidir s'han vist reduïts a 254 després de dues eleccions generals, unes autonòmiques, unes europees i unes municipals. El bloc que formen PP, PSOE i C's, els defensors del règim del 78, s'ha vist amenaçat però és lluny d'ensorrar-se malgrat la sortida de la crisi amb el peatge de la desigualtat, els escàndols de corrupció i el descrèdit d'estaments com la Justícia o la monarquia.

En aquests anys l'independentisme ha estès la mà, ha madurat, ha crescut i també ha cremat etapes. L'acte del dia 22 a Madrid no pot ser ja el punt de partida de res, tal com voldrien els comuns, que aquest mateix divendres s'han negat a integrar-se a la comissió de coordinació del referèndum d'acord amb el que els va oferir la CUP amb el suport d'ERC. A Madrid, aquest cop, s'escenificarà l'esgotament de la via pactada, tal com van acordar el Govern i el Pacte Nacional pel Referèndum. I aleshores caldrà triar, com deia Ada Colau, entre obeir la voluntat popular o acatar lleis injustes que ja no generen consens a Catalunya.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

no somniem més del compte
Minont, 13/05/2017 a les 12:17
+7
-1
Quan diem que Podemos és el grup més favorable a l'autodeterminació n'oblidem un que ho ha estat i segueix estant més favorable, que és IU.
Quan Podemos era petit, que a les enquestes li donaven un 5%, era molt més clarament favorable que ara. A mesura que s'ha anat fent gran ha començar a haver-hi més gent, a Espanya, propera a podemos que propera a l'autodeterminació. Per tant, han anat entrant al cercle de Podemos gent gens favorable a aquest dret.
Aquesta és la raó que en aquest tema hi tenen moltes contradicció i anades i vingudes.

Per altra banda hem de ser conscients d'una cosa: al final sempre s'imposa la posició més tradicional. Tot el què diu ara Podemos ho deia el PSOE abans d'arribar al poder. Si ara Podemos no ho te al 100% clar, podeu donar per segur que al dia que siguin al poder seran quasi tan unionistes com el PSOE.
No manipulen más
Anònim, 13/05/2017 a les 20:48
+2
-0
Lo de que la mesa del senado le negó hablar es simplemente mentira, otra más... se le propuso debatir la propuesta con otros presidentes autonómicos y puigdemont tan solo quería soltar su discurso sin que nadie pudiese rebatir. La realidad es esta y lo demás mentiras del nacionalismo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ferran Casas
Subdirector de NacióDigital.
Ha treballat a Barcelona i Madrid i per als diaris Avui, Público i Ara i col·labora en mitjans audiovisuals. Co-autor dels llibres 'Començar de nou' i 'I tot això com es paga?' A Twitter: @Ferrancm.
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
01/01/1970
El manifest va adreçat a les Nacions Unides, el Consell Europeu i la Comissió Europa
01/01/1970
Els republicans obtindrien 38 diputats, segons el sondeig del rotatiu | Junts per Catalunya, C's i PSC empatarien a 25 escons i la CUP n'aconseguiruia entre 7 i 8
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia insta a anar a votar el 21-D