Opinió

La regressió

«La manca de capacitat d'acollir refugiats que fugen de la guerra i la misèria és regressió, la pulsió populista és regressió, l'amenaça de l'extremadreta ho és, com el desmantellament de l'Estat del benestar»

| 12/05/2017 a les 22:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La gran regressió. Un debat intel·lectual en forma de llibre recorre Europa. Un llibre col.lectiu on entre 17 pensadors hi ha la filòsofa Marina Garcés, i on hi ha també des Slavoj Zizek, a Bauman, Cèsar Rendueles, Santiago Alba Rico, Nancy Fraser, Arjun Appadurai...entre d’altres. Al títol hi llegim: Un debat sobre el repte de reconduir la democràcia.

Trepitjada, i estripada democràcia, amb els estralls d’una crisi financera que ha destapat mancances de tota mena i condició a diferents països. A molts grans trets, al llibre podríem dir que hi ha tres posicionaments: els que només constaten que som davant l’abisme, els que creuen que hi ha nous camins, i els que com Garcés o Bauman aposten per radicalitzar la consciència crítica com a manera de reconduir.


En aquesta radicalització, Marina Garcés, i així titula el seu text, ens planteja que superada, la modernitat i la postmodernitat, ara som ja en la “Condició pòstuma”. Situats davant la mort del subjecte (tots som zombis), de la història, del futur de la humanitat.

Vaja, que el món s’acaba, el temps s’acaba. El segle XX dibuixa la nostra mort. Marina Garcés s’agafa a cinc conceptes per explicar aquesta transició: el present del capitalisme, i la globalització, aquesta postmodernitat que culminava el gir biopolític, la incredulitat cap els grans relats, la totaliat negativa, i aquest temps obert que se’ns oferia a l’experimentació que acaba en frustració.

No és el mateix morir que matar, l’extinció no és el mateix que l’extermini, però en aquest panorama de “condició pòstuma” hi ha una cartografia on hi ha noms que van de Verdun i Auschwitz, Hiroshima, Nagasaki, Bophal, Palestina, Sudàfrica, Iraq, txètxènia, Txernòbil, i encara hi podem afegir Lampedusa, Lesbos, Idomeni.. La manca de capacitat d’acollir refugiats que fugen de la guerra i la misèria és regressió, la pulsió populista és regressió, l’amenaça de l’extremadreta ho és, com el desmantellament de l’Estat del benestar.

Tota la reculada de drets socials, que amb les retallades només han servit per salvar la cara als bancs, d’uns bancs que tenen els dirigents o jutjats o en portes de judici, aixó no és regressió? La corrupció és regressió, la manipulació i l’ús partidista de jutges, fiscals i policies és regressió, que no hi hagi debats serens, només desqüalificació és regressió, que decapitin un president de la Generalitat com Maragall, o un secretari general d’un partit com el del PSOE deu ser regressió.

I el que vivim a Catalunya, el bloqueig polític pel referèndum es pot considerar part de la gran regressió? Quan diem que la transició del 78 està finiquitada, que aquella Constitució, que se’ns presenta com intocable – només es parla de reformar-la a cop de desafiament- és només una cotilla que no serveix per resoldre problemes polítics, no és també regressió? Que s’inhabiliti els responsables del 9-N, Mas, Ortega, Rigau, Homs, que aquesta setmana desfilin a declarar Forcadell, Simó, Corominas, Barrufet, que el 12 de juny ho faci Nuet, no és regressió?

Que un exministre com Garcia Margallo proposi destrossar i retirar urnes, suspendre l’autonomia, que Rajoy agafi el control dels Mossos, és regressió? Que cada vegada que Catalunya reivindiqui el seu pes als Pressupostos de l’Estat, o a la xarxa d’infrastructures s’aixequin veus parlant de privilegis no és regressió? Però com que tot depèn de quin costat es miri, aquells que no volen que ni es comprin urnes, ni que es consulti la ciutadania sobre si Catalunya vol ser independent, et diran que això és regressió.

Els que veuen el debat com una nosa, que destorba l’statu quo, ja els va bé que avancem com a l’extinció, que els catalans siguem zombis, que arribem a la condició pòstuma real, aquesta que en clau filosòfica descriu Garcés com a nou estadi de la societat del després del després.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

La primera regressió i la més important
Anònim, 13/05/2017 a les 11:55
+3
-0
Segons el president francès Macron el que ha estat equivocat són totes les polítiques que han fet els governants de la Unió Europea en els últims 30 anys. Això sí que és regressió.
La categoria de la política i dels dirigents va entrar en regressió ja fa molt
Anònim, 13/05/2017 a les 14:46
+1
-0
Europa va prendre el camí equivocat just després de la caiguda del Mur de Berlín i del comunisme als països de l'Est l'any 1989, de la ràpida reunificació d'Alemanya el 1990 i de la dissolució de la URSS el 1991. Totes les guerres a l'ex-Iugoslàvia del 1991 al 1999 ja ho van demostrar, una cosa així no passava a Europa des de poc després del final de la Segona Guerra Mundial. Però no va ser només això, la gent ho va notar de moltes maneres.

Alguns apunten que ve de més lluny, de la crisi mundial del petroli del 1973 i de tots els canvis que va provocar, la majoria ben negatius. Però com que van ser progressius i acumulatius per això mateix van tardar a notar-se fins el gran cataclisme del 1989-91 amb la desaparició d'un dels Blocs mundials, sense que ni Europa ni Occident en sortissin reforçats en un sentit positiu sinó al contrari com en el cas ja dit de Iugoslàvia, que si realment es volien independitzar i era possible ho podien fer sense guerres com en el cas de Txecoslovàquia o de les repúbliques de l'antiga Unió Soviètica.

Després els atemptats del 2001, la intervenció a Afganistan "per no lliurar a Bin Laden" i el canvi geopolític mundial, molt a pitjor arreu perquè no es va saber o poder resoldre bé, la immotivada invasió de l'Iraq el 2003 amb proves falses i amb el moviment popular del No a la Guerra, invasió que segons els seus promotors havia de portar "a un món millor i més segur", l'estranya i quasi segur intencionada crisi econòmica mundial iniciada el 2007-08 i que encara dura i que ho ha xafat tot. La resposta en forma de polítiques contraindicades i contraproduents, clarament perjudicials als ulls de tothom excepte dels qui les apliquen i sostenen passi el que passi, doncs sembla predeterminat i inamobible.

Tot això és la regressió real, era impensable només uns quants anys enrera. No és gens d'estranyar que la ciutadania es rebel·li contra la perpetuació de tot aquest estat de coses, que segueixen perjudicant, desestabilitzant i complicant-ho tot: les mal anomenades primaveres àrabs del 2011 ençà, la sospitosa crisi d'Ucraïna des del 2014 i l'allau de refugiats sorgida de cop i volta i amb dimensions gegants a partir del 2015. La resposta que s'ha donat a tots aquests imprevistos problemes ha estat a joc amb la resposta donada a la crisi. El que l'article diu són conseqüència i respostes, no causes ni emergència de nous problemes. Aquesta és la veritable regressió i ja es veu que ve de lluny i que fa molts anys que dura.
aquest paio...
Anònim, 13/05/2017 a les 15:38
+1
-0
... és el que surt als anuncis publicitaris de TV3 quan diu com un mèrit (és a dir, com a una enganyifa) dient "des de tots els punts de vista"
Mare meva !!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Xavier Graset
Nascut a Vila-seca (el Tarragonès) el 1963, periodista, actualment presenta Més 324. Amant de la bona vida, la bona cuina, i el bon teatre.
Neus Munté, en un moment de l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
La candidata del PDECat a les primàries de Barcelona assenyala que la fórmula podria passar per un candidat independent si suposa un "plus", però recela de la proposta de Jordi Graupera | Admet que JxCat i el partit "no estan d'acord amb tot", però indica que caldrà avançar cap a un escenari de col·laboració estable
01/01/1970
El ministeri d'Exteriors celebra que cap govern reconegués la República catalana, però admet que ara l'objectiu és aconseguir evitar els suports al sobiranisme de mitjans de comunicació
01/01/1970
Cita el secretari de Presidència de la Generalitat Joaquim Nin i al director de Comunicació de la Generalitat Jaume Clotet pel dia 2 de maig
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos
Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i Fernando de Páramo, durant un ple del Parlament. | Josep Maria Montaner
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
La formació taronja espera que s'aclareixi l'escenari polític a Catalunya per decidir la seva estratègia de cara a les municipals
Santi Vila i Joan Coscubiela, moderats per Anton Costas | ND
Oriol March | 26 comentaris
01/01/1970
L'exconseller i l'exportaveu de Catalunya Sí que Es Pot, en un debat al Cercle d'Economia, passen comptes amb el rumb del procés i coincideixen en la necessitat de reformes al país
Presentació del llibre de Jaume Vives sobre Tabàrnia, amb l'editor, Joan López Alegre, l'autor i Tomás Guasch. | Roger Tugas
Roger Tugas | 14 comentaris
01/01/1970
El portaveu de Tabàrnia presenta llibre en un acte d'alt voltatge espanyolista, lloa la capacitat mobilitzadora independentista i explica com d'impressionat va quedar d'una trobada amb el jutge
Josep Maria Bartomeu i Carles Puigdemont compartint llotja amb Felip VI a la final de la Copa del Rei del 2017 | Casa Real
Gerard Fageda | 28 comentaris
01/01/1970
Cinc veus que analitzen el club - Albert Perrín, Ramon Besa, Ricard Torquemada, Jordi Finestres i Xavi Campos- exposen a NacióDigital quin paper ha de jugar la institució davant la situació del país | El club encara no ha decidit si prendrà alguna mesura, com ara que l'assistència de directius a la llotja de Felip VI sigui nul·la o simbòlica
Josep Sunyol, president del Barça durant la República, al costat de Lluís Companys. Tots dos serien afusellats. | wikipedia
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
La clausura del camp durant la dictadura de Primo de Rivera, l'assassinat de Josep Sunyol, la intervenció del club, la seva catalanització i el fitxatge de Cruyff són capítols cabdals d'una llarga història de lluites compartides
Àngels Martínez i Albano Dante Fachin, durant l'entrevista amb Nació Digital | Adrià Costa
Sara González | 3 comentaris
01/01/1970
Els exdirigents de Podem Albano Dante Fachin i Àngels Martínez recullen en un llibre la seva experiència frustrada al grup de Catalunya Sí que es Pot i el seu canvi arran de l'1-O