Opinió

La regressió

«La manca de capacitat d'acollir refugiats que fugen de la guerra i la misèria és regressió, la pulsió populista és regressió, l'amenaça de l'extremadreta ho és, com el desmantellament de l'Estat del benestar»

| 12/05/2017 a les 22:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La gran regressió. Un debat intel·lectual en forma de llibre recorre Europa. Un llibre col.lectiu on entre 17 pensadors hi ha la filòsofa Marina Garcés, i on hi ha també des Slavoj Zizek, a Bauman, Cèsar Rendueles, Santiago Alba Rico, Nancy Fraser, Arjun Appadurai...entre d’altres. Al títol hi llegim: Un debat sobre el repte de reconduir la democràcia.

Trepitjada, i estripada democràcia, amb els estralls d’una crisi financera que ha destapat mancances de tota mena i condició a diferents països. A molts grans trets, al llibre podríem dir que hi ha tres posicionaments: els que només constaten que som davant l’abisme, els que creuen que hi ha nous camins, i els que com Garcés o Bauman aposten per radicalitzar la consciència crítica com a manera de reconduir.

En aquesta radicalització, Marina Garcés, i així titula el seu text, ens planteja que superada, la modernitat i la postmodernitat, ara som ja en la “Condició pòstuma”. Situats davant la mort del subjecte (tots som zombis), de la història, del futur de la humanitat.

Vaja, que el món s’acaba, el temps s’acaba. El segle XX dibuixa la nostra mort. Marina Garcés s’agafa a cinc conceptes per explicar aquesta transició: el present del capitalisme, i la globalització, aquesta postmodernitat que culminava el gir biopolític, la incredulitat cap els grans relats, la totaliat negativa, i aquest temps obert que se’ns oferia a l’experimentació que acaba en frustració.

No és el mateix morir que matar, l’extinció no és el mateix que l’extermini, però en aquest panorama de “condició pòstuma” hi ha una cartografia on hi ha noms que van de Verdun i Auschwitz, Hiroshima, Nagasaki, Bophal, Palestina, Sudàfrica, Iraq, txètxènia, Txernòbil, i encara hi podem afegir Lampedusa, Lesbos, Idomeni.. La manca de capacitat d’acollir refugiats que fugen de la guerra i la misèria és regressió, la pulsió populista és regressió, l’amenaça de l’extremadreta ho és, com el desmantellament de l’Estat del benestar.

Tota la reculada de drets socials, que amb les retallades només han servit per salvar la cara als bancs, d’uns bancs que tenen els dirigents o jutjats o en portes de judici, aixó no és regressió? La corrupció és regressió, la manipulació i l’ús partidista de jutges, fiscals i policies és regressió, que no hi hagi debats serens, només desqüalificació és regressió, que decapitin un president de la Generalitat com Maragall, o un secretari general d’un partit com el del PSOE deu ser regressió.

I el que vivim a Catalunya, el bloqueig polític pel referèndum es pot considerar part de la gran regressió? Quan diem que la transició del 78 està finiquitada, que aquella Constitució, que se’ns presenta com intocable – només es parla de reformar-la a cop de desafiament- és només una cotilla que no serveix per resoldre problemes polítics, no és també regressió? Que s’inhabiliti els responsables del 9-N, Mas, Ortega, Rigau, Homs, que aquesta setmana desfilin a declarar Forcadell, Simó, Corominas, Barrufet, que el 12 de juny ho faci Nuet, no és regressió?

Que un exministre com Garcia Margallo proposi destrossar i retirar urnes, suspendre l’autonomia, que Rajoy agafi el control dels Mossos, és regressió? Que cada vegada que Catalunya reivindiqui el seu pes als Pressupostos de l’Estat, o a la xarxa d’infrastructures s’aixequin veus parlant de privilegis no és regressió? Però com que tot depèn de quin costat es miri, aquells que no volen que ni es comprin urnes, ni que es consulti la ciutadania sobre si Catalunya vol ser independent, et diran que això és regressió.

Els que veuen el debat com una nosa, que destorba l’statu quo, ja els va bé que avancem com a l’extinció, que els catalans siguem zombis, que arribem a la condició pòstuma real, aquesta que en clau filosòfica descriu Garcés com a nou estadi de la societat del després del després.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

La primera regressió i la més important
Anònim, 13/05/2017 a les 11:55
+3
-0
Segons el president francès Macron el que ha estat equivocat són totes les polítiques que han fet els governants de la Unió Europea en els últims 30 anys. Això sí que és regressió.
La categoria de la política i dels dirigents va entrar en regressió ja fa molt
Anònim, 13/05/2017 a les 14:46
+1
-0
Europa va prendre el camí equivocat just després de la caiguda del Mur de Berlín i del comunisme als països de l'Est l'any 1989, de la ràpida reunificació d'Alemanya el 1990 i de la dissolució de la URSS el 1991. Totes les guerres a l'ex-Iugoslàvia del 1991 al 1999 ja ho van demostrar, una cosa així no passava a Europa des de poc després del final de la Segona Guerra Mundial. Però no va ser només això, la gent ho va notar de moltes maneres.

Alguns apunten que ve de més lluny, de la crisi mundial del petroli del 1973 i de tots els canvis que va provocar, la majoria ben negatius. Però com que van ser progressius i acumulatius per això mateix van tardar a notar-se fins el gran cataclisme del 1989-91 amb la desaparició d'un dels Blocs mundials, sense que ni Europa ni Occident en sortissin reforçats en un sentit positiu sinó al contrari com en el cas ja dit de Iugoslàvia, que si realment es volien independitzar i era possible ho podien fer sense guerres com en el cas de Txecoslovàquia o de les repúbliques de l'antiga Unió Soviètica.

Després els atemptats del 2001, la intervenció a Afganistan "per no lliurar a Bin Laden" i el canvi geopolític mundial, molt a pitjor arreu perquè no es va saber o poder resoldre bé, la immotivada invasió de l'Iraq el 2003 amb proves falses i amb el moviment popular del No a la Guerra, invasió que segons els seus promotors havia de portar "a un món millor i més segur", l'estranya i quasi segur intencionada crisi econòmica mundial iniciada el 2007-08 i que encara dura i que ho ha xafat tot. La resposta en forma de polítiques contraindicades i contraproduents, clarament perjudicials als ulls de tothom excepte dels qui les apliquen i sostenen passi el que passi, doncs sembla predeterminat i inamobible.

Tot això és la regressió real, era impensable només uns quants anys enrera. No és gens d'estranyar que la ciutadania es rebel·li contra la perpetuació de tot aquest estat de coses, que segueixen perjudicant, desestabilitzant i complicant-ho tot: les mal anomenades primaveres àrabs del 2011 ençà, la sospitosa crisi d'Ucraïna des del 2014 i l'allau de refugiats sorgida de cop i volta i amb dimensions gegants a partir del 2015. La resposta que s'ha donat a tots aquests imprevistos problemes ha estat a joc amb la resposta donada a la crisi. El que l'article diu són conseqüència i respostes, no causes ni emergència de nous problemes. Aquesta és la veritable regressió i ja es veu que ve de lluny i que fa molts anys que dura.
aquest paio...
Anònim, 13/05/2017 a les 15:38
+1
-0
... és el que surt als anuncis publicitaris de TV3 quan diu com un mèrit (és a dir, com a una enganyifa) dient "des de tots els punts de vista"
Mare meva !!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Xavier Graset
Nascut a Vila-seca (el Tarragonès) el 1963, periodista, actualment presenta Més 324. Amant de la bona vida, la bona cuina, i el bon teatre.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
Roger Tugas | 7 comentaris
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
01/01/1970
El suplement "Russia Beyond The Headlines" finançat pel Kremlin es va imprimir i distribuir fins l'any passat, tal com informa "eldiario.es"
Els assistents reclamant la llibertat dels presos polítics a l'acte a la presó Model. | ACN
01/01/1970
“42 anys després de la mort del dictador l’Estat té deu presos polítics", recorda el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D
L'hotel Iberostar que obrirà el gener a la plaça Catalunya | Adrià Costa
01/01/1970
En els pròxims mesos es multiplicaran les inauguracions d'establiments turístics que es van salvar de la moratòria del govern d'Ada Colau
Robert Muggah | Adrià Costa
01/01/1970
El politòleg i urbanista opina que "les nacions no poden reduir-se a fronteres rígides, són una expressió diària de «consentiment»|El fundador de l'Institut Igarapé i un dels principals ponents de l'Smart City Expo explica que els grans reptes de les ciutats del futur seran les migracions i l'ús de la tecnologia en temps real
Vladimir Putin i Mariano Rajoy | Europa Press
01/01/1970
Els interrogants creixen per la magnitud de les afirmacions i per la manca de concrecions | El govern espanyol haurà d’acabar fonamentant la denúncia de la ingerència russa si no vol caure en el descrèdit a Europa i a Catalunya
Manifestació per la llibertat dels presos polítics | Adrià Costa
01/01/1970
Puigdemont, Junqueras i la resta del Govern poden formar part de les llistes i ser escollits sense problemes | L’assistència als plens dependria de permisos penitenciaris i només perdrien l’acta en cas de ser inhabilitats
Pep Palau | Adrià Costa
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona