O referèndum, o presó i suspensió de l'autonomia

«L'actitud del Regne d'Espanya davant les demandes d’autodeterminació de Catalunya només deixen un únic recurs a la majoria del poble català: la continuació de la resistència no-violenta, seguint l’exemple de la independència de l’Índia»

| 11/05/2017 a les 21:32h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’alternativa al referèndum no són noves eleccions autonòmiques. Les institucions espanyoles han de tenir clar que no hi haurà retorn a la normalitat; no hi haurà acatament a la castració química de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010. El mandat democràtic del 27/S de 2015, les lleis de transitorietat, és la desobediència civil feta des de les institucions i el camí de Gandhi implica acceptar les conseqüències del desacatament per doloroses que siguin. Els dirigents espanyols han de ser conscients que la prohibició del referèndum implicarà el retorn dels presos polítics al Regne d’Espanya i la suspensió de l’autonomia, amb l’aplicació de l’article 155 de la seva Constitució. Perquè els dictats dels seus tribunals seran desacatats en nom del dret inalienable de Catalunya a l’autodeterminació. La majoria del Parlament aprovarà les lleis de Transició i del Referèndum i ratificarà en els seus càrrecs a la presidenta del Parlament i a la Mesa, i al Govern de la Generalitat si són inhabilitats. L’Estat espanyol haurà de treure’s la careta de falsa democràcia, revelar la seva autèntica naturalesa autoritària i fer ús de la força contra els representants electes per aconseguir que les seves sentències siguin acatades. És a dir, l’empresonament i la suspensió del Parlament i el Govern de la Generalitat.

Davant les mobilitzacions de milions de catalans i dels resultats de les eleccions de 2012 i 2015, les autoritats espanyoles han retornat a la prepotència i l’argumentari sobre la sagrada unitat de la pàtria dels governs de la primera Restauració davant les demandes de Cuba. No han estat capaços de seguir l’exemple del govern britànic de David Cameron, que va acceptar la voluntat d’un referèndum sobre la independència de la majoria del Parlament escocès quan l’Scotish National Party va guanyar les eleccions escoceses de 2011 amb un 44% dels vots. L’actitud al segle XXI del Regne Unit davant Escòcia contrasta amb la que va tenir amb Irlanda en els segles anteriors o a la que va tenir amb l’Índia. Una de les grans diferències entre els britànics i els espanyols és que els primers aprenen de la història, mentre que els segons s'entossudeixen a repetir-la.

L’actitud del Regne d’Espanya davant les demandes d’autodeterminació de Catalunya només deixen un únic recurs a la majoria del poble català: la continuació de la resistència no-violenta, seguint l’exemple de la independència de l’Índia. El Govern espanyol ha de saber que sense referèndum no hi haurà retorn a la normalitat. El govern de la Generalitat li hauria de deixar clar que no hi haurà aquesta marxa enrere, signant col·lectivament un acte administratiu que aplegui tots els procediments necessaris per portar a terme el referèndum. El Parlament ha d’aprovar l’abans possible les lleis de Transitorietat i del referèndum sense por al Tribunal Constitucional. Amb aquests fets el Govern espanyol entendrà que no els quedarà altra opció que complir les seves amenaces, és a dir, el procés penal i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Catalunya va ser annexionada a Espanya per la força de les armes. Per revertir-la caldrà alguna cosa més que grans manifestacions i guanyar eleccions com el 2012 i el 2015. Caldrà commoure les consciències dels demòcrates de tot el món, perquè la baula feble de la cadena espanyola és la seva dependència internacional. El judici i l’empresonament de les presidències de la Generalitat, del Parlament i d’altres representants democràtics, per portar a terme un procés pacífic i democràtic, són sacrificis inevitables per sotragar el tauler d’escacs. La Unió Europea no podrà continuar dient que el cas català és un afer intern espanyol. Quan hi hagi representants democràtics empresonats el cas català esdevindrà un afer de drets humans, i com a tal un afer europeu. Els mitjans de comunicació internacionals tractaran el nostre conflicte amb aquesta perspectiva. Angela Merkel bromeja dient que Mariano Rajoy té pell d’elefant; però amb quina cara el rebrà al Consell de Ministres de la Unió Europea la setmana següent de l’entrada dels dirigents catalans a la presó?  

L’autonomisme és mort; la presó i la suspensió de l’autonomia seran el certificat definitiu de la seva defunció. El dol ha d’anar acompanyat de mobilitzacions gegantines el dia de la votació de les lleis de transitorietat i referèndum. Hem de tornar a admirar el món, acaparant les portades dels mitjans de comunicació de tots els països. Els càrrecs electes als ajuntaments, als Parlaments espanyol i europeu han de solidaritzar-se de manera explícita amb els reunits a l’hemicicle del Parc de la Ciutadella. I quan arribin les mides repressives, que arribaran, la resposta dels ciutadans al carrer han d’estar a l'altura de la resistència i de l’ètica dels seguidors de Gandhi. No oblidem mai que per aconseguir la independència de l’Índia l’any 1943 hi havia 140.000 presos a les presons de l’Imperi britànic; cinc anys després eren independents. El Regne d’Espanya ha de ser conscient que aquesta és l’única alternativa a la seva negativa al referèndum.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Fantàstic !!!
Anònim, 12/05/2017 a les 00:45
Interessant
+73
-10
Molt bon article, Sr Pinyol !!
Ja que parla del gran Gandhi, voldria reproduir una de les seves frases per a la historia que entenc que té molt a veure també amb nosaltres: "primer t'ignoren, després es riuen de tú, més endavant t'ataquen i finalment... guanyes".
L'estat espanyol ja ha entrar en la tercera part o sigui que s'acosta el moment decisiu.
Molts ànims i molta força a tots. Ens en sortirem !!

Visca Catalunya lliure !!
Fent l'indi
Krasnoiarsk, 13/05/2017 a les 08:55
+21
-72
Llàstima que Catalunya no tingui res a veure amb l'Índia, oi? Naturalment, en política tot és possible: tant que Catalunya sigui independent en cinc anys com que estiguem matant-nos en una altra d'aquestes guerres civils que tant ens agraden, per més pacifistes que doguem que som. Alguns no veuen la realitat i estan immersos en un procés d'onanisme mental lamentable.
Bla, bla, bla...
Anònim, 13/05/2017 a les 11:15
+17
-68
La condición de cargo electo no exime de responsabilidad penal en caso de delito en ningún país democrático del mundo.

Las leyes son las que son. O se cambian mediante un procedimiento legal, o se imponen nuevas leyes derrotando al poder establecido. Las estrategias para esta derrota varían; obviamente, si se carece de fuerzas físicas, armadas, o le repugna a uno la sangre, queda el camino de intentarlo por vías que solo aparentemente son pacíficas, ya que suponen en todo caso un desafío y una declaración de guerra contra el poder del Estado.

Pero el Estado, en democracias y tiranías, reaccionará y responderá siempre contra el enemigo, que pretende destruirlo, con todas las fuerzas a su alcance. Esto no es ni bueno ni malo: es lo que hay. Si tú atacas al Estado, este se revolverá contra ti. El inefable Llach ya reflexionó sobre esto a propósito del futuro Estado Catalán.

Solo en la ley, justamente, encontraremos amparo para limitar la fuerza del Estado y controlar su decidida voluntad de aniquilación del contrincante.
Estem farts senyor de les 11.15
Anònim, 15/05/2017 a les 07:27
+44
-10
Estem farts de llegir una i altre vegada el discurs sobre el que és legal i el que no ho és tot hi sent legítim.
A vostè mateix aquest estúpid argument no li importa gens ni mica i fins i tot tant li fa que sigui o no un argument vàlid
El que ens diu vosté amb arrogància i com sempre amb la voluntat d'humiliar, que l'Estat és molt potent, tant, que nosaltres fem el que fem tenim les de perdre.
Doncs bé, estem cansats de prepotència, estem tips del vostre tracte i si l'educació al país, hagués estat la pròpia d'un país democràtic i civilitzat (posar-se com mirall a imitar Suècia que va donar l'independència a Noruega) a hores d'ara haurieu de ser vosaltres mateixos que hauríeu de dir que estarem millor com bons veïns. Em podeu dir perquè sou incapaços d'una actitud de noblesa??? Com explicar aquesta pobresa de l'esperit ?
Molt bon article!!
Anònim, 15/05/2017 a les 11:09
+40
-7
Ara ja tenim més clar el camí, endavant patriòtes catalans, fins la llibertat amb dignitat.
Sueños vs Realidad
Anònim, 16/05/2017 a les 13:02
+8
-28
Este "texto" parece sacado de algún articulo del olvido Salvador Cot hace ya unos cuantos años ,¿avances desde entonces? Claro que sí, hemos tirado millones de euros a la basura y hemos dejado que muchas empresas hagan las maletas aburridas del monotema eterno, hemos hecho el ridículo por el mundo y se nos ríen hasta las ovejas.
Me da rabia como esta gente pretende engañar a los suyos, ciudadanos de a píe igual que yo pero con ideas distintas. Sr. Pinyol, no habrá independencia , no hay apoyo ni en Cataluña, ni en el resto de España y la UE y países democráticos se amparan en la constitución española vigente, es decir, la imposible independencia de cualquier parte de su territorio, como es normal. Resumiendo, usted miente a sabiendas , quien sabe si para vender algún libro mas.
Solució a la Irlando-escocesa
Torracollons no registrat, 16/05/2017 a les 23:15
+5
-24
Referèndum pactat. Determinació de comarques a favor i en contra de la independència. Divisió del país segons la tria. No som democràtics? doncs endavant. O és que Catalunya es manifesta també com una unitat de destí en allò universal?
Sempre igual
Where are you Fromm, Erich?, 17/05/2017 a les 15:11
+21
-3
@Bla, bla, bla... Legalismo, legalismo y legalismo. Siempre igual. Las reuniones matinles del CNI deben ser más aburridas que una conferencia de Belén Esteban. Os dicen lo que tenéis que escribir en los foros, que es lo mismo que el día anterior, y al tajo.

Legalismo, legalismo y legalismo. Todo lo solucionáis con la ley. Al amigo, el favor. Al enemigo, la ley. Ergo los catalanes, independientemente del sentir sobre la independencia, somos enemigos.

Legalismo, legalismo y legalismo. Estáis en el opio de la sumisión. El día que despertéis y queráis ser ciudadanos, España recuperará su grandeza nacional, cultural y económica. Entonces podremos hablar y ser hermanos. Mientras, que os aprovechen las cadenas.

Adios.
Al torrat de les 23:15: Voldràs dir solució a la sèrbia oi?
Anònim, 17/05/2017 a les 18:38
+19
-2
Curiós concepte de democràcia el que tenen alguns espanyols. Viuen en una bombolla pre- democràtica i arcaica. Encara no han sortit del Barroc.
Al senyor de les 18.38
Torracollons no registrat, 19/05/2017 a les 00:54
+4
-11
Si la meitat de la població vol ser només catalana i l'altra meitat mantenir-se dins Espanya.... el més lògic és que cada comunitat aconsegueixi el que vol sense imposar-se a l'altra, penso. El territori els pertany a totes dues, per tant el més lògic es que aquest territori es separi igual que les comunitats. Així si hi ha un mínim de població suficient poden sentir-se còmodes en el seu territori. L'argument de la indivisibilitat del territori també el donen els constitucionalistes i valtros poseu el crit al cel reclamant el vostre dret a la secessió (cosa sobre la qual no he dit res), per què, doncs, reclames per a tu un dret que no concedeixes als altres?
Respecte per el nou pais
Ciutadana farta, 21/05/2017 a les 11:38
+8
-2
Elsque varen venir a casa nostre desde fora i se senten encara españols, no poden imposar-nos el seu sentiment i voler partir el pais al que varen venir buscant una vida millor, i que tant be els va acullir,si a la catalunya independent no se senten catalans tenen dos opcions, marxar cap al seu pais, el que senten com seu, españa , o seguir aqui i procurar integrar-se al pais nou,nosaltres no els hi imposarem res, pero no poden pretendre part de la nostra terra ancestral,varen venir a una terra nova per a ells i varen trovar una vida nova, doncs respecte per aquest pais
Al de les 11.15-13.02
Anònim, 21/05/2017 a les 22:14
+2
-0
A veure els nostres dirigents poden proclamar legítimament la independència, de fet per a això se'ls ha votat. Ara si s'estimen més deixar-se empresonar pels espanyols, allà ells. I responent a aquest espanyolet que va menyspreant amb altivesa Catalunya perquè creu que el seu estat té tota la força, la veritat, la superioritat moral i el destí universal sols li diré una cosa: fem una setmaneta de vaga general i no us rescata ni el FMI i el Banc Mundial junts. Ens voleu enfonsar? doncs us arrossegarem fins al capdavall i amb molt de gust.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep Pinyol Balasch
Historiador i autor del llibre: La Declaració Unilateral d'Independència.
 
Concentració independentista | Adrià Costa
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC exigeixen que, si guanyen el 21-D, Rajoy respecti el resultat i obri una via de negociació | La via acordada ha estat sempre la prioritat de l'independentisme, fins i tot mentre transitava per la unilateralitat
01/01/1970
Afirmen que les actuacions de la jutge de l'Audiència Nacional i del fiscal general de l'Estat han causat "repulsa" i "preocupació"
Encesa dels llums de Nadal de Barcelona. | ACN
01/01/1970
"Barcelona segueix bategant", ha expressat Colau a l'encessa dels llums de Nadal a La Rambla amb una escenografia de coloms de la pau i cors
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 21 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc