Opinió

Poblenou, tarda d'un diumenge qualsevol

«Gent de carn i ossos que saben que aviat caurà un teló de foscor sobre les seves vides. Ho saben i esperen un punt fastiguejats, resignats.»

| 13/05/2017 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Voltants del carrer Espronceda del Poblenou la mitja tarda d’un diumenge qualsevol de primavera amb un cel lleganyós i un aire tendrusc i enèrgic que bat amb força les branques dels arbres. En un bar atrotinat, ubicat als baixos d’un edifici grogós, perjudicat com una fruita a punt de podrir-se, la gent mira el Barça amb aquella cara de fatiga que fan els que només tenen que les mans i vells pardals en el cap.

A la terrassa dues parelles enraonen sobre banalitats diverses al voltant d’unes birres mentre un nen de poc més de nou anys fa emprenyar un gos diminut i desesperat. El tipus quarantí que duu tatuat al braç esquerre una lluna negra i un cor trencat, potser fa de repartidor de begudes pels bars de la ciutat o, tal volta, va perdre la feina l’any passat o l’altre i des d’una quants mesos enrere només pot que rapinyar el que resta de la pensió de la seva mare.

Potser la seva companya, una dona corpulenta, amb els cabells tenyits de ros, es guanya uns euros per baix mà rentant caps de dilluns a dissabte en una perruqueria de les de tota la vida o netejant escales o tenint cura d’un parell de senyores velles com tortugues, més mortes que vives.

L’altre home de la taula ben bé pot ser un d’aquells tipus agrejats que fa el taxi els caps de setmana per la nit i que cada agost somia, ja sense quasi esperança, amb una escapada a Benidorm, piscina, hotel amb tot pagat. La seva muller mira el mòbil i de tant en tant badalla somnolenta i en cada badall s’engul, com una granota un insecte, un minut d’una vida no massa llarga, no massa alegre, no massa trista tampoc, tota plena de coses petites, lletges, inesperades, coses de la seva vida única, preciosa i intransferible.

Dins del bar un tipus prim com un secall capcineja davant d’una escapada màgica de Messi. Després pujarà a casa i descansarà, l’endemà es dia de pantaló vell i cal rendir, no badar tal i com estan les coses.

Una parella de joves s’agafa tendrament de les mans sense saber encara que el futur devorarà tots els seus somnis d’una sola queixalada el dia que menys s’ho pensen, a traïció, en l’hora més inesperada, una mitja nit posem per cas amb tots els monstres corrents per tots els racons de la casa com rates agressives. Ella té uns ulls verds preciosos i una llarga cabellera rinxolada. Ell fa pinta de tenir molta empenta i unes ganes terribles de menjar-se el món. Gent de carn i ossos. Fràgils i alhora indestructibles que només aspiren a viure. Gent qualsevol de carn i ossos respirant una mitja tarda de diumenge en un carrer qualsevol de Poblenou no massa lluny d’una mar arrissada, sota un cel que no acaba de caure. Gent de carn i ossos que veuen com el seu món cada dia es fa més petit, irrespirable, incomprensible, impossible.

Fet i fet, el seu món ja no és un món, només és un decorat on ells es mouen maldestrament entremig d’un allau de visitants atònits que fan olor de loció bronzejadora i perfums sofisticats. Visitants que riuen i enraonen distret a les terrasses del barri, que passegen amunt i avall, que venen i va de la platja al carrer del carrer als apartaments i els hotels. Gent de carn i ossos que saben que aviat caurà un teló de foscor sobre les seves vides. Ho saben i esperen un punt fastiguejats, resignats. Saben que tard o d’hora seran devorats definitivament per l’avarícia insadollable, sepultats sota un allau de somnis paradisíacs que caben dins d’una maleta. Tard d’hora expulsats, esborrats, allunyats, oblidats.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Tristesa
Poblenovi, 14/05/2017 a les 14:50
+0
-1
Sóc del Poblenou, i curiosament visc al carrer d'Espronceda. El Sr. Viadel fa una bona descripció d'allò en el que s'està convertint el Poblenou. Malgrat ser encara un barri viu, amb families joves i fills, amb gent ben posicionada, encara continua essent un barri obrer i amb gent que passa penuries. D'altra banda tenim la massificacio que s'està creant pel turisme descontrolat i que cap govern de l'ajuntament no ha fet res per regular-ho, i aquest de govern de BEC-PSC encara menys. Aquests que havien de ser la nova politica l'unic que volen ser són els nous ocupants de velles cadires i maneres de fer. Patètic.
Putc la parella que dius de joves..
Anònim, 14/05/2017 a les 18:26
+1
-0
Era emprenadora, sofisticada i productiva,
Putc el futur que els hi espera es molt millor que el teu,

Sabeu que pasa, no culpeu als demes per els vostres errors, si algo no va be, treballa i canvia-ho!!
NO DIGUIS QUE LA CULPA ELS DELS ALTRES!
Aixo es el mes facil, però en fi.. aquest relat nomès es d'un periodista.. i si t'ho has imaginat tot?

Benvingut al mon real, sense subvencions

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Viadel
Francesc Viadel (Algemesí, 1968). Periodista i escriptor. És doctor en Sociologia per la Universitat de València i professor de periodisme a la Facultat Blanquerna de Relacions Internacionals i Comunicació de Barcelona. Autor de diversos assajos, novel·les i llibres de poemes. A Twitter: @FrancescViadel i també a https://francescviadel.wordpress.com/.
El Tram de Diagonal | Jordi Jon Pardo
Jordi Bes
01/01/1970
El govern municipal es compromet amb el PDECat a retirar la partida sobre la connexió d'aquest transport per facilitar la seva abstenció als comptes
Xavier García Albiol i Roger Torrent s'han reunit aquesta tarda | ACN
01/01/1970
Insta l'independentisme a renunciar a la candidatura de Puigdemont i a buscar un nou president que no tingui processos judicials oberts
01/01/1970
Els dos dirigents d'En Comú Podem faran tàndem a la cambra baixa per liderar el grup parlamentari, tal com va avançar NacióDigital | Domènech ja ha renunciat a l'acta de diputat per ocupar l'escó al Parlament
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent
Joan Tapia | Adrià Costa
Pep Martí | 7 comentaris
01/01/1970
L'exdirector de "La Vanguardia" opina que "l'actuació de Felip VI davant el procés pot complicar el seu paper arbitral en el futur" | Segons el periodista i analista polític, "Mas ha preferit marxar dos dies abans que dos dies després de la sentència del cas Palau"
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D