Opinió

​Si vols que surti el sol

«És un consol que hi hagi llum al final del túnel, però seria millor no haver-hi entrat. A sobre, hi ha túnels sense sortida»

per Eva Piquer , 6 de maig de 2017 a les 22:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La felicitat diu que es multiplica per cinc després de patir. Cal que plogui abans de veure l'arc de Sant Martí. No hi ha res que encengui la vida millor que entendre que ens hem de morir. I ja em teniu cantant-ne la tornada: si vols que surti el sol, abans s'haurà de fer de nit.
 

El dia que vaig fer trenta-cinc anys, un perruquer incompetent em va cremar els cabells. L'única solució va ser tallar-me'ls ben curts, tant que m'havia costat arribar a lluir una cabellera llarga. L'endemà, un company de la redacció del diari on treballava em va etzibar: "Mira-t'ho pel cantó positiu, només pots fer que millorar". Soc tan positiva, ehem, que han passat tretze anys i encara no l'hi he perdonat. Al perruquer, tampoc.
 

Que sí, que ja veig per on va la cosa. Sense l'hivern no estimaríem tant la primavera, quan vens de la foscor la llum de l'alba et sembla una meravella i després d'una migranya de les que em tomben estic eufòrica perquè em trobo normal. Però a mi dona'm dies sense dolor, el sol desacomplexat del migdia i un maig que duri tot l'any. Jo ja estava prou contenta amb els cabells llargs abans que me'ls socarrimessin, la lliçó de valorar el que tenim en lloc de desitjar el que ens falta feia temps que l'havia paït (la prova és que aleshores ja havia recomanat unes deu mil vegades els assajos d'André Comte-Sponville).
 

Em temo que confonem consols amb benediccions. És un consol que hi hagi llum al final del túnel, però seria millor no haver-hi entrat. A sobre, hi ha túnels sense sortida. I si t'asseguren que després d'una pujada sempre ve una baixada, t'enganyen: també pot venir una pujada més gran.
 
La vida és cíclica però cadascun de nosaltres, no. Em dic que potser han tornat les abelles a la vinya verge de la casa de prop del mar, però no serien les mateixes: per a les abelles de l'abril, no existeix la tardor. Les abelles d'avui, si hi són, han vingut per primer cop.
 
Amics de Mishima, continuaré cantant la vostra cançó perquè fa hores que escolto el disc sencer en bucle i ja se m'ha enganxat. Però no, jo no vull que surti el sol. El que voldria, digueu-me capritxosa, és que no es pongués mai.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Eva Piquer
Barcelona, 1969. Escriptora, periodista i editora del magazín cultural Catorze.cat. Ha rebut el premi Josep Pla de novel·la i el premi Atlàntida a la millor articulista en llengua catalana. Viuria entre llibres. www.evapiquer.cat
16/11/2017

Conquerim la nostra llibertat

27/05/2017

Quan érem eterns

20/05/2017

Donem corda a la vida

13/05/2017

Hi ha algú més?

06/05/2017

​Si vols que surti el sol

29/04/2017

Fent camí de costat

22/04/2017

Si vols que t'estimin

15/04/2017

La música del nostre atzar

08/04/2017

D'això va el joc

01/04/2017

Amb la il·lusió encesa

Participació