Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

Lluís Llach, intrínsecament bo

«La divisió entre intrínsecament bons i intrínsecament dolents ens faria molt fàcil la vida i la política. Però més difícil la convivència democràtica»

per Jordi Mercader , 29 d'abril de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La llei del Parlament s’ha de complir, va dir Puigdemont. I té tota la raó. Les del Parlament i les del Congrés dels Diputats. La qüestió no és ben bé aquesta sinó la competència de cada cambra per fer segons quines lleis. Però de les desafortunades paraules de Lluís Llach sobre previsibles patiments dels funcionaris díscols davant una hipotètica legislació aprovada per la cambra catalana i suspesa pel TC, el més rellevant no va ser el joc de paraules sobre la obligatorietat legal sinó la defensa feta pel president del diputat davant les critiques de l’oposició.

En la seva etapa de cantautor, Llach va patir la censura i la persecució franquista per les seves lletres i la seves conviccions polítiques. És indiscutible i es mereix el respecte i el reconeixement propi dels qui varen lluitar contra la dictadura, que d’altra banda no va ser tothom. Però és molt agosarat mantenir que aquests mèrits el poden blindar de la crítica política per unes declaracions perfectament criticables, tal com va pretendre Puigdemont en la seva argumentació, entusiàsticament aplaudida per JxSí i la CUP.


La divisió entre intrínsecament bons i intrínsecament dolents ens faria molt fàcil la vida i la política. Però més difícil la convivència democràtica. Si Llach pot anunciar alegrament un patiment als treballadors públics que no el segueixin políticament pel fet d’haver patit el franquisme, sense considerar els drets, els dubtes i els temors dels funcionaris davant una legislació paral·lela, som al cap del carrer. I si el president de la Generalitat dedica més temps a glossar el diputat que a donar garanties de respecte i legalitat als presumptament afectats, ja sabem quin nom porta aquest carrer. El mateix carrer pel que hauríem de passar si féssim cas a qui assenyala el missatger que divulga unes paraules dites en públic simplement pels efectes inconvenients que la seva publicació causen al orador.


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Mercader
He treballat al Punt Diari, l'Avui i El País; a la Diputació de Barcelona, Ediciones Primera Plana, Presidència de la Generalitat i RBA. Vaig ser conseller del CAC, he escrit Mil dies amb PM i Un blanc a la nació culer. Col·laboro a El Periódico, BTV, 8TV, La Xarxa, Catalunya Ràdio i ara també aquí, entre estelades.
09/12/2017

Puigdemont, o jo o la il·legitimitat

25/11/2017

Sant Tornem-hi?

11/11/2017

Un disbarat

28/10/2017

Una nova partida, amb cartes mal repartides

30/09/2017

I, finalment, l'1-O

16/09/2017

​Un forat negre a l'estat de dret

19/08/2017

Unitat contra el terror i debat polític

05/08/2017

​La força de l'«statu quo»

22/07/2017

La moda de la por

08/07/2017

«Pressing» Colau

Participació