Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Opinió

Cànnabis, una droga dura

«Calen debats científics i socials davant del consum de cànnabis lluny de la negació, de la minimització o de la simplificació del fenomen»

per Marina Geli, 24 d'abril de 2017 a les 22:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 19 d’abril passat, en el si de les conferències promogudes per la Universitat de Vic i l'Ateneu de la ciutat, el doctor Casas, catedràtic de Psiquiatria de la UAB i responsable del Grup Recerca Salut Mental i Addiccions de l'Institut Recerca Hospital Vall Hebron, va pronunciar una conferència científica-divulgativa a l’entorn del cànnabis i l'adolescència i les bases per a la prevenció efectiva.

Les seves valuoses i contrastades aportacions són les bases per obrir debat, en aquesta tribuna, de diferents aspectes nous, entorn el cànnabis.


Cànnabis és una droga dura. El cànem ha format part de la història de la humanitat i ha estat útil en diferents activitats quotidianes, industrials i manufactureres. El cànnabis era consumit en comunitats locals. Encara el podem trobar en escuts heràldics.

Va ser el moviment europeu del Maig del 68 i el moviment hippie els que van associar el consum de cànnabis a la llibertat, al progressisme i a la lluita contracultural. Des de llavors el considerem una droga tova. Il·legal en la seva producció i comercialització, excepte per finalitats terapèutiques i a petita escala per autoconsum.

La recerca dels darrers anys permet afirmar que les substàncies que composen el cànnabis tenen efectes psicotitzants i alt nivell de dependència. A més a més, el cànnabis s'acumula en l'organisme durant 21 dies, a diferència de la majoria de drogues, legals i il·legals, que en un termini d'entre 24 i 48 hores s'eliminen.

El cànnabis s'ha convertit a Catalunya en un consum d'iniciació a l'adolescència. Les darreres enquestes ens ho indiquen: el proven el 35,5% dels joves d'entre 14 i 18 anys (38% dels nois i 33% de les noies). El 57% dels joves de 18 anys a Catalunya han consumit cànnabis. El 3% dels joves d'entre 14 i 18 anys el fumen diàriament.


Cal conèixer que la introducció de variants de la planta estan produint efectes multiplicadors als habituals dels tipus històrics. El cànnabis Sativa (arbust d'entorn de tres metres) era habitual si es compra al mercat negre, però actualment el cànnabis conreat a casa té una potència entre 10 i 15 vegades superior a l'habitual Sativa. A més a més, actualment, el cànnabis sintètic, químic, pot tenir una fortalesa entre 30-60 vegades superior. La pròpìa publicitat orienta a efectes secundaris específics.

Cànnabis efectes terapèutics. Avui hi ha comercialització autoritzada, sota prescripció medica, d'alguns components químics del cànnabis per usos terapèutics. Aprovats per les Agències Internacionals i Europees del Medicament per ús de símptomes d'espasticitat, dolors neuropàtics, nàusees i astènia. Usat per les nàusees en els efectes secundaris de la quimioteràpia en alguns pacients amb càncer, en pacients amb malalties amb espasticitat, esclerosi múltiple. I en paral·lel, s'està fent recerca, separant cada substància com a ús per ansiolític, antidepressiu, antipsicòtic, per la millora de la memòria, entre d'altres.

El cànnabis té clarament també efectes terapèutics i, de fet, en molts casos adolescents, sense tenir-ne consciències, s'automediquen per notar millora de símptomes com l'ansietat, la depressió, la psicosi, la hiperactivitat. El problema rau que el cànnabis té, alhora, components que poden donar o induir psicosis, ansietat, depressió, astènia... El 60-70% dels pacients amb esquizofrènia i trastorns bipolar són consumidors de cànnabis, per la millora subjectiva de símptomes i/o per addició més fàcil i factors de vulnerabilitat biològics, emocionals i socials concomitants.

Cànnabis i fracàs escolar. La recerca internacional publicada ens va explicant perquè davant el gran nombre de joves adolescents que proven el cànnabis quins són els que tenen més probabilitats de ser consumidors habituals i, sobretot, addictes.

Els adolescents amb disfuncions del neurodesenvolupament tenen més alta probabilitat de ser addictes. Els trastorns de l'aprenentatge, els trastorns de conducte, el TDAH (Trastorn Dèficit Atencional amb o sense Hiperactivitat), els trastorns del son i la fatiga crònica en adolescents són factors que predisposen al consum del cànnabis, en realitat, com a automedicació per millorar simptomatologia. El cànnabis pot millorar l'ansietat i l'estat d'ànim, però empitjora la capacitat de concentració i d'abstracció i propiciar psicosi.

Aproximadament un 20% dels adolescents tenen algun d'aquests trastorns i són la causa principal de baix rendiment escolar, posterior fracàs escolar i social si els diagnòstics i tractaments no són els correctes. Hi ha iniquitat per nivell de renda de les famílies.

Cànnabis i prevenció efectiva. El cànnabis, segons tota la literatura contrastada, té efectes en el neurodesenvolupament cerebral, sobretot fins als 24 anys. Cal fer cribatge dels factors predisposants a les addiccions i, en especial, al cànnabis. Hi ha causes genètiques, ambientals (durant embaràs, al llarg de la vida), socials però en el que poden intervenir és en els diagnòstics dels factors de vulnerabilitat individual durant la infància.

Abans dels 7-8 anys caldria fer cribatge de disfuncions del neurodesenvolupament a tots els nens que amb un coeficient intel·lectual normal o alt i baix rendiment escolar. Les teràpies a aquestes disfuncions poden fer revertir totalment les mateixes i suprimir els factors biològics de vulnerabilitat al consum de cànnabis. I durant l'adolescència cal identificar els consums esporàdics, la iniciació i fer intervenció psicoeducativa i social. A l'escola i l'institut, i a la xarxa d'atenció pediàtrica conjuntament amb la família, cal valorar el consum del cànnabis i sobretot davant les noves variants amb molta més capacitat d'induir brots psicòtics.

Aquesta prevenció primària i secundària ens permet disminuir el fracàs escolar i social. Darrera moltes conductes desafiants en la conducció, en el sexe, en les diverses formes de violència, hi ha disfuncions i consums no detectats o infravaloració de la seva comorbiditat.
Hi ha debat mundial entorn els beneficis que portaria la legalització controlada, la liberalització front la prohibició. Alguns estats del món que han optat per la legalització controlada de la producció, de la comercialització i consum recreatiu i argumenten que ajuda a la conscienciació del dany del consum abans dels 25 anys i de poder fer reducció de danys amb plantes amb menys toxicitat.

Calen debat científics i socials davant del consum de cànnabis lluny de la negació, de la minimització o de la simplificació del fenomen.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
03/12/2018

Desigualtats socials-Solucions locals

19/11/2018

Les solituds

05/11/2018

Trastorn Obsessiu Compulsiu

22/10/2018

Salut mental i jo

08/10/2018

Poesia o prosa? Prosa poètica

24/09/2018

Teràpies digitals

15/09/2018

Parlem de drogues

27/08/2018

Necessitem certeses, Sánchez

16/08/2018

Memòria i Compromís

30/07/2018

El net

Participació