Tribuna Oberta

Connexions antiglobalitzadores

«L'extrema dreta i l'extrema esquerra són un perill per a la llibertat econòmica, la globalització, el progrés i el benestar de les persones, i les seves solucions són nocives per a la llibertat individual»

| 21/04/2017 a les 20:36h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Corre aquests dies per les xarxes un titular d'entrevista feta a la líder de la dreta populista francesa, Marie Le Pen, que si més no es podria considerar d'incòmode per a molts i, fins i tot, de provocador. Efectivament, la reconeguda revista de famosos i moda, Vanity Fair -en la seva versió espanyola- publica una entrevista a la política gal·la titulant 'Podemos existeix perquè no hi ha un Front Nacional a Espanya'. Sense cap dubte, aquesta és una sentència carregada d'intencions que demostra com el sofregit d'aquests moviments populistes que han fet fortuna arran de l'última gran crisi, conté un comú denominador que els entrelliga a tots ells: el remei passa per una solució fàcil i ràpida als problemes creats per un agent global contrari als interessos d'un suposat col·lectiu homogeni. Podríem dir que aquesta seria la base que els connecta.

Le Pen diu que, si a Espanya el populisme és d'esquerres, és bàsicament perquè la pell de brau compta amb un passat totalitari que impedeix que aquests moviments puguin mostrar-se sense complexes amb el patriotisme diàfan que ella proclama sense embuts, i així de passada, justifica la seva opció normalitzadora i centrista d'una dreta nacionalista homolagable als temps moderns. El fons de tot plegat, però, no té pèrdua, Le Pen no amaga la seva simpatia i afinitat per un partit profundament antiliberal i euroescèptic que entraria dins els seus paràmetres ideològics antiglobalitzadors i de replegament mercantilista. De fet, no seria la primera vegada que a Podemos se'l relacionés per la seva vessant obrerista i proteccionista a moviments joseantonians, encara que, val a dir-ho, existeixin grans diferències de plantejament i d'estètica respecte d'aquests. Malgrat, això sí, les seves receptes econòmiques vagin a parar al mateix lloc, esclar.

En temps d'hipocresies variades i de marejos informatius, és important recordar sovint que la millora de la humanitat en tots els àmbits socioeconòmics ha estat gràcies a la globalització, a l'obertura de mercats i al capitalisme que ha permès desenvolupar i fabricar nous estris que han fet millorar superlativament el benestar de la societat. Sense llibertat econòmica i capitalització, no s'haurien pogut finançar grans descobriments tecnològics i farmacèutics. S'entén això? Però és que a més a més, en els últims 200 anys el creixement econòmic ha estat formidable i les desigualtats per contra han disminuït, igualment com la mortalitat infantil i l'analfabetisme. Tres dades són prou rellevants com per il·lustrar això que acabo d'escriure: una és que l'extrema pobresa (aquella considerada en viure amb menys de dos dòlars diaris) ha disminuït en més de 1.000 milions de persones entre el 1990 i el 2013; dues, que l'analfabetisme ha caigut des de la dècada dels 70 del 40% al 15% de la població adulta, i tres, segons l'índex Gini -el que mesura la desigualtat a escala mundial- aquesta mateixa desigualtat també ha disminuït una dècima des dels anys 90. Tot això ens demostra empíricament que en períodes de pau i d'obertura de mercats -sobretot des de la dècada dels 90- el benestar i la riquesa creixen malgrat les imperfeccions del mercat i de les traves burocràtiques que encara suportem. I, si bé és cert que la inevitable lliure competència desplaça a certs sectors industrials que s'han quedat enrere, també en fa aflorar de nous que es beneficien del comerç global.

Tornant al titular del Vanity, és fàcil d'entendre, doncs, com el populisme de dretes cerca afinitats amb el populisme d'esquerres tenint com tenen un enemic en comú. La qüestió és fer front a una globalització que espanta per diverses raons la seva parròquia electoral. Si per la dreta el problema és l'immigrant que arriba a casa nostra a prendre la feina als nacionals, per l'esquerra són els malvats empresaris globals que arruïnen la població. Si la dreta vol salvar la nació d'influències estrangeres, l'esquerra vol protegir els naturals via hiperregulacions laborals. Si per la dreta el mal és el liberalisme multicultural sense fronteres, per l'esquerra el diable és el liberalisme capitalista transnacional (encara que massa vegades el confonguin amb el capitalisme d'amiguets). I tots plegats amb diferents arguments i matisos tenen la mateixa recepta lliberticida: més pes estatal, nacionalisme econòmic, més intervencionisme i antiglobalització, és a dir, les receptes que han portat misèria i que en alguns casos han frenat el progrés d'alguns països malgrat el desarmament aranzelari que ha experimentat el món durant les últimes dècades.

En definitiva, l'extrema dreta i l'extrema esquerra són un perill per a la llibertat econòmica, la globalització, el progrés i el benestar de les persones, i les seves solucions són nocives per a la llibertat individual malgrat que ells es proclamin els autèntics defensors de la justícia social i nacional. Curiosa coincidència, oi?

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Magnífic article
Anònim, 22/04/2017 a les 18:22
+12
-9
Malauradament però, en un país on ser d'esquerres és èticament preceptiu (fins i tot ens hem carregat el procés perquè qui el va dissenyar i impulsar era "liberal" i calia que la independència fos "d'esquerres"), aquest discurs és titllat per molts fins i tot de "fatxa".

Sort!
Doncs, apa nois!
Anònim, 23/04/2017 a les 03:00
+10
-9
que visqui el "vostre" capitalisme
i la "vostra" llibertat !!

PS.- I teniu la barra de dir que ha disminuït la desigualtat!
El "centrisme" capitalista
Anònim, 23/04/2017 a les 03:06
+9
-7
gaudeix posant-se entre dos "extrems"
Igualant-los com si fossin el mateix i qualificant-los amb el pitjor adjectiu malèfic: populistes!
Per populisme, el capitalisme!!!
qui te la culpa
el talp venjador, 23/04/2017 a les 09:49
+8
-4
podem estar d'acord en que els populismes de dretes i d'esquerres poden ser perillossos, però mai podré defensar la maleida globalització, que, per l'únic que ha servit és per a afavorir la total i lliure circulació de capitals i de les mujltinacionals arreu del món, de forma opaca i injusta, i que ha generat més desigualtat i pobresa que mai, des de la II guerra mundial. Precisament, si l'extrema dreta i l'extrema esquerra han sorgit, ha estat, precisament per culpa d'aquestes politiques neo-liberals que provenen dels obscurs temps del thatcherisme i el reaganisme que a ha acavat en la brutal crisi del sistema que patim ara. Jo sempre he dit que el pitjo que ha pogut passar per a la classe treballadora nord-americana i europea va ésser la caiguda de la URSS, perquè va servir per començar a treure drets i beneficis als treballadors occidentals
El que és un perill per a la humanitat és la globalització neoliberal
Anònim, 23/04/2017 a les 12:07
+8
-5
I les idees Chicago boys que defensen personatges com el sr Herrera.

Sort que la farsa amb la que ens han estat engany aquests darrers 25 anys comença a caure's a trossos.
A, B, C, D, E...
Anònim, 23/04/2017 a les 17:48
+3
-0
Si tens a un partit que es diu Partido POPULAR, què més necessites per entendre que són el màxim representant del POPULISME???
S'entén això?
Anònim, 23/04/2017 a les 17:56
+8
-5
"Sense llibertat econòmica i capitalització, no s'haurien pogut finançar grans descobriments tecnològics i farmacèutics. S'entén això?"

Oi tant que s'enten! És una mentida descomunal! I ara s'entén l'aberració de l'article.
Anàlisi políticament incorrecte.
Anònim, 24/04/2017 a les 11:08
+3
-0
Montoro al Poder, diu el crack neocon de l'Herrera
Anònim, 24/04/2017 a les 13:13
+3
-3
Les idees abrandades i hiperventilades d'aquest noi que s'ha tornat neocon no son pas noves ni cap novetat.L'Èric Herrera és una extensió ideològica nostrada del Partit Popular més neoliberal i extremista. Aquests que prediquen les velles receptes ultraliberals son en realitat enemics de la llibertat de les nacions, de les persones i enemics declarats de la naturalesa. Per ells tot és una mercaderia i tot aquell que gosi qüestionar el seu dogma ideològic/ religiós, és titllat de comunista totalitàri. En realitat no enganyen a ningú, son purs extremistes neoliberals que només pensen en fer diners, eliminar drets humans i depredar el territori per la via de l'especulació i l'extractivisme. Déu ni dó, senyor Herrera, com uns n'heu tornat de radical.
La gran majoria de la gent a Europa no ho veu així
Anònim, 25/04/2017 a les 20:31
+3
-0
Molta gent pensa que el perill és que continuïn aquestes polítiques tan forassenyades i injustes que venim patint... des de quan?

Macron diu "els últims 30 anys" i potser sí que és des que el govern dels Estats Units va començar a fer coses rares els anys 1989 - 1991 (invasió de Panamà, crisi del Golf, primera guerra d'Iraq) just quan aquí a Europa queia el Mur de Berlín i el comunisme als països de l'Est i es desintegraven Iugoslàvia, el Pacte de Varsòvia, el COMECON, la mateixa URSS...
Potser va ser llavors quan Europa, acabada la confrontació dels dos Blocs, va començar amb les polítiques neocapitalistes i neoliberals, el resultat de les quals es va veure uns anys més tard, notòriament des d'aquesta gran i sospitosa crisi econòmica mundial del 2008 ençà, que tant ha perjudicat a la gent i tant ha beneficiat als neocapitalistes i neoliberals i a diverses ideologies de nou encuny, sobretot als llargs i durs anys que Obama era president als Estats Units (2009 - 2017).

El veritable perill real és que segueixin aquestes polítiques equivocades i perjudicials que ens arriben de tot arreu però sobretot de Brussel·les i Berlin. Parlant amb la gent, pocs o cap n'hi ha, que no s'hagi vist perjudicat per alguna llei absurda i abusiva, de les que tantes se n'han fet entre 2010 i 2013 sobretot, lleis que eren no sols totalment innecessaries sinó clarament negatives. El resultat de les quals està a la vista en el nostre país, als pobles, a les empreses i a les famílies: tot està tocat, tot està pitjor que fa uns 8 anys i la proclamada recuperació no es veu per enlloc.
El veritable perill que el conjunt de la població tem és que l'estat real de la ciutadania i de l'economia, de la societat i del projecte europeu, no vulgui ser vist pels qui manen i malgrat tots els indicadors i els grans avisos (Brexit, Trump...) vulguin seguir imposant tant si com no les mateixes polítiques globalitzadores, de noves ideologies, neocapitalistes, neoliberals i fracassades. Però que encara poden fer molt més mal del que ja han fet.
Estat de la situació 2017
Anònim, 26/04/2017 a les 12:48
+1
-1
Les esquerres han fallat. El socialisme no ha donat cap protecció, ans al contrari, contra els efectes de la crisi econòmica mundial ni contra les barbaritats legislatives i d'idees polítiques, socials i econòmiques que s'han fet amb motiu de la mateixa, amb el resultat de fer a la crisi més llarga, més dura, més profunda, més estesa. Els socialistes n'han estat com a mínim còmplices. Ara ho paguen electoralment arreu.

Tampoc l'extrema esquerra com Syriza ha pogut defensar a la població del seu país, en aquest cas Grècia. Després d'això sí plantar cara, però a continuació i paradoxalment rendint-se incondicionalment al sistema i a l'establishment de la UE i acceptant condicions molt més dures i draconianes que les que la mateixa UE oferia abans del desafiament. D'altra banda tots aquests moviments ara inspirats en el "We can" d'Obama són sospitosos de fer-li el joc al capitalisme que mana, ni que sigui involuntàriament i de forma inconscient. El cas de Syriza és molt clar, com a molt d'impotència i de resultats contraproduents.

El sistema actual només ofereix més del mateix. Persisteix tant si com no en polítiques predeterminades, fixament inamovibles, tot i que fa molts anys que es veu que no són adequades. no funcionen i obtenen resultats desastrosos, totalment contraproduents. Però diuen que és la única via possible, oblidant els casos dels pocs països que ho han fet d'una altra manera i se n'han sortit força bé, després de ser advertits i fins amenaçats. Al sistema no sembla importar-li la decadència i la degradació d'una situació fins fa poques dècades molt més bona i prometedora. Quasi es diria que hi actua en connivència, que li va bé, perquè els beneficiaris que sembla que l'importin son una molt petita minoria de poderosos privilegiats globalitzats i globalitzadors. Per això segueixen des de fa anys amb les mateixes receptes ineficaces i perjudicials per a la gran majoria, sense ni tan sols considerar la possibilitat d'una alternativa, una altre opció o un cop de timó per canviar el rumb. Se'ls pot concedir el benefici del dubte de que potser és que estar entrampats i no poden ni saben com sortir-se'n.

Quina alternativa queda?
@12:48
Anònim, 27/04/2017 a les 12:16
+0
-0
És curiós com hi ha tanta gent com creu això "les esquerres han fallat" però acaben votant a la dreta.

És curiós com "les esquerres han fallat" per ser poc d'esquerres, falsos, i comportantr-se a nivell econòmic igual que la dreta més conservadora, però llavors aquests que es queixen de l'esquerra acaban votant neocolonos.

És curiós com aquestes esquerres (més extremistes o no) arriben al poder quan la dreta s'ho ha carregat tot, però al cap de poc temps sembla que el culpable sigui el partit nou que acaba d'arribar al poder i els vells que han estat anys i panys espoliant a tothom els critíquen més que ningú i tornen a guanyar vots...

És curiós com sebla que ningú recordi que a Europa s'han passat dues guerres mundials amb els mateixos pretextos que Le Pen, PP, Alba Daurada, Alternativa Alemanya, el d'hongria, l'altre racista d'Holanda.... i un llarg etcètera, precisament els socialismes, les esquerres o la dreta no feixista (una minoria o directament inexistent depèn d'on) es van unir tots, fins i tot els màxims representants del capitalisme junt amb el comunisme per acabar amb el pitjor mal de la humanitat: el feixisme.
I qui va repetint ara que el "comunisme és el diable" eh??? Qui ho repeteix? Extret del discurs de Goebbels ni més ni menys.
@12:48
Anònim, 27/04/2017 a les 12:18
+0
-1
És curiós com hi ha tanta gent com creu això "les esquerres han fallat" però acaben votant a la dreta.

És curiós com "les esquerres han fallat" per ser poc d'esquerres, falsos, i comportantr-se a nivell econòmic igual que la dreta més conservadora, però llavors aquests que es queixen de l'esquerra acaban votant neocolonos.

És curiós com aquestes esquerres (més extremistes o no) arriben al poder quan la dreta s'ho ha carregat tot, però al cap de poc temps sembla que el culpable sigui el partit nou que acaba d'arribar al poder i els vells que han estat anys i panys espoliant a tothom els critíquen més que ningú i tornen a guanyar vots...

És curiós com sebla que ningú recordi que a Europa s'han passat dues guerres mundials amb els mateixos pretextos que Le Pen, PP, Alba Daurada, Alternativa Alemanya, el d'hongria, l'altre racista d'Holanda.... i un llarg etcètera, precisament els socialismes, les esquerres o la dreta no feixista (una minoria o directament inexistent depèn d'on) es van unir tots, fins i tot els màxims representants del capitalisme junt amb el comunisme per acabar amb el pitjor mal de la humanitat: el feixisme.
I qui va repetint ara que el "comunisme és el diable" eh??? Qui ho repeteix? Extret del discurs de Goebbels ni més ni menys.
Quina diferència!
Anònim, 28/04/2017 a les 13:03
+0
-0
L'altre dia vaig llegir un suplement d'un diari de finals de desembre del 1999, que casualment havia conservat.
Amb motiu de l'arribada de l'any 2000, aquesta revista passava una mirada a tot un seguit d'aspectes de la situació mundial, política, economia, societat, pensament, visions de futur, prediccions i pronòstics d'intel·lectuals i experts i opinions de tota mena.
Quina diferència amb la situació actual!
Es pot consultar a les hemeroteques.
Que és feixisme
Anònim, 28/04/2017 a les 15:07
+0
-0
Estar contra el feixisme, però què és?
El feixisme i la seva versió més extrema el nazisme van néixer d'ambients d'esquerra i al principi se'ls considerava així, ells mateixos s'hi van considerar sempre. Mussolini venia del socialisme, va arribar a ser dirigent del Partit Socialista Italià i director de la seva publicació política oficial "Avanti!" i es pretenia revolucionari. Es va considerar socialista tota la vida, quan va ser deposat i tornat al poder pels alemanys va establir la República Social Italiana l'any 1943. El partit de Hitler era el nacionalsocialista alemany, de nom complert Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (Nationalsozialistiche Deutsche Arbeiter Partei) .Canvi de nom d'un partit anterior, el partit obrer alemany (DAP en alemany) que va ser el primer on va militar Hitler i un grup dels que després serien els dirigents nazis.

Cap d'aquests moviments era ni conservador ni partidari de l'ordre establert, evidentment. Durant molts anys se'ls va considerar per l'estil dels soviètics i del estalinisme. Però degut a que no eren marxista-leninistes, que es deixaren comprar pel capitalisme aleshores molt poderós i influent i que estaven enfrontats amb els comunistes, algún ideòleg polític va apuntar que eren de dreta. Com que era clar que no ho eren es va dir que l'extrema dreta s'assemblava a l'extrema esquerra, allò tan dit popularment que els extrems es toquen, Tot i que el pacte Molotov - Ribbentrop de 1939 ho va contradir i nazis i soviètics convisqueren pacíficament entre 1939 i 1941 i es repartiren Polònia amistosament i es donaren zones d'influència mútues (Països Bàltics i Finlàndia per la URSS, reconeixement de les annexions alemanyes a Europa Oriental). En plena Segona Guerra Mundial durant quasi dos anys entre 1939 - 1941, la Unió Soviètica, encara que no beligerant, fou no sols neutral sinó amiga i aliada de l'Alemanya nazi. Seria bo investigar quines instruccions van rebre els partits comunistes d'Europa en aquella època i com ho enfrontaren.

Però quan Hitler va atacar per a sorpresa de tothom l'estiu de 1941 la URSS, que aleshores es va aliar als seus antics enemics el Regne Unit i Estats Units, sota el principi "l'enemic del meu agressor és el meu amic", la definició del feixisme com d'extrema dreta retornà i tingué un èxit general després de la seva derrota el 1945. Però històricament mentre els feixismes existiren i estigueren al poder ells mateixos es consideraren socialistes, revolucionaris i d'esquerres, Que des del final de la Segona Guerra Mundial s'hagi considerat esquerra només a la branca marxista no ha de fer oblidar que històricament hi hagueren moltes altres formes d'esquerra, com les nombroses dels socialistes utòpics i les veritables aberracions, nascudes d'aquest ambient, que foren el feixisme i el nazisme, com d'una altre manera ho fou l'estalinisme soviètic, amb el qui malgrat les discrepàncies de tota mena mantentien molts trets comuns i similituds no sols formals sinó de fons.
Avui dia tot això sembla mig oblidat i el mot feixisme serveix més que res per a desqualificar moviments polítics, sense atendre massa a la seva veritable definició: violència política, intolerància amb els qui pensen diferent, sentiment de grup col·lectivista, nacionalisme, activisme rebel i revolucionari i ben específicament el totalitarisme de l'Estat, aplicant la ideologia única i les lleis a tot. Trets que no corresponen en absolut als també anomenats "populismes" europeus.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Eric Herrera
Eric Herrera i Puntí. Nascut a Manlleu l'any 1977, fa mitja vida que em dedico professionalment a la música. La meva altra debilitat és la política i el meu país, un còctel a vegades explosiu i d'altres depressiu, però sempre apassionant. Sóc una persona normal, és a dir, independentista i moralment liberal. El meu guia espiritual no pot ser cap altre que Francesc Pujols.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 13 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Puigdemont, amb Junqueras i Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
01/01/1970
El Ministre de Relacions Exteriors li demana que no faci declaracions que puguin afectar les relacions internacionals del país
L'ABaC de Jordi Cruz aconsegueix la tercera estrella Michelin. | Guia Michelin
Sergi Ambudio
01/01/1970
Els restaurants barcelonins Dos Cielos i Disfrutar han obtingut el segon estel | Caelis, el Castell Peralada i Enigma han entrat per primera vegada a la prestigiosa llista d'establiments guardonats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 18 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc
Agustí Alcoberro, Gemma Recoder i Linus Puchal, en la presentació del concert del 2 de desembre | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
Els grups tocaran gratuïtament i els recursos nodriran la caixa de resistència, que ja ha pagat 3,05 milions en multes i fiances i encara té 1,5 milions més | Entre els músics del recital del 2 de desembre hi ha Gerard Quintana, Pemi Fortuny, Lluís Gavaldà, Els Catarres, Joan Rovira, Oques Grasses, La Sra Tomasa, Doctor Prats, Itaca Band, Judit Neddermann o Els Amics de les Arts
Évole durant l'entrevista a Maduro | Salvados
Toni Vall | 11 comentaris
01/01/1970
«Évole té un gran avantatge: és un home. El masclisme existeix també en aquesta professió i és bo explicar-ho» | «Per què totes les presentadores d'esports de la televisió han de ser joves i tan guapes?»