Opinió

Quan la pobresa ja no es veu

«Les polítiques socials ja no poden ser, només, socials. Garantir-ne la seva eficàcia implica incidir sobre una economia que genera desigualtats»

| 20/04/2017 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Govern de la Generalitat ha convocat aquest divendres la comissió de seguiment dels acords adoptats a la resolució 17/XI, més coneguts com els acords del ple de la pobresa. Aquesta comissió és un instrument útil que ens serveix per fer seguiment de les polítiques acordades, així com del pressupost que el Govern té compromès executar. Però més enllà del percentatge de compliment dels acords, debat que ara mateix és contingent, és imprescindible plantejar algunes qüestions rellevants pel que fa a les polítiques en la lluita contra la pobresa:

- Progrés: la capacitat de progrés que les societats occidentals han mostrat després de la segona guerra mundial, amb importants avenços en àmbits com la biomedicina, les infraestructures, la tecnologia o l’energia, fa paradoxal que no haguem pogut lluitar amb la mateixa intensitat contra la pobresa i els seus efectes. Més aviat al contrari, de forma oberta s’està imposant la ideologia que justifica, com a inevitables i fins i tot tolerables, determinats nivells de pobresa no extrema perquè hi hagi progrés. És inacceptable acceptar que la pobresa és conseqüència directa de l’actitud d’individus inadaptats a un sistema econòmic què, per funcionar, genera iniquitat i injustícia.

- Creixement econòmic: som un país que fa compatible la capacitat de créixer econòmicament més del que ho fan la resta de països avançats. Pel 2017, el 2’6% d’augment del PIB segons el Fons Monetari Internacional, amb el dubtós privilegi de generar més desigualtat que cap altre país del nostre entorn. Ni les polítiques redistributives –via transferències socials-, ni les predistributives –ocupació-, s’estan mostrant efectives per aturar la tendència d’una societat cada cop més polaritzada en quant als recursos que és capaç de generar.

- Habitatge: una de les noves formes d’exclusió que s’està incrementant de forma preocupant al nostre país és l’exclusió residencial. L’habitatge, un dels principals drets per garantir l’autonomia i la dignitat d’una persona, s’està convertint des del 2008, en un dels principals motius d’expulsió de zones urbanes que pateixen les famílies amb menys poder adquisitiu. Substituïm veïns i veïnes per capital –un exemple n’és el cas recent de l’empresa MK Premium i la compra d’un edifici al Raval de Barcelona-.

- Treball: els nous "pobres" són víctimes d’un mercat laboral profundament ineficient amb marcs legals que contribueixen a aquesta ineficiència. Un mercat laboral que és incapaç de reincorporar aturats de llarga durada –més de 319.000- o de col·lectius, com els discapacitats –amb un atur proper al 70%- i que els margina del mercat ordinari. Un mercat laboral què, alhora, crea llocs de treball amb salaris que no superen els ingressos mínims per evitar la pobresa i l’exclusió, fixats en 9.667 euros/any per llars d’una persona i en 20.301 euros/any per a llars de dos adults i dos nens. Un 15% de les persones que estan sota el llindar de la pobresa són persones treballadores.

- Prestacions socials i ingressos per família: sense cap mena de prestació social (pensions, RMI, prestació per atur, pensions no contributives, etc) els índexs de pobresa a Catalunya s’enfilarien fins al 46% de la població. El recent debat sobre una renda garantida de ciutadania és el debat sobre la necessitat, i el dret, que tenen totes les famílies de disposar d’ingressos mínims. Avui a Catalunya hi ha 98.600 llars sense cap persona amb ingressos, 171.200 llars amb totes les persones actives desocupades i un 19% de la població sota el llindar de la pobresa. La garantia de rendes és, i serà amb més intensitat de cara a futur, un tema estructural en qualsevol sistema de protecció social que tingui com a objectiu la inclusió social.

Existeixen moltes certeses per afirmar que el sistema econòmic actual és còmplice directe de la generació de desigualtats i de la iniquitat que pateix la societat. I les desigualtats no creen només problemes de caràcter social, efecte prou greu de per sí, sinó que són la llavor de problemes econòmics que sovint han de resoldre els pressupostos públics, així com de caràcter polític, fent disminuir la participació en els afers col·lectius, augmentant la desafecció i, en conseqüència, propiciant escenaris favorables al populisme i la xenofòbia.

Les polítiques socials ja no poden ser, només, socials. Garantir-ne la seva eficàcia implica incidir sobre una economia que genera desigualtats. Implica apostar, de forma ineludible, per sistemes econòmics alternatius, que siguin socialment responsables i que reverteixin, en justa mesura, en el bé comú. Reduir la pobresa també implica apostar, de forma decidida, per l’economia social.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Oriol Illa
Oriol Illa, president de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.
Puigdemont i el diputat danès Magni Arge, arribant a la reunió del Parlament de Dinamarca | ACN
Roger Tugas
01/01/1970
Des de Dinamarca, el president català insta l'Estat a deixar-lo tornar sense temor a ser arrestat com "la millor contribució" per avançar en la "restauració democràtica" i iniciar un procés de diàleg
Blanca Busquets acaba de publicar «La fugitiva» | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
L'autora osonenca torna a remoure els secrets d'una vida tèrbola amb una novel·la que estira el fil d'un personatge que ja apareixia a "Jardí a l'obaga"
01/01/1970
Aquesta setmana arrenquen les assemblees territorials de la quarantena de seus repartides a tot el país
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O | Situa la llei de governs locals com una de les prioritats de la nova legislatura i l'emmarca dins la creació d'estructures d'estat indispensables
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "Ifni. La mili dels catalans a l'Àfrica", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc
Isona Passola | Mariona Batllés
01/01/1970
La desena edició dels Premis Gaudí celebrarà la seva gala el proper 28 de gener, en un any de "gran qualitat" de pel·lícules i amb una forta afectació per la situació viscuda els darrers mesos
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular