Catalanofòbia

Tots aquests fets són només la punta de l'iceberg d'una gran injustícia històrica, la persecució lingüística i cultural

per Quirze Grifell , 18 d'abril de 2017 a les 09:53 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa unes setmanes, en Claude, un ciutadà cors amb parella berguedana, es disposava a retornar a Còrsega des de l'aeroport del Prat. En el moment de passar el control de la maleta de mà, els policies espanyols li van ordenar que els mostrés el contingut de l'equipatge. En el moment en què van veure un ordinador portàtil amb una enganxina de l'ANC amb l'estelada, van començar els problemes, el van començar a interrogar, el van insultar, el van amenaçar i se'n van mofar de manera ofensiva davant de tothom. Fins i tot se'l van emportar a una sala a part per fer-li un interrogatori més intens.

Finalment, va poder embarcar però amb la moral per terra i amb l'amargor d'haver tastat en pròpia pell l'odi contra tot allò català. 


El cas va tenir ampli ressò a la premsa digital i les corresponents queixes formals van arribar al Síndic de Greuges de Catalunya i a la justícia corsa.

També a l'aeroport del Prat, un professor d'universitat va tenir problemes per dirigir-se en català a la policia espanyola. Després de presentar queixa, el cas va seguir endavant i va ser portat a la Unió Europea. 


També hem llegit que un jutge d'Alacant exigia la traducció d'un document de la Generalitat de Catalunya redactat en català. A la mateixa ciutat en què s'han hagut de reposar les plaques franquistes d'alguns carrers per ordre judicial. Des del PP i partits afins, sempre s'ha fomentat la divisió entre catalans i valencians. Els que mai posarien en dubten que els mexicans i els andalusos parlen la mateixa llengua.   

Massa sovint, hem llegit notícies de veïns que han tingut problemes per parlar o adreçar-se en català a diversos organismes oficials del domini lingüístic o de fora.  


Per sort, recentment hi ha hagut sentència en contra l'autor de diverses piulades anticatalanes a Twitter, relacionades amb el desgraciat accident de l'avió estavellat als Alps de Provença.

Tots aquests fets són només la punta de l'iceberg d'una gran injustícia històrica, la persecució lingüística i cultural, juntament amb la marginació política i econòmica dels Països Catalans des de fa segles. Amb el corresponent autoodi que això ha comportat en generacions de catalans.  

Algú manté que no hi ha conflicte lingüístic, quan hi ha centenars de lleis en contra de la llengua catalana. Dit d'una altra manera, només a favor de l'espanyol.

A l'Estat espanyol del segle XXI es toleren, només com a cooficials, les llengües diferents de l'espanyol, però només dins del seu territori. No són una qüestió d'Estat. 

Al Congrés dels Diputats espanyol més d'una vegada s'ha retirat la paraula a diputats pel simple fet de fer servir la llengua catalana. A l'era de la traducció automàtica i simultània!

En canvi, al Senat, la pretesa cambra territorial, sí que es poden parlar llengües no castellanes, aixo sí, només un dia a l'any!

De retruc, el català no pot ser llengua oficial de la Unió Europea, simplement perquè l'Estat Espanyol no ho vol. Haurem d'esperar que Andorra sigui membre de ple dret de la UE? 

A les ràdios i televisions espanyoles el català no hi és present gairebé mai. Hauria de ser missió de qualsevol Estat modern i democràtic afavorir i promocionar les diverses llengües i cultures. Hem de recordar que l'Estat el paguem entre tots?

El ridícul dels presidents espanyols a l'hora de parlar l'anglès és monumental. Vist això, ja no cal ni imaginar un president espanyol intentant pronunciar les paraules d'un discurs sencer en català.

Davant de qualsevol agressió, ara més que mai, cal presentar batalla. Massa anys hem callat i abaixat el cap. 

L'escriptor Manuel de Pedrolo, el gran oblidat, ho tenia molt clar: "Cal protestar fins i tot quan no serveix de res."

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Quirze Grifell
Quirze Grifell és natural de Berga. Des de sempre, ha mostrat interès pels llenguatges: música, pintura, idiomes, fotografia, arquitectura, mecanografia i cal·ligrafia.
Les fondes arrels al Berguedà no li priven d'enamorar-se d'indrets remots ni de somiar altres vides, paisatges, ciutats, societats i llibertats. 
Treballador online, sempre a l'encalç de la veritat i la bellesa.
08/04/2020

Novembre als antípodes

02/12/2019

Joan Ferrer, una trajectòria pictòrica vital

26/08/2019

Nil Safont, art berguedà al món

07/01/2019

Til Stegmann, un amic de Catalunya

14/08/2018

De Berga a Bergen

30/04/2018

Generadors de cultura

14/12/2017

Els 90 anys de Climent Forner

25/09/2017

Fars culturals a la riba del riu

12/06/2017

Una magnífica biografia de Maria-Mercè Marçal

18/04/2017

Catalanofòbia

Participació