la veu de nació

Ara toca decidir

«Igual que les empreses marquen estratègies en funció de les dades que produeixen, els ciutadans haurem de pensar en què invertirem les nostres»

| 15/04/2017 a les 22:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Del rastre que deixem cada dia a través de les nostres accions a Internet i als mòbils se n’ha parlat molt. Que aquest rastre són dades personals que les empreses tecnològiques i governs aprofiten per crear nous serveis i productes, ja se sap. La frase: “Les dades són el petroli del segle XXI”, ha estat emprada en desenes d’articles i conferències per explicar el moment actual. Acceptem -per desconeixement o amb coneixement resignat- que vivim en un món on tot passa molt de pressa, i que val més aprendre com funciona i no quedar-se enrere.

A canvi, consentim el joc de les grans corporacions. Perquè… com prescindir de Google? Qui ens respondrà dubtes en segons o gestionarà el correu electrònic? Whatsapp té el nostre número de telèfon (i el dels nostres contactes) perquè ens fa sentir a prop dels altres a través del xat. I a Instagram confiem moments màgics i especials. Qui s’atreveix a quedar-se sense la promoció que Facebook fa dels seus productes? O renunciar a llegir els pensaments dels més estimats (i dels que no ho són tant)? 

I tot gratis. Gratis, a canvi de què? Ara fa unes setmanes, la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Àngels Barbarà, m’explicava que els brokers de dades analitzen els likes de Facebook i et classifiquen en funció de quantes accions fas. Per exemple, si en fas 70, ets un amic de la família; amb 150, et consideren un familiar directe; i, amb 300, la parella sentimental d'algú. I a partir d'aquí t'ofereixen certs productes. “Estem perdent la nostra identitat personal”, m’alertava alhora que m’informava que aviat aquest panorama canviarà.

El nou reglament de protecció de dades, aprovat per la Comissió Europea, que va entrar en vigor l’any passat, serà d’obligat compliment el maig del 2018. I què passarà llavors? Les empreses estaran obligades- si són nord-americanes però presten serveis a Europa també- a informar el client quines dades personals estan recopilant i a explicar-li amb quines finalitats les farà servir. Si en preveuen fer usos secundaris, com ara revendre-les, també n’hauran d’informar. 

Es reforça la transparència però també s’incorpora la responsabilitat proactiva. És a dir, haurem de ser conscients del valor de les nostres dades i decidir. Sí, decidir! Durant el passat Mobile World Congress, Telefònica va presentar amb una gran expectació el seu nou servei d’intel·ligència cognitiva, anomenat Aura. La cognitiva és un pas més en la intel·ligència artificial perquè aprèn de les nostres accions. Quan l'usuari diu que només té una hora per veure un programa de televisió, el sistema li recomana el capítol d’una sèrie que segur que li agradarà i que encara no ha vist. 

La companyia argumenta que comunicarà al client quines dades té i quines farà servir per a les campanyes amb terceres empreses amb les quals ja tenen acords. Amb les nostres dades podrem, per exemple, finançar causes solidàries. Actualment tenen un tracte amb UNICEF que, a canvi de compartir la localització i poder parlar amb el client, es contribuirà a entrenar un algoritme. Amb la resposta de 500 mil persones s’ajudarà a l’ONG a predir com i de quina manera es comportarà la pròxima epidèmia humana. Maphre oferirà un descompte en l’assegurança del cotxe a canvi de donar dades de geolocalització i l’edat. Caixabanc facilitarà als clients comuns i bons pagadors millors condicions de préstec. Etcètera. 

Aura encara està en una primera versió però és un bon exemple de la complexitat d’aquest món tecnològic que continua avançant a marxes trepidants. Un món que ens col·loca en situacions noves. Igual que les empreses marquen estratègies en funció de les dades que produeixen, els ciutadans haurem de decidir en què invertirem les nostres dades i quin rendiment en traurem.  

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Karma Peiró
Directora de NacióDigital
A Twitter: @kpeiro.
La Torre Glòries, més coneguda com a Torre Agbar, podria acollir l'EMA | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
La candidatura de la capital catalana té molt bona puntuació tècnica, però la tensió política que s'ha viscut des de l'1-O pot jugar-li a favor o en contra
Imatge del plat guanyador | Cuina
01/01/1970
El Cèntric Gastrobar del Prat de Llobregat, ha estat el guanyador del concurs
L'hotel Iberostar que obrirà el gener a la plaça Catalunya | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
En els pròxims mesos es multiplicaran les inauguracions d'establiments turístics que es van salvar de la moratòria del govern d'Ada Colau
Pep Palau | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona
Una recreació artística del planeta Ross 128 b amb l'estrella nana roja al fons | ESO/M. Kornmesser
Cristina Junyent | 4 comentaris
01/01/1970
El recent descobriment d'un astre de la mesura de la Terra i amb condicions favorables per suportar vida obre la porta a una nova investigació
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
Toni Vall | 5 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»