la veu de nació

Ara toca decidir

«Igual que les empreses marquen estratègies en funció de les dades que produeixen, els ciutadans haurem de pensar en què invertirem les nostres»

| 15/04/2017 a les 22:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Del rastre que deixem cada dia a través de les nostres accions a Internet i als mòbils se n’ha parlat molt. Que aquest rastre són dades personals que les empreses tecnològiques i governs aprofiten per crear nous serveis i productes, ja se sap. La frase: “Les dades són el petroli del segle XXI”, ha estat emprada en desenes d’articles i conferències per explicar el moment actual. Acceptem -per desconeixement o amb coneixement resignat- que vivim en un món on tot passa molt de pressa, i que val més aprendre com funciona i no quedar-se enrere.

A canvi, consentim el joc de les grans corporacions. Perquè… com prescindir de Google? Qui ens respondrà dubtes en segons o gestionarà el correu electrònic? Whatsapp té el nostre número de telèfon (i el dels nostres contactes) perquè ens fa sentir a prop dels altres a través del xat. I a Instagram confiem moments màgics i especials. Qui s’atreveix a quedar-se sense la promoció que Facebook fa dels seus productes? O renunciar a llegir els pensaments dels més estimats (i dels que no ho són tant)? 


I tot gratis. Gratis, a canvi de què? Ara fa unes setmanes, la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Àngels Barbarà, m’explicava que els brokers de dades analitzen els likes de Facebook i et classifiquen en funció de quantes accions fas. Per exemple, si en fas 70, ets un amic de la família; amb 150, et consideren un familiar directe; i, amb 300, la parella sentimental d'algú. I a partir d'aquí t'ofereixen certs productes. “Estem perdent la nostra identitat personal”, m’alertava alhora que m’informava que aviat aquest panorama canviarà.

El nou reglament de protecció de dades, aprovat per la Comissió Europea, que va entrar en vigor l’any passat, serà d’obligat compliment el maig del 2018. I què passarà llavors? Les empreses estaran obligades- si són nord-americanes però presten serveis a Europa també- a informar el client quines dades personals estan recopilant i a explicar-li amb quines finalitats les farà servir. Si en preveuen fer usos secundaris, com ara revendre-les, també n’hauran d’informar. 

Es reforça la transparència però també s’incorpora la responsabilitat proactiva. És a dir, haurem de ser conscients del valor de les nostres dades i decidir. Sí, decidir! Durant el passat Mobile World Congress, Telefònica va presentar amb una gran expectació el seu nou servei d’intel·ligència cognitiva, anomenat Aura. La cognitiva és un pas més en la intel·ligència artificial perquè aprèn de les nostres accions. Quan l'usuari diu que només té una hora per veure un programa de televisió, el sistema li recomana el capítol d’una sèrie que segur que li agradarà i que encara no ha vist. 

La companyia argumenta que comunicarà al client quines dades té i quines farà servir per a les campanyes amb terceres empreses amb les quals ja tenen acords. Amb les nostres dades podrem, per exemple, finançar causes solidàries. Actualment tenen un tracte amb UNICEF que, a canvi de compartir la localització i poder parlar amb el client, es contribuirà a entrenar un algoritme. Amb la resposta de 500 mil persones s’ajudarà a l’ONG a predir com i de quina manera es comportarà la pròxima epidèmia humana. Maphre oferirà un descompte en l’assegurança del cotxe a canvi de donar dades de geolocalització i l’edat. Caixabanc facilitarà als clients comuns i bons pagadors millors condicions de préstec. Etcètera. 

Aura encara està en una primera versió però és un bon exemple de la complexitat d’aquest món tecnològic que continua avançant a marxes trepidants. Un món que ens col·loca en situacions noves. Igual que les empreses marquen estratègies en funció de les dades que produeixen, els ciutadans haurem de decidir en què invertirem les nostres dades i quin rendiment en traurem.  

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Karma Peiró
Directora de NacióDigital
A Twitter: @kpeiro.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
Un milicià posa amb la seva arma als afores de Sidi Ifni, any 1958 | EFE/ Museu Etnològic
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
Es compleixen 60 anys del conflicte d'Ifni entre Espanya i el Marroc, i els soldats morts romanen enterrats a les Canàries, lluny de casa
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 15 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres