​Ens calen agències com NESTA

Us heu preguntat alguna vegada com es dissenyen les polítiques públiques o les propostes que sovint apareixen a la premsa?

| 03/04/2017 a les 11:15h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Us heu preguntat alguna vegada com es dissenyen les polítiques públiques o les propostes que sovint apareixen a la premsa? D’on surt la proposta d’una renda bàsica universal, la manera d’implementar les superilles o quines són les polítiques millors per fenòmens com Airbnb? S’ha experimentat i vist què funciona millor i què pitjor, o estem davant d’idees plenes de bones intencions (suposem) però mancades de cap evidència o sigui sense dades?

Algunes d’aquestes polítiques públiques vénen a donar resposta a necessitats de la societat. Un bon exemple és el corredor "Madridterrani" (no és un error, és que pel Mediterrani no sabem si hi passa, almenys no per tot, però per Madrid, no en tingueu cap dubte!). Aquest corredor busca abaratir el cost de portar les mercaderies i productes del Mediterrani a Europa i ser competitius sense haver de carregar el diferencial en els salaris dels treballadors. Altres polítiques busquen assegurar principis com la igualtat de gènere o garantir l’accés a l’educació o a la salut.

Però moltes busquen fer una societat més eficient, més democràtica, més productiva o més competitiva. Són decisions que impliquen qüestions com si és millor que cada Ajuntament tingui el seu servidor de Dades Obertes o si és millor que n’hi hagi uns quants o poder només un a on s’aboqui tot. O quin és el grau d’autonomia que fa que els centres educatius siguin més eficients. O com s’han de regular les plataformes com Airbnb, si és millor prohibir-les, restringir-les o deixar-les fer i com. Com veieu moltes de les polítiques públiques cauen en aquest sac.

Les polítiques públiques varen començar amb un afany de recaptació per sufragar serveis, però aviat derivaren en polítiques redistributives i, finalment, en la situació actual a on el sector públic mira d’impulsar temes més complexos com ara l’enfortiment de l’economia digital, una major transparència o encoratjar la competitivitat de les empreses, etc.

Ara bé, a mesura que busquem resultats més concrets en entorns més complexos és més difícil encertar en polítiques públiques, perquè mentre s’orienten als seus objectius no serveixen també de fre i barrera pel desenvolupament social i el progrés. O que directament creïn injustícies que abans no existien. Exemples d’això en tenim arreu. Es pot limitar el plataformes com Uber protegim els taxistes però el servei en quantitat, diversitat i qualitat sent ressent pels ciutadans i turistes, per posar un cas controvertit i d’actualitat.  

Un bon exemple de futur són els cotxes autoconduits. El problema no és pas la tecnologia, que acabarà funcionant, sinó trobar un model de negoci que encaixi en la nostra societat i els seus objectius sense traumes, ni crear grans problemes.

Tornem doncs a la pregunta. Com ho podem fer per dissenyar millor i amb més èxit, aquestes polítiques públiques? La resposta sembla fàcil, fins i tot òbvia. Primer ens cal conèixer el que es fa arreu i experimentar, provar-ho. Quedar-se amb el millor i rebutjar el que no funciona. Ara bé, els organismes públics no estan pensats per experimentar i fer propostes, sinó per donar solucions als problemes dels ciutadans, o almenys intentar-ho. Tampoc ho estan les universitats ni els centres de recerca. Ens calen doncs agències, a poder ser  independents (aquest és el punt més important) que experimentin, facin propostes i suscitin el diàleg i l’elevin amb pilots i dades.  

NESTA al Regne Unit és una d’elles. Com ho fa per ser independent? Ho és perquè bona part del seu pressupost ve de la loteria anglesa – si, de la loteria -  i això no falla mai. Si hi ha crisi, la gent compra loteria i si no n’hi ha, doncs també! L’altra part se l’han de buscar ells amb programes competitius europeus o amb contractes amb governs locals, regionals o nacionals (d’aquests una part han de ser anglesos i l’altra poden ser d’arreu).

És una estructura senzilla però que li dona una gran independència, la fa competir arreu i li permet treballar temes més enllà dels quatre anys dels mandats. El seu àmbit d’actuació són les polítiques públiques, és per dir-ho d’alguna manera, com la recerca aplicada però en polítiques públiques.

Aquí ens cal una organització com NESTA que elevi la qualitat de les propostes i el discurs, que aporti dades a la reflexió i ajudi a distingir el que funciona del que no funciona i sobretot, ens cal que sigui independent!

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Esteve Almirall
Esteve Almirall. Professor d’Esade en Innovació, Data Science & Big Data i Smart Cities. Director Acadèmic del Màster in Business Analytics. Ha estat molt involucrat en la formació dels Living Labs Europeus i en projectes d’Smart Cities. Manté el blog “Innovate or die” a estevealmirall.com  @ealmirall   
Expectació mediàtica a la seu de l'ANC | Jordi Bes
01/01/1970
L'institut armat, que actua per ordre del jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem, ha reclamat els correus electrònics de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
Ricardo Costa, aquest dimecres a l'Audiència Nacional | Europa Press
01/01/1970
Ricardo Costa responsabilitza l'expresident Francisco Camps de les irregularitats
01/01/1970
El president del govern espanyol manté que no tenia coneixement del fiançament irregular del PP a València i defensa que ja han fet tot el que havien de fer a nivell intern
Eva Parera en els seus anys a Unió | ACN
01/01/1970
Eva Parera, que va accedir a l'ens pel seu càrrec a la formació democristiana, ha col·laborat en debats polítics a Onda Cero, un fet que contrasta amb el deure d'evitar la presència en mitjans
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc