La veu de nació

Les altres Cassandres

«Amb sentències desproporcionades no aconseguirem més llibertat d’expressió. El rebuig ha de ser social i no per llei»

per Karma Peiró, 1 d'abril de 2017 a les 22:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta setmana la jove Cassandra Vera ens ha servit en safata un interessant i necessari debat sobre la llibertat d’expressió. L’Audiència Nacional l’ha condemnada a un any de presó i 8 anys d’inhabilitació per 13 piulades a Twitter on feia befa sobre la mort de Carrero Blanco, assassinat per ETA el 1973. El tribunal considera que ha incorregut en un delicte d’enaltiment al terrorisme.

Voldria afegir algunes puntualitzacions, més enllà del que ja s’ha dit a tertúlies de mitjans i barres de bar aquests dies. Primera: a Internet passa el mateix que a la vida real perquè els actors som els mateixos. Enaltir el terrorisme, amenaçar de mort, insultar, incitar a la violència o denigrar a una altra persona hauria de provocar el rebuig social generalitzat. La jove de Múrcia, el 2013, ja va desitjar la mort de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, en una altra piulada.


Segona: Els tuits de Cassandra sobre Carrero Blanco eren realment enaltiment al terrorisme? Fets com aquest demostren que Espanya no ha passat pàgina amb el franquisme, i que la dictadura encara té un tractament diferent del que se li dona a ETA. D'altra banda, la desproporció de la pena ha provocat justament el contrari. El hashtag #Cassandra i #libertadeexpresion han abocat a la xarxa més comentaris desitjant la mort del militar. Impossible perseguir a tots els que hauran enaltit el terrorisme aquests dies en defensa de la Cassandra. Per cert, la néta de Carrero Blanco va dir fa un mes que no es va sentir humiliada per les piulades.

Tercera: Internet, i tota la tecnologia que l’acompanya, té la capacitat de magnificar i dimensionar exponencialment qualsevol fet. Amb intel·ligència artificial es pot aconseguir potenciar l’odi extrem en qüestió d'hores. Precisament, el codi penal imposa, des del 2015, penes superiors a tot el que arriba d’Internet per l'abast que pot tenir. Segons el professor de Dret i Ciències Polítiques de la UOC, Ismael Peña-López, “hi ha una asincronia respecte a la percepció de l’usuari. Mentre que el legislador no té dubtes a l’hora de definir-lo com a mitjà de comunicació a efectes del marc normatiu, els usuaris tenen més aviat la percepció de fer un ús particular i estar en un bar”.

Quarta: hi ha més Cassandres, amb penes de presó i anys d'inhabilitació per enaltiment al terrorisme a les xarxes socials. Les sentències van en augment, des del 2012, moment en què es va recollir la primera per comentaris a la xarxa social Tuenti. El 2016, l’Audiència Nacional va condemnar a 29 persones més. Landelino d’Oviedo, Marisa d’Andorra, Àfrica d’Hernani o Faustino de Baracaldo no han rebut el mateix suport, ni han despertat les mateixes ires en defensa de la llibertat d’expressió que Cassandra. 

Última i més important: limitar la llibertat d’expressió és un error bastant perillós i pretendre que la ciutadania sigui respectuosa amb sancions desmesurades, més. La Fiscalia ha d’obrir una investigació per un delicte d’incitació a l’odi a l’associació que va posar als carrers l’autobús Hazte Oír? El raper mallorquí Valtónyc, condemnat a tres anys i mig de presó deixarà les seves cançons a partir d’ara? Amb sentències desproporcionades no aconseguirem més llibertat d’expressió. El rebuig ha de ser social i no per llei. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació