_(1)_(1).jpg)
.jpg)
_(1)_(1).jpg)
opinió
L'unionisme, marxa fúnebre sense arguments
«L'independentisme busca el per què, l'unionisme en té prou en agitar l'espantall del com»
La manifestació d'aquest diumenge de l'unionisme va aplegar uns milers de ciutadans, sí. Qualsevol comparació amb les xifres de mobilització que aconsegueix l'independentisme dóna diferències abismals, i deixa els dependentismes fora de lloc. Més interessant que les xifres, en canvi, és analitzar els arguments dels manifestants. Però, esclar, caldria trobar-ne. I aquest és el punt essencial de la qüestió: l'unionisme s'ha refugiat en el sentimentalisme i dóna per perduda la batalla dels arguments ("Aturem el cop", "Soy español" "Esta es nuestra policía" (davant de comissaria), "Artículo 155, ya!", etc.).
És hora que encara hàgim d'escoltar un sol argument per seguir un dia més a Espanya que no sigui el de la por, la legalitat o l'expulsió al cosmos o a illes desertes (quan excepcionalment algú ha posat una dada sobre la taula, vegi's Josep Borrell, els contraarguments des de la part independentista han estat demolidors -via Xavier Sala i Martín, per exemple).
Per què creu l'unionisme que ens convé seguir a Espanya? Que ho argumenti, que miri de convèncer-nos. Per exemple, com podem millorar la gestió sanitària, seguint a Espanya o tenint tots els controls econòmics dels nostres recursos des de la república catalana? El contrast de parers a la societat catalana hauria de ser aquest, debatre sobre les xifres, els valors i les idees. L'única trampa del debat sobre la independència és que no hi hagi hagut debat, que no ens hàgim pogut centrar en la categoria i els continguts. L'únic cop que s'ha produït és aquest: atrinxerats en el “no es pot votar” i en "visques" a la guàrdia civil, l'unionisme s'ha autoapartat del debat i es reclou en l'anècdota fúnebre ("Artículo 155 ya!"). És lògic: en un debat amb arguments, el perden; en un no debat, en una bronca sobre si podem o no podem votar, aquí l'unionisme en té prou amb aferrar-se al "resistiré", el TC i la llei.
Les campanyes sobre el dèficit fiscal, sobre les des-infraestructures; els argumentaris del Clauer d'Òmnium, les qüestions d'estat de l'IEC o "El país que volem", de l'Assemblea. Els "Building a New State", conferències internacionals arreu del món organitzades pel Diplocat o l'aparició del col·lectiu Wilson han anat construint un "corpus" d'arguments. Hem estudiat, debatut i après els perquès volem la independència. Des dels primers "papers" del Cercle Català de Negocis o la Fundació Catalunya Estat o el Cercle d'Estudis Sobiranistes. Fa ja més de deu anys! (i podríem anar molt més enrere, si cal). Aquí és on l'independentisme ha de centrar la jugada que ve, perquè, aquesta solidesa argumental serà una de les nostres grans fortaleses en els temps que vindran. Així hem pogut superar els lemes unionistes tan pobres i intel·lectualment decimonònics com “'legalitat" o "marc constitucional", evitant caure en les trampes dels debats estèrils dels terceraviòlegs, mutació recent dels federalistes però que conserven el seu mateix ADN.
El col·lectiu Wilson, els professors Tremosa, Ros Hombravella, Paluzie, Bosch, Guinjoan i Cuadras, els científics, arquitectes i enginyers per la independència, etc, etc. I, per sobre de tot, el Consell Assessor de la Transició Nacional han marcat el camí a seguir. Els 18 informes que ha emès aquest organisme, impecables i implacables, constitueixen ara mateix el corpus de doctrina més important que s’hagi construït mai en aquest país per aportar llum i arguments –jurídics, econòmics, socials, polítics, estadístics, científics- en la definició, precisa, del camí cap a la independència. Un esforç immens, aclaparador en els mètodes d’anàlisi, aclaridor en les alternatives, trasbalsador en les conclusions. S'ha fet una tasca de recerca colossal que ens ha permès acabar construint una xarxa de documents i dades indiscutible, lògica i clara. Un relat. L'unionisme, en canvi, es basa encara, en bona part, en els símbols i el sentimentalisme.
L'independentisme busca el per què, l'unionisme en té prou en agitar l'espantall del com. Hem perdut moltes batalles, però aquesta, la dels argument per a la independència, l'hem guanyada. Aquí és d'on no hem de sortir.
És hora que encara hàgim d'escoltar un sol argument per seguir un dia més a Espanya que no sigui el de la por, la legalitat o l'expulsió al cosmos o a illes desertes (quan excepcionalment algú ha posat una dada sobre la taula, vegi's Josep Borrell, els contraarguments des de la part independentista han estat demolidors -via Xavier Sala i Martín, per exemple).
Per què creu l'unionisme que ens convé seguir a Espanya? Que ho argumenti, que miri de convèncer-nos. Per exemple, com podem millorar la gestió sanitària, seguint a Espanya o tenint tots els controls econòmics dels nostres recursos des de la república catalana? El contrast de parers a la societat catalana hauria de ser aquest, debatre sobre les xifres, els valors i les idees. L'única trampa del debat sobre la independència és que no hi hagi hagut debat, que no ens hàgim pogut centrar en la categoria i els continguts. L'únic cop que s'ha produït és aquest: atrinxerats en el “no es pot votar” i en "visques" a la guàrdia civil, l'unionisme s'ha autoapartat del debat i es reclou en l'anècdota fúnebre ("Artículo 155 ya!"). És lògic: en un debat amb arguments, el perden; en un no debat, en una bronca sobre si podem o no podem votar, aquí l'unionisme en té prou amb aferrar-se al "resistiré", el TC i la llei.
Les campanyes sobre el dèficit fiscal, sobre les des-infraestructures; els argumentaris del Clauer d'Òmnium, les qüestions d'estat de l'IEC o "El país que volem", de l'Assemblea. Els "Building a New State", conferències internacionals arreu del món organitzades pel Diplocat o l'aparició del col·lectiu Wilson han anat construint un "corpus" d'arguments. Hem estudiat, debatut i après els perquès volem la independència. Des dels primers "papers" del Cercle Català de Negocis o la Fundació Catalunya Estat o el Cercle d'Estudis Sobiranistes. Fa ja més de deu anys! (i podríem anar molt més enrere, si cal). Aquí és on l'independentisme ha de centrar la jugada que ve, perquè, aquesta solidesa argumental serà una de les nostres grans fortaleses en els temps que vindran. Així hem pogut superar els lemes unionistes tan pobres i intel·lectualment decimonònics com “'legalitat" o "marc constitucional", evitant caure en les trampes dels debats estèrils dels terceraviòlegs, mutació recent dels federalistes però que conserven el seu mateix ADN.
El col·lectiu Wilson, els professors Tremosa, Ros Hombravella, Paluzie, Bosch, Guinjoan i Cuadras, els científics, arquitectes i enginyers per la independència, etc, etc. I, per sobre de tot, el Consell Assessor de la Transició Nacional han marcat el camí a seguir. Els 18 informes que ha emès aquest organisme, impecables i implacables, constitueixen ara mateix el corpus de doctrina més important que s’hagi construït mai en aquest país per aportar llum i arguments –jurídics, econòmics, socials, polítics, estadístics, científics- en la definició, precisa, del camí cap a la independència. Un esforç immens, aclaparador en els mètodes d’anàlisi, aclaridor en les alternatives, trasbalsador en les conclusions. S'ha fet una tasca de recerca colossal que ens ha permès acabar construint una xarxa de documents i dades indiscutible, lògica i clara. Un relat. L'unionisme, en canvi, es basa encara, en bona part, en els símbols i el sentimentalisme.
L'independentisme busca el per què, l'unionisme en té prou en agitar l'espantall del com. Hem perdut moltes batalles, però aquesta, la dels argument per a la independència, l'hem guanyada. Aquí és d'on no hem de sortir.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Quim Torra
President de la Generalitat
Quim Torra, president de la Generalitat. Va treballar d'advocat a una companyia d'assegurances durant 20 anys. Editor i fundador de l'editorial Acontravent. Ha publicat treballs sobre Eugeni Xammar, Montserrat Roig i l'exili català. Va ser director del Born i president d'Òmnium Cultural. El seu darrer llibre: Muriel Casals i la revolució dels somriures. Ha estat director de la Revista de Catalunya. A Twitter: @quimtorraipla.
Més articles de l'autor
04/08/2018
Com un sol poble contra el feixisme
19/11/2017
Lliçons apreses
12/11/2017
L'autocrítica independentista
05/11/2017
El programa electoral
29/10/2017
Llista Única de Defensa de la República
22/10/2017
Eleccions o independència?
15/10/2017
Les raons de Churchill
08/10/2017
Una declaració d'esperança
01/10/2017
Als herois de l'1-O
24/09/2017
Fundar la República
Ara a portada
El més llegit
Son els del règim del 78
Los argumentos los tenéis que poner los que queréis romper España y dividir a los catalanes.
Vuestros argumentos se basan en ell victimismo cutre, la manipulación histórica , vuestros "economistas" de colorines, vuestros satelites esperando cualquier noticia para desprestigiar a España y vuestro circo mediático llenos de subvenciones . ¿Argumentos? Cero.
ESTATUT DE CATALUNYA
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1. Catalunya
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.
Així, doncs, catalanets nacionalistes, el que heu de fer és respectar el vostre propi Estatut, que vau votar 2.327.038 ciutadans, un 59,70% del cens electoral català i la Constitución on vareu votar 2.701.870, un 61,43% del cens. No com en el vostre ridícul Butifarrendum, on només vau votar si 1.897.274, un 34,43% del cens, i això deixant votar a menors d'edat i estrangers. Jo vaig votar NO a la Constitució i l'Estatut de Catalunya. I no sóc franquista per raons òbvies. Així que, si avui amb molta més població que el 1978 i la quantitat de recursos economics malbaratats no sou capaços d'arribar ni tan sols als dos milions d'independentistes, ¿Amb quina legalitat podeu aprovar una DUI? És clar, per això no l'aproven. Ja saben, la locomotora i la vagoneta.
Catalunya és actualment la QUARTA comunitat española pel que fa al PIB per càpita, per darrere de Madrid, País Basc i Navarra. No obstant això, aquests del Wilson.cat ens diuen que:
"És inqüestionable que una Catalunya independent seria econòmicament viable. A dia d'avui, seria el desè país de la Unió Europea en termes de PIB per càpita, just darrere de Finlàndia i per davant del Regne Unit". (Manifest 10 del Col·lectiu Wilson).
Bé, aquests homes semblan no tenir en compte les dades anteriors i que una Catalunya independent perdria molt PIB per raons òbvies. Doncs perdria el mercat espanyol. La deslocalització d'empreses que patiria Catalunya seria brutal. On hi ha més mercat i en millors condicions tributàries? Doncs això. I si a aixó afegim que quedem fora d'Europa .......
Tenen en compte els fabricants de les balances fiscals (!) La suma total dels impostos recaptats per l'AEAT-Catalunya a la resta d'Espanya? O creieu que després de la independencia un ciutadà espanyol comprarà un cotxe o qualsevol altre producte fabricat a Catalunya i ens ingressarà els impostos inherents a la compra a la nostra ATC? Si us plau !!!!!
Repeteixo, no vull aquesta Catalunya casposa que ens ofereixen el caps del procés cap al no rés. Sería tant o molt pitjor que la dictadura. Déu me'n guard de deixar anar un missatge contra la Generalitat de la republica catalana. Automàticament seria assenyalats com català dolent, etc. Coses de les dictadures.
Els paisos amb tradició imperialista o colonialista o supremacista sempre neguen i prohibeixen a les seves lleis i constitucions la independència dels dominats o depenents. Això, però, mai a la història ha impedit la independència de cap poble que s'hi hagi posat amb decisió, persistentment i majoritàriament a batallar pel seu dret inalienable d'autodeterminació i d'independència. El s. XX ha estat un dels segles amb més processos d'independència i de proclamació de nous estats, a partir d'estats amb lleis i constitucions que ho prohibien! La història no es fa ni s'ha fet mai amb immobilisme, sinò movent i canviant les coses i les circumstàncies malgrat els immobilistes. Per a això existim els ciutadans!
Al final, els únics arguments dels unionistes són, per a la minoria botiflera (que sempre hi ha estat) continuar gaudint dels seus privilegis servint l'Estat, i per a la majoria colona, obligar a Catalunya a continuar pertanyent al país al qual pertany el "pueblo" d'on van venir els seus pares o avis... I com més esclafi Espanya a Catalunya més els agrada, fins i tot encara que ells també hi surtin perdent ("todo por la patria").
Tot l'argumentari espanyolista etern condensat en uns quants paràgraf de mentides, tergiversacions i insults casernaris.... Ok, però per que ho sàpigues, algú abans que tu va aconseguir condensar-ho encara més, en una sola frase: abajo la inteligencia. Viva la muerte.!
Aquells que pateixen , al viure a Catalunya enfora l’angúnia pels seus arrels negant la pertinença – volguda o no , estimada o no - encara que només sigui per qüestió de naixement o de família o de residència o de feina adopten una actitud ridícula , sí ridícula , i impostada barreja d’autoengany i agressivitat per encobrir el seu complex estructural d’inferioritat .
Mentre existeixin nacions amb estat i aquestes tinguin el seu dret sobirà de lliure autodeterminació i de relacionar-se d'igual a igual amb les demés, és legítim i just que les nacions sense estat conscients de elles mateixes aspirin a aquest mateix dret: en nom de què s'els hi podria negar?!? Mai l'INTERNACIONALISME proletari ni de cap altre tipus s'ha oposat a aquest principi, ben al contrari, l'internacionalisme ha defensat sempre aquest dret com un dels seus principis més preuats (els països revolucionaris els que més)! I aquest dret inalienable està recollit, a més a més, a les "cartes constituents" dels principals organismes internacionals multilaterals des de l'AUTODETERMINACIÓ dels seus països respectius, és a dir, cada país des de la seva lliure i voluntària determinació, no des de la imposició d'un país alié: això permet, per exemple, que un país que s'ha integrat lliurement en una organització internacional, pugui sortir-ne si percep que els seus drets son trepitjats. El principi de relació entre països a les organitzacions internacionals és "d'igual a igual". Aquest és el dret de les nacions amb estat. I és el dret al qual, mentre existeixin nacions "amb estat", fan bé d'aspirar les nacions "sense estat", com la catalana, si així ho desitjen, i que cap nació "amb estat" té el dret de negar-los-hi (si no és per ínfules imperials). Cap nació amb estat que se sent amb el dret de ser sobirana te cap dret a negar-li a cap altre nació la seva aspiració i el seu dret a la seva sobirania i independència. Oposar-s'hi no és ser d'esquerres ni estar a favor dels treballadors, sinò que és ser un proimperialista reaccionari consumat (amb llenguatje pseudoesquerrà, això sí).
Por lo demás:
En els paísos independents, els ciutadans decideixen segons el sistema polític i de representació (directa o indirecta) que majoritàriament es donin en el seus respectius processos constituents sobirans i de conformitat amb les majories que vagin conformant al llarg del temps (fins i tot quan siguin revolucionàries). Per exemple, una nació independent pot decidir si vol pertanyer a la OTAN o no, a la UE o no (p. ex., BREXIT!), a la EFTA o no, per decisió dels seus ciutadans. Pot decidir si vol un govern d'esquerra reformista, de dretes o revolucionari. Pot fer i desfer lleis. Pot canviar governs. Pot decidir els pressupostos i els impostos i recaptar-los tots. Pot decidir sobre la seva llengua, la seva cultura, la seva educació. Pot decidir sobre la seva solidaritat. Pot decidir sobre l'auditoria i el tractament dels seus deutes. Etc., etc., etc., etc.! Ningú no diu que cap país independent i sobirà estigui exempt de contradiccions i condicionants de molts tipus, però mai cap nació amb estat i independent ha renunciat a la seva sobirania per aquest motiu! En definitiva: mentre existeixin nacions amb estat i aquestes tinguin el seu dret sobirà de lliure autodeterminació i de relacionar-se d'igual a igual amb les demés, ningú no pot negar-li a Catalunya el dret a aspirar al mateix status, com a nació que és. ¿En nom de què se li podria negar, sense eliminar primer el dels demés? L'internacionalisme això no ho nega, sinò que està a favor. L'argument dels falsos "internacionalistes" (nacionalistes d'un altre estat) és contrari a tot veritable internacionalisme.
Aquells que pateixen , al viure a Catalunya enfora l’angúnia pels seus arrels negant la pertinença – volguda o no , estimada o no - encara que només sigui per qüestió de naixement o de família o de residència o de feina adopten una actitud ridícula , sí ridícula , i impostada barreja d’autoengany i agressivitat per encobrir el seu complex estructural d’inferioritat .
Cuando en los despachos/cancillerías de EE.UU., Alemania y España se diseñó el paso controlado del franquismo a la "monarquía constitucional", cuidando mucho de dejar intactas las estructuras de poder de la oligarquía recrecidas al amparo del régimen, uno de los ingredientes necesarios fue la complicidad y colaboración del PSOE de Felipe González (patrocinado por la Alemania de la Guerra Fría) y del PCE de Santiago Carrillo para blanquear la maniobra y darle credibilidad (frente a la ruptura democrática que propugnaba el antifranquismo no claudicante).
El otro ingrediente necesario, fue el "partido de derechas": el franquismo comprendió que para el nuevo tiempo "democrático" debía constituir su propio partido (imbricado con la oligarquía y con el aparato del estado intacto procedente del franquismo: financiero, aristocrático, judicial, policial, militar, clerical, mediático, etc.), con el que poder jugar al nuevo juego "democrático". El franquismo, pues, se dotó de su propio partido, al que trasladó a sus cuadros, militantes, familias oligárquicas y vástagos (o cachorros): tras varios avatares y ensayos, ese partido "catch all" del franquismo ha acabado por ser el actual PP (esa es la razón por la que no hay partidos ultraderechistas a la derecha del PP: están todos dentro).
Pues bien, ese partido de aluvión franquista es al que ahora el PSOE de los González, Rubalcaba, Susana Díaz y demás siervos bien pagados del régimen pactado del '78 dejan seguir gobernando contra los españoles y en defensa del "Una, Grande, Libre", en una Santa Alianza contra cualquier intento de deshacer el "todo atado y bien atado" que dejó Francisco Franco.
Esperemos que los españoles progresistas, por fin, pasen a entender, defender y solidarizarse activamente, por toda España, con la lucha del pueblo catalán por su autodeterminación e independencia, entendiendo esa lucha como el ariete y la más avanzada esperanza en estos momentos de la lucha conjunta contra el putrefacto régimen del 78 y la coalición reaccionaria entre el PP y el PSOE de los González, Rubalcaba, Susana Díaz y El Pais, que se han encastillado para defenderlo a capa y espada contra el pueblo catalán y contra todos los ciudadanos decentes y verdaderamente demócratas de España.
La independència és l'únic escenari capaç de posar a les mans del poble de Catalunya el dret a decidir-ho tot per ell mateix i de rescabalar alhora els seus recursos per dur a terme les seves decisions; és a dir, l'únic escenari que posa a mans del poble català les regnes del propi destí com a nació. Cap alternativa -ni l'uniformisme, ni l'autonomisme, ni el federalisme- supera això!
Qui, podent ser independent, prefereix romandre depenent?
Heu vist mai que cap pais que hagi assolit la seva independència hi hagi renunciat després?
Si per Alemanya, França, Finlàndia, EE.UU. o Suissa, o fins i tot per Espanya, la independència es bona, per què no ha de ser-ho per Catalunya?
Cap argument preval davant els avantatges i la dignitat de ser independents! (Mentalitat inconfessable de dominadors o de mesells la dels que s'hi oposen!)
Per a 10:27.
A quins insults es refereix? Un argument que tombi els meus, tan sols un, si us plau. Quan
No sóc de Ciutadans. Per què havia de ser-ho? És obligat pertànyer a algun partit polític?
El meu vot ho decideixo en funció del programa i de la serietat del que ho promet. I JxS i la Cup no em mereixen cap.
"Així hem pogut superar els lemes unionistes tan pobres i intel·lectualment decimonònics com 'legalitat' o 'marc constitucional'". ¡Bufff!, claro que sí: menudo argumento tan pobre eso de tener respetar las leyes y la soberanía nacional. ¡En qué país civilizado se ha viso eso de que su Constitución se cumpla, en cuál!
En serio: da vergüenza ver al autor fingiendo la inexistencia de argumentos. Y su mención del "Diplocat", el "col·lectiu Wilson", "el Cercle Català de Negocis", "la Fundació Catalunya Estat o el Cercle d'Estudis Sobiranistes" como si de entidades serias se tratara, ya es de chiste. Le ha faltado nombrar el Túnel de la Bruja, el Gusano Loco y el Castillo del Terror, instituciones también muy serias y de igual rigor.
Si él y los cuatro que le jalean se creen con derecho a saltarse las leyes que les dé la gana, ¿qué me impide a mí saltarme aquellas que me obligan a respetar sus derechos y sus haciendas? ¡También yo puedo considerarlas "injustas" ("las leyes injustas no hay que cumplirlas", burdo y ridículo lema independentista) y pasármelas por el forro!, ¿no? ¿O yo no puedo, sólo vosotros? ¿De qué vais?
És molt fàcil:
A mi ara em va bé.
Amb l'ndependencia pot ser m aniria millor, o no...
Es aquest punt el que no es valora, el risc de que amb el canvi algo vagi pitjor es molt gran. Així que per a mi estar com ara em sembla perfecte.
Trobo a faltar l'explicació per part de la gent que vol trencar l'statu quo de les parts negatives que portaría aquest canvi. En principi només s'argumenten totes les bondats, i les que no ho son es diu que s'arreglaran soles (UE)
Pot ser aquest motiu sigui molt pobre pels valents lluitadors del nou Pais. Però per a mi es més que suficient.
Mentides i buidor. No teniu res més: mentides i buidor.
" I si estic equivocat, prego m'ho argumenteu"
A part de anar a la web del col·lectiu Wilson (http://wilson.cat/ca/), com et diu l'articulista, et contestaré amb molt de gust.
-TV3 no té ni de lluny la audiència de la TV1 del Franco (com a moltíssim, el 20%). En Paco, ja veus, no va tenir cap èxit, i és que un argument, per a tenir èxit, ha de tenir una parròquia que el segueixi. I si un 80% de les emissions de TV unionistes i tot el pressupost d'un estat només porten 6000 persones al carrer...
-Els llocs de treball que es perdrien et deus referir a tot allò que deixarien de comprar-nos les multinacionals i les empreses industrials, oi? Perquè l'efecte real -insignificant- d'un boicot està DEMOLIDORAMENT BEN EXPLICAT a la web que te citat: CACA DE LA VACA!
-Ah! els idiomes! Sabies que a Suïssa parla el francès una proporció IGUAL que a Espanya el català?. Sabies que el idioma que parla el 80% és l'alemany i que no és obligatori saber-ne ni tan sols una paraula per a ser suís? I ben bé que van sense cap idioma "comú", oi? T'han menjat tant el cervell que ja els tens convertit en melmelada, noi. Fes-t'ho mirar!
-les balances fiscals tan sols las ha calculat bé -a l'estat espanyol- en ZP, i va donar-li el mateix que ens dóna aquí; i es calculen com es fa en la quasi totalitat d'Europa. Vés i torna a la web Wilson, que no vull perdre el temps amb demagogs.
-La constitució? Ah, sí! Allò que si no ho votaves tornàvem al franquisme! Bon argument per a comparar!
-El suport internacional? Ja vindrà després de la independència, quan la comunitat internacional, molt pragmàtica, vegi que això és irreversible perquè CONTROLEM el país (I tant que el controlarem!) amb la única legitimitat que compta: les urnes pures i dures! En quan a sortir de la UE, ja veurem que en surt, que l'estat espanyol cada dia fa més el ridícul al món mundial per com porta el tema català!
Com veus, 5 anys no han passat en va: Els vostres ¿¿¿arguments??? ja no ens fan ni fred ni calor, hem perdut la por i la vergonya de mostrar-nos com CATALANS patriotes i tenim moral i orgull de VICTÒRIA. Tan sols esperem el moment de fotre el camp, no dubtem res. No dubtem que el referèndum es farà perquè JA controlem el país, no dubtem que guanyarem perquè som majoria (48% a 39%, esfereïdor, oi!) i fins i tot els unionistes anireu a votar quan vegeu que és la vostra ÚLTIMA oportunitat de parar el procés, ja que la llei de transitorietat jurídica és una DUI de facto legitimada per un Parlament.
En resum, ens veiem a la República de Catalunya!
Visca Catalunya Lliure!
Crec que hi ha un excés d'independentisme màgic.
Aquí tenim tanta corrupció com a Espanya, i tics autoritaris molt semblants....A mi em fa por construir un país petit governat pels de sempre, amb més impunitat i més intolerància cap a tot el que sigui espanyol, començant pel castellà.No entenc aquests complex de superioritat que de sobte ens ha agafat...
Un amic va anar a fer un curset al CNI i li van donar exactament l'argumentari ple de bajanades que escrius. Què curiós, oi? A quant et paguen la línia? Encara que et dolgui en Franco és mort i tots els que l'enyoreu sols us queda el recurs de portar-li un ram de flors en el viatge anual que feu al Valle de los Caidos...
Em sap greu però no puc fer res més que posar-hi un to d'ironia acompanyada amb el menyspreu que em causen tots els que s'obliden que Catalunya va ser ocupada a sang i fos l'any 1939, igual com ho va ser el 1714. Defensar els que han intentat anorrear un poble, assassinant, espoliant, oprimint, prohibint, etc, només potser obra d'ignorants o de miserables.
En veure les imatges d' aquesta manifestació m' he adonat que la mitjana d' edat dels assistents és prou alta per adonar-nos que representa el passat del nostre país.
Els espanyols tenen arguments sentimentals per votar NO a la Republica, i els enten, pero pocs són racionals. Es obvi que sense la remora de Madrid, la seva monarquia, i totes les despeses ens anirà millor. Això és el que han de tenir clar.
Bravo! Es pot dir més alt però no més clar.
Anònim de les 9.30. Aquest son tots el teus arguments inclosos els insults?. ¡ Que pobres , mal explicats, carrinclons i repetitius¡. Deus ser de Ciudadanos , es una suposició, per la practica que tens de insultar.
Volia dir en "castellà, que és la llengua que ens uneix".
L'independentisme té més assistència gràcies a la seva tven3 i els mitjans de comunicació, partits i ANC degudament subvencionats. Aquesta mobilització propagandística, així com el lloguer d'autobusos, etc., etc., no s'aconsegueix sense mitjans.
Un argument per seguir a Espanya? Doncs simplement, ser espanyol. I en l'aspecte econòmic coneixem que sense el mercat espanyol perdríem milers i milers i milers de llocs de treball. I no em refereixo només al que comerciem amb la resta d'Espanya, que ens ofereix un superàvit comercial que serveix per pal·liar l'enorme dèficit que tenim amb la resta del món, sinó també al turisme que rebem de la resta d'Espanya.
¿Un altre argument? El nacionalisme català és semblant al règim franquista de l'ordeno i mando. Si féssim un lleu crítica al govern de la república ja seriem titllats de mals catalans, etc . (que es el que succeeix ara); i ja no dic si exigíssim aprendre castellà per tenir més sortida, ja que el català només serveix per estar per casa. En quin idioma es van comunicar Mas i Ibarretxe? En català, que és la llengua que els uneix. El basc i el català no els serviria per comunicar-se. No, no vull aquesta Catalunya casposa i provinciana que ofereixen els líders del procés i que, a més, és més semblant a un Can Seixanta que una altra cosa.
El de les balances fiscals no són més que pilleries ídem per enganyar els incauts. Qualsevol que sàpiga un mínim d'Economia coneix que aquestes balances són infumables, a més de fantasioses. Però bé, això els serveix per allistar incauts a la seva causa (pensions més altes, gelat al postre i d'altres bobades). Esmenta vostè al CCN. Doncs dir-li que el que escriu en aquesta aquesta web digital va intentar formar part del cos diplomàtic espanyol i no s'en va sortir
http://www.naciodigital.cat/noticia/61163/albert/pont/estat/no/quedara/remei/utilitzar/forca
Seria avui independentista si hagués passat les oposicions?
Es pot millorar la gestió sanitària si no es malgasta els diners en processos cap a res, subvencions, conselleria d'exteriors, ambaixades, CATN, la ruinosa Tven3, etc., etc. Doncs cap bé fan a Catalunya tot aquest malbaratament.
Porten cinc anys donant-nos el conyàs amb aixó de la independència que, segons sembla, només la volen 1.897.261 catalans (veure resultats Butifarrendum 09/11). I aquesta xifra es va aconseguir deixant votar a menors d'edat i estrangers.
Però la Constitució va ser votada per 2.701.870 catalans i el nostre Estatut per 2.328.038 catalans. El clan independentista no compleix ni amb la Constitució ni amb el seu propi Estatut (art. 1), votades ambdues normes per una majoria aclaparadora. I, per tant, tenen la legitimitat sorgida del poble. No com la seva aspiració independentista, que va presentar uns resultats ridículs.
No hi ha ni un sol país del món que els doni suport. És més, sortint d'Espanya (cosa impossible) sortiríem de la UE. Ja només ens faltaria perdre aquest mercat també.
Repeteixo, cinc anys donant-nos el conyàs amb la seva independència i saltant-se totes les lleis, etc. No obstant això, per què no aproven una DUI? Total, actuen passant de la Constitució i el seu propi Estatut. Què els impedeix? Ah, és clar, ja entenc. En aquest moment és quan hi hauria un xoc entre la locomotora espanyola i la vagoneta de l'independentisme català. I, per tant, molts acabarien a les masmorres.
Ho sento, ho vaia de dir. I si estic equivocat, prego m'ho argumenteu.
Visca Catalunya lliure d'independentistes!
Totalment d'acord amb el post de les 22.09, hem d'aconseguir (ho estem fent), visualitzar per tot arreu, el nostre procés pacífic i democràtic, ens hem de carregar (encara més!) de raó. L'estat espanyol té totes les armes de la seva estructura estatal, la premsa i mitjans audiovisuals, el cos judicial sotmès, l'exèrcit, etc.etc. Nosaltres tenim els nostres drets històrics, civils i humans, el dret a decidir com a poble, però hem de demostrar que no se'ns escolta, que se'ns menysprea i que no hi ha cap tipus de diàleg, ans al contrari, se'ns penalitza, encara mes, l'economia i se'ns retallen les nostres atribucions estatutàries, es a dir, ens han castigat de cara a la paret, com al "cole".
Tota aquesta situació, també la pateixen els unionistes que viuen a Catalunya, i no sembla que els preocupi ni els molesti, ja que encara demanen mes càstig .....?, sembla masoquisme politic.
Hem d'aguantar, aquest últim capítol, previ al referèndum, celebrar-ho, guanyar-lo i fer-nos forts, perquè ells seguiran ignorant el nostre procés, doncs saben que no el poden evitar.
VISCA CATALUNYA LLIURE I REPUBLICANA!!!
Arguments? La foto del Borbó, successor de son pare (per naixement!, res de campanyes electorals), successor del dictador, i la periodista. Uf
Els unionistes ni volen ni saben ni poden debatre perquè ni són demòcrates, ni tenen arguments per fer-ho. Aquesta és la seva trista realitat... bye bye spain...
"és que no hi hagi hagut debat, que no ens hàgim pogut centrar en la categoria i els continguts".
I et sembla poc que el debat no hagi existit?? UNICA trampa o l'ESSENCIA DE la trampa?
He anat a Westminster, Edimburg, Viena, Copenhaguen i Dublín a portar sengles manifestos d'agraïment als diputats d'aquests parlaments pel seu suport al procés català a través de la campanya El cas dels catalans i en tots llocs hem estat molt ben rebuts. Crec que tot el que es faci perquè se'ns reconegui pot ser decisiu en el moment que haguem de fer el darrer pas. Tot el que es faci per donar a conèixer la causa dels catalans és útil i necessari. Ànims! No defallim!