LA VEU DE NACIÓ

La mentida d'ETA

«Els líders del PP i el PSOE ens deien que, sense violència, tot era possible. Ara, gràcies al procés català, hem descobert que ens enganyaven»

per Ferran Casas , 17 de març de 2017 a les 16:29 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa anys que hem desconnectat. Una mica d'Euskadi en general i, sobre tot, del conflicte polític basc en particular. Molts matins ens llevàvem amb notícies d'atemptats (alguns tan sanguinaris com els d'Hipercor o el de la caserna de Vic), de cotxes bomba, cartes d'extorsió o novetats sobre el darrer segrest. Es va convertir en una rutina als 70, 80 i 90, presidia l'agenda informativa i contaminava molts debats. A l'altra banda, i sovint arraconades pels grans mitjans de comunicació, afloraven les tortures, la dispersió de presos, la guerra bruta i les il·legalitzacions d'un Estat que, com deia Felipe González, també es defensava “a les clavegueres”. Malgrat tenir molts condicionants en contra, Euskadi prosperava des del punt de vista social i econòmic. Semblava, però, incapaç de resoldre un conflicte que la bloquejava políticament i dividia socialment.

L'evidència que la lluita armada no ha estat un vehicle eficaç per avançar nacionalment i la pressió política de l'esquerra abertzale han acabat provocant, gairebé per decantació, el final de l'activitat d'ETA i el seu desarmament, que es concretarà el 8 d'abril. Tot plegat discorre en paral·lel a un procés de reconciliació -molt més difícil d'aconseguir que no pas la pau- que s'ha traduït en peticions de perdó i en el reconeixement del dolor mutu entre tots els que han patit la violència a Euskadi el darrer mig segle.


L'esquerra abertzale ha constatat que, sense ETA, el seu suport popular ha crescut ampliant la seva base social tradicional. Però el procés de pau no ho ha estat realment. Ha avançat des de la unilateralitat i l'altra part, els estats espanyols i francès, han fet com si res. Un cop descartades les concessions polítiques a canvi del final de les accions d'ETA (en els processos negociadors dels 80 i els 90 eren damunt la taula), ni aquesta ni l'esquerra abertzale no han obtingut cap concessió en forma d'acostaments de presos o indults malgrat que res justifica encara mesures extraordinàries com la dispersió. De fet, no han aconseguit ni obrir una negociació.

Els poders de l'Estat actuen moguts per l'ànim de venjança, a diferència de la política britànica a Irlanda del Nord, més que no pas pel de facilitar cosir les ferides i allunyar la possibilitat d'algun tipus de rebrot que seria fatal. Els grans partits espanyols han estat castigats per ETA, però també l'han usada, des de la mort de Franco, com un factor de cohesió nacional. Ara, per a ells, no es pot plantejar res que s'assimili a una cessió, per més que pugui afermar la pau.


Espanya vol guanyar deu a zero. És el mateix patró que apliquen per afrontar el procés català. Cap concessió ni espai sincer de diàleg per admetre el problema de fons, el de l'articulació territorial de l'estat, i, al damunt, comparacions feridores entre un tema i l'altre, com les que l'ultra Jaime Mayor Oreja, ministre de l'Interior en els governs d'Aznar, feia fa uns dies en un documental que va emetre TV3. Deia que el procés català és “més difícil de combatre perquè no hi ha bombes ni pistoles” però que en el fons era el mateix i que calia combatre'l amb mètodes similars. Al matí, quan ens llevàvem i ETA havia fet alguna acció sentíem a dir als líders del PP i el PSOE que, sense violència, tot era plantejable i possible en democràcia. Ara, gràcies al procés català, hem descobert que ens enganyaven.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Ferran Casas
Subdirector de NacióDigital.
Ha treballat a Barcelona i Madrid i per als diaris Avui, Público i Ara i col·labora en mitjans audiovisuals. Coautor dels llibres Començar de nou i I tot això com es paga? A Twitter: @Ferrancm.
11/08/2020

La caixa de l'ajuntament

07/08/2020

Repicar campanes i anar a la processó

03/08/2020

Notes del Borbó fugit

31/07/2020

El PNB sí que en sap

24/07/2020

L'últim tren de Puigdemont i Junqueras

17/07/2020

Compromís personal

03/07/2020

La clarificació

05/06/2020

En l'adeu a CDC

22/05/2020

F5 a la catalana

15/05/2020

El tercer cop i el cinquè plat

Participació