​Les orfeneses de la música

«Com reaccionaria un lector si llegís que la música està orfe? La societat està prou conscienciada de la situació legal d'un professional de la música?»

| 14/03/2017 a les 11:40h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com reaccionaria un lector si llegís que la música està orfe? La societat està prou conscienciada de la situació legal d'un professional de la música? O, potser, no s'entendria prou bé què és allò que volem posar en relleu? Orfe de què?
Orfe de reconeixement, orfe de recursos econòmics i orfe de legislació adequada.

La primera dificultat amb què ens trobem és que no sabem detectar prou bé aquesta línia tan fina, quasi invisible, que separa les dues funcions socials de la música: l'entreteniment i la transmissió de coneixement. Les dues ben legítimes, per cert.
Reconeixement, provisió de recursos econòmics i dotar l'ensenyament musical d'una legislació correcta, ajustada i adequada. Aquestes són les tres orfeneses de la música.

Cal que ens fem conscients que la professió musical no està reglada com un estudi universitari. El lèxic que ara s'utilitza és: Estudis Superiors de Música o Grau Universitari. Són passos previs al doctorat, certament. Però no hi ha Universitats de Música a l'Estat Espanyol. Espanya és l’únic país de la UE on la titulació d’aquests estudis no equival a una llicenciatura d’universitat.

D'això no se'n parla gaire perquè, per una banda, no hi ha prou consciència social i política de la conveniència que la música hauria de ser una carrera universitària i, per l'altra, perquè canviar el sistema actual suposaria un trasmudament dolorós per als professionals de l’ensenyament musical. Alguns, fins i tot, s’hi negarien per por de perdre el seu Status Quo.

La música transmet coneixement, com la filosofia o les matemàtiques però no té el reconeixement (el nodriment) de l'alma mater, que com el lector ja sabrà és tota una metàfora de la Universitat. En l'entrevista que vaig fer a en Josep Borràs publicada a Sonograma Magazine, el director de l'Esmuc ja deixava ben clar que aquesta situació és «un garbuix oficial lamentable.»

Per tant ens hem de fer com més aviat millor aquestes preguntes: Qui legisla en contra de tota lògica i ens fica en un embull de convalidacions i no convalidacions que crea problemes a molts músics a l'hora d'homologar els títols a l'estranger? Qui supervisa aquestes competències musicals que impedeixen que, per exemple, des de l'Escola Superior de Catalunya no es puguin oferir doctorats? Com pot ser que un Centre d'Estudis Superiors depengui del Departament d'Ensenyament i no pas del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació? Qui n'és el responsable, d'aquest galimaties? Tot plegat són moltes les preguntes que volem posar davant el lector perquè encara no tenim, ni de llarg, les respostes.

I no són preguntes estèrils. Ens les fem cada dia perquè totes aquestes
irregularitats que es presenten en els ensenyaments musicals creen en la societat una gran confusió. Qualsevol alumne que vulgui ser un professional de la música, començarà els seus estudis en les Escoles de Música. Però cal dir que des d'aquestes escoles no hi ha la continuïtat desitjada fins i tot anhelada que els alumnes reïxin els seus estudis amb un doctorat al nostre país; és a dir, que no hagin de marxar fora. Saben els lectors el cost econòmic d'anar a estudiar a fora? Aleshores és quan la societat s'enutja, i amb raó, que els estudis musicals són elitistes.

Als alumnes que es matriculen a una Escola de Música, se'ls hi ha de donar el reconeixement, els recursos i les eines per cursar una carrera universitària que l'iguali a qualsevol altre professional llicenciat i doctorat de qualsevol altra matèria que té accés al coneixement. De moment no hi ha arguments sòlids (i solidaris) que expliquin perquè els estudis musicals no estan integrats al sistema universitari. És una realitat inapel·lable.

Donem veu als músics per conscienciar la societat en ple d'aquestes orfeneses. Els músics som els desterrats del món universitari, estem privats de la possibilitat de col·legiar-nos, i, malauradament, no podem treballar i compartir el coneixement a segons quin país europeu o nord-americà amb la titulació vigent.

Res justifica, tot i que ho podem comprendre, que al nostre país hi ha una carència excessiva de formació musical de la classe política (que són els qui legislen, precisament i injustament): no tot s'acaba portant als fills a una coral o fent quatre classes de guitarra. Amb això no n'hi ha prou, ni de bon tros.

Per a que una societat tingui un prestigi, una credibilitat i una capacitat de respondre assertivament i amb coratge als reptes que ens porta la vida, cal que donem als estudiants, que són el germen dels futurs professionals del vessant pràctic de la música, les eines per poder construir una realitat igualitària en drets. El llenguatge musical és el llenguatge de l'humanisme, de la sensibilitat, de l'art i, amb tota la passió del món, de la creació artística.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Gràcies...
Músic a l'exili, 20/03/2017 a les 13:35
+6
-0
...calen articles com aquest: efectivament, la situació del músic i de la música al nostre país és "d'inexistència", en el sentit de què no té gairebé cap reconeixement.

No hi ha una demanda social més enllà del consum ràpid de productes comercials -és a dir, fets precisament per a aquest consum- i hom pensa que la música és això i res més.
Però, efectivament, la música, com tot l'art, és una manera de pensar i de transmetre pensament, coneixement. Em sembla que va ser en Picasso qui va dir que l'art és una mentida que ens mostra la veritat.
Els nostres governs, però, mai no s'hi han preocupat.
I és la societat la que es troba orfe: orfe de beutat, de coneixement, de la riquesa que no es mesura en diners -és a dir, de la veritable riquesa-.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Miró
Carme Miró. Compositora, pianista i directora. Actualment, és directora de la revista de pensament musical, Sonograma Magazine. @sonogramaMGZN
Concentració independentista | Adrià Costa
Sara González
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC exigeixen que, si guanyen el 21-D, Rajoy respecti el resultat i obri una via de negociació | La via acordada ha estat sempre la prioritat de l'independentisme, fins i tot mentre transitava per la unilateralitat
Portada del web apoderats.cat impulsada per ERC. | Apoderats.cat
01/01/1970
El vicepresident Oriol Junqueras ha deixat clar que "mai" renunciaran a les urnes
01/01/1970
El Grup Godó nomena el substitut d'Eduard Pujol, que va abandonar el càrrec per presentar-se a les eleccions
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc
Agustí Alcoberro, Gemma Recoder i Linus Puchal, en la presentació del concert del 2 de desembre | ACN
01/01/1970
Els grups tocaran gratuïtament i els recursos nodriran la caixa de resistència, que ja ha pagat 3,05 milions en multes i fiances i encara té 1,5 milions més | Entre els músics del recital del 2 de desembre hi ha Gerard Quintana, Pemi Fortuny, Lluís Gavaldà, Els Catarres, Joan Rovira, Oques Grasses, La Sra Tomasa, Doctor Prats, Itaca Band, Judit Neddermann o Els Amics de les Arts
Évole durant l'entrevista a Maduro | Salvados
01/01/1970
«Évole té un gran avantatge: és un home. El masclisme existeix també en aquesta professió i és bo explicar-ho» | «Per què totes les presentadores d'esports de la televisió han de ser joves i tan guapes?»
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
José Manuel Maza, fiscal general de l'Estat mort a l'Argentina. | Europa Press
01/01/1970
Cinc claus sobre l'escenari obert després de la mort sobtada de José Manuel Maza, el tercer fiscal general de l'Estat en sis anys designat pel govern del PP
Els herois de la «Liga de la Justicia», darrer gran film de la factoria DC Comics
01/01/1970
Set claus per saber quin és el "supergrup" més prodigiós del cinema