opinió

80 anys després

«Ahir va ser la neutralitat de les democràcies europees davant l’avanç del franquisme. Avui són els acords vergonyants de la UE»

| 16/02/2017 a les 22:03h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquell gener de 1939, prop de mig milió de persones van fugir de la Catalunya republicana buscant refugi a l’altra banda de la frontera. Homes, dones, vells i nens que marxaven amb tot el que havien pogut arreplegar. Com va escriure Antoni Rovira i Virgili, “cada carro és una família que se’n va; cada renglera de carros és una vila que es buida”.

Totes aquelles onades de gent famèlica i cansada, que van haver de suportar durant la seva fugida els atacs aeris dels franquistes i, molts d’ells, la neu dels Pirineus, no van trobar l’oasi de pau esperat a l’estat francès. Allà els esperaven els recels i les pors d’un gruix important d’una població que veia en aquells exiliats (bona part famílies amb nens de curta edat) uns elements perillosos per a l’estabilitat de la seva societat.

Unes setmanes després, desenes de milers d’ells ja es trobaven reclosos en els terribles camps de concentració d’Argelers –“Fam i misèria. El pa el tasten abans les rates”, en paraules del poeta Agustí Bartra, que hi va estar tancat- Sant Cebrià o, posteriorment, Barcarès. Allà van sofrir la duresa de l’exili mentre malvivien –o morien- dins d’aquells filferrats custodiats per soldats francesos i senegalesos. Cops, fred, sarna, crits, disenteria, polls, tuberculosi... I per damunt de tot pudor, una pudor fètida que ho impregnava tot.

Com poden veure, la fotografia del passat es repeteix avui de nou. La de fa prop de vuitanta anys era en blanc i negre. L’actual, en color. Però les persones que hi apareixen són les mateixes. I la desesperació, la injustícia i la por marcades en els seus rostres, també. Fa vuitanta anys eren compatriotes nostres que fugien del feixisme. Avui habitants d’altres parts del planeta que també volen escapar d’un altre totalitarisme amb múltiples cares.

Ahir eren els pous negres plens de merda d’Argelers, els polls que corrien per la sorra de Sant Cebrià i els cops de bastó dels senegalesos a Barcarès. Avui són les coces de la policia hongaresa, els gasos lacrimògens llençats pels soldats macedonis o els diners que l’avançada Dinamarca confisca als refugiats.

Ahir va ser la neutralitat de les democràcies europees davant l’avanç del franquisme. Avui són els acords vergonyants de la UE amb el govern totalitari turc per tal d’evitar l’arribada d’aquesta gernació de desesperats. I enmig de tot, la Mediterrània...

En les darreres dècades Catalunya ha estat exemple davant del món amb les mobilitzacions massives contra el conflicte de Bòsnia. També amb el “No a la guerra” que va presidir les grans manifestacions contra els atacs a l’Iraq del 2003. I -recordem-ho i diguem-ho ben fort, perquè alguns ho obliden massa sovint- en les diferents concentracions multitudinàries de cada 11 de Setembre per la independència, les més grans de la història d’Europa.

Aquest dissabte, Barcelona i Catalunya han de tornar a estar a l’alçada. Els seus carrers s’han d’omplir una vegada més per defensar una causa justa. La causa que relliga els refugiats del 1939 amb els refugiats del 2017 i el seu dret a tenir una vida digna. I per a això, ens calen els instruments. Ens cal un estat que faci possible la solidaritat i la justícia enfront d’aquells incompetents que ara tenen les competències. Pel nostre passat, però sobretot pel nostre present i el nostre futur. Del nostre país i del món sencer.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

COMLS VOLS QUE COMPARTIM AMB REFUGIATS DE GUERRES?
Anònim, 17/02/2017 a les 01:04
+2
-10
Si som incapaços de compartir amb els altres habitants de les nostres ciutats i pobles?
O no coneixes les nostres societats liberal-capitalistes?
Anem
Anònim, 17/02/2017 a les 15:38
+7
-0
Al que ha de fer Catalunya ,el mes aviat possible es fotre al camp d´Espanya
es lo que hay.
Anònim, 17/02/2017 a les 16:10
+0
-3
"un grueso importante de una población que veía en aquellos exiliados (buena parte familias con niños de corta edad) unos elementos peligrosos para la estabilidad de su sociedad. "

---------------------------------

eran listos los europeos , aqui tenemos esos elementos nuevamente desestabilizando españa en pleno siglo XXI..

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Creus
Jordi Creus (Tremp, Pallars Jussà, 1964) és historiador. Actualment és l'editor de la revista Sàpiens. Enamorat dels Pirineus, ha escrit llibres de diversa temàtica: des de novel·les negres rurals fins a memòries de les lluitadores antifranquistes.
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
Un cercavila pel centre de la ciutat i l'espectacle pluridisciplinari 'Pas' donen el tret de sortida a un programa de més de 130 activitats
Jorge Fernández Díaz, en una imatge d'arxiu | EP
01/01/1970
El que va ser el titular del ministeri d'Interior es troba a la UCI en empitjorar el seu estat de salut
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme