LA VEU DE NACIÓ

​La credibilitat, en joc

«Cal desenvolupar noves habilitats per no deixar-nos portar pel corrent, per no creure'ns contes de fades que porten a l'absurd»

| 11/02/2017 a les 22:05h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En els darrers mesos ha tornat a sonar repetidament "la postveritat". Cada cop veiem més fets insòlits que lliguen amb la seva definició, aquella raó que concedeix credibilitat a fets moguts més per l'emoció i les creences abans que per l'objectivitat. El terme va tenir ressò a finals de l'any passat quan el diccionari d'Oxford va esmentar-lo com la 'paraula del 2016'. El Brexit, l'elecció de Donald Trump com a president dels EUA o el No a l'acord de pau amb les FARC, són tres "monstres" que van sacsejar totes les pors.

Per què passa això? Personatges demagogs que amb els seus discursos saben captar l'atenció. Que, a més, van acompanyats d'una bona estratègia a Internet per aconseguir que les mentides acabin sent més decisives que la veritat. I, en alguns casos, controlen també la tecnologia, els algoritmes que dominen la informació que es veu i la que es deixa de veure a les xarxes massives. El fet no és menor. Un informe recent del Pew Research Center demostra que un 44% dels nord-americans s'informa principalment a través del que entra a Facebook. 

Marina Geli deia que "en l'era de la informació global ens costa destriar la veritat i que la decepció per la política clàssica ens porta al proteccionisme o populisme". En conseqüència, cauen a terra els referents. Si això passa, es perd la confiança a l'hora de prendre decisions. I potser és aquest l'objectiu que es persegueix: una ciutadania sense criteri i feble. Les notícies falses existeixen de sempre però molt em temo que viurem en una postveritat perenne. La credibilitat està en joc: la dels polítics, la dels mitjans de comunicació i, fins i tot, la dels amics del mur que recomanen notícies que després es demostren falses.

Aquesta setmana, el periodista Jordi Basté ens deia que avui els mitjans estem pressionats per la celeritat dels temps que vivim. "A més, abans hi havia unes poques veus. Ara és com si ajuntéssim tots els grans supermercats del món i li poséssim el nom de "Comunicació". Cadascú escull el que vol. Però no tothom agafa el millor producte. El problema ve si tots agafen el pitjor [informació poc contrastada]". Davant d'aquest panorama només ens queda assumir, d'una vegada, compromisos i desenvolupar habilitats, afegeixo jo.

De manera individual: Ja n'hi ha prou d'acceptar missatges explosius de WhatsApp i reenviar-los a cegues sense pensar si tenen lògica. Et creus que el Papa va donar suport a Donald Trump durant la campanya? Per què? Facebook cola una notícia falsa i tothom la compra? És prioritari fer-nos preguntes i trobar les respostes. Google ens ho posa ben fàcil. 

Col·lectivament: Tots els emissors d'informació- governs, mitjans, periodistes, organitzacions, etc- som responsables del que emetem. És cert que són centenars les trampes que es dissenyen perquè els altaveus de la comunicació caiguem en els paranys de la desinformació. Però la celeritat no ha de ser un argument per enfortir més la postveritat.

Tecnològicament: Els algoritmes pertanyen a empreses privades com Facebook o Google i no podem saber com actuen, ni el perquè una història falsa és més popular que una de verídica. Facebook no farà transparent el seu algoritme perquè té un clar avantatge respecte als seus competidors. I per ara no hi ha cap llei que obligui a fer-los públics tot i basar-se en dades del nostre rastre digital. No obstant això, en els últims anys han sorgit moviments ciutadans que fan pressió als governs per exigir una accountability (rendició de comptes) dels algoritmes, amb l'objectiu de sortir d'aquesta opacitat. I la Comissió Europea ja hi treballa amb el mateix propòsti.

En aquest gran supermercat de la comunicació toca desenvolupar noves habilitats per no deixar-nos portar pel corrent, per no ser persuadits a la primera, per no creure'ns contes de fades que únicament ens porten a atzucacs absurds.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Per un Facebook alternatiu
Josep Maria Camps, 12/02/2017 a les 18:47
+3
-0
El canal de notícies de Facebook es va estrenar amb polèmica perquè alguns usuaris van trobar que era invasiu i oferia massa informació personal als altres usuaris. Zuckerberg el va mantenir a pesar d'aquestes queixes, i deu anys després és el principal canal d'informació per a centenars de milions de persones. Però les decisions de com funciona les prenen només unes quantes persones i només d'acord amb interessos de l'empresa. Potser ja va sent el moment de crear i potenciar una alternativa i el millor seria que aquesta alternativa la creés una organització similar a la que ha bastit la vikipèdia. Oi que no existeix encara? Oi que molts hi migrariem si existís? Ens hi posem?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Karma Peiró
Directora de NacióDigital
A Twitter: @kpeiro.
Puigdemont, a Brussel·les | EP
01/01/1970
El fiscal demana l'execució parcial de l'ordre de detenció i descarta el delicte de corrupció | L'advocat de Puigdemont assegura que el fiscal vol analitzar si el delicte de rebel·lió pot ser equivalent al "delicte de coalició de funcionaris"
01/01/1970
L'exlíder d'Unió assegura que en condicions normals seria adversari dels socialistes | Indica que amb Miquel Iceta i Àngel Ros li uneixen moltes coses
Jordi Turull, Josep Rull, en una imatge d'arxiu. | ACN
01/01/1970
Els cinc primers llocs de la candidatura del cap de l'executiu pel 21-D, on cal afegir Jordi Sànchez, estaran ocupats per personalitats empresonades o exiliades | Cardús, Requejo, Bayés i el pare Manel s'incorporen en llocs simbòlics
Pep Palau | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
Toni Vall | 2 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»
La pobresa, un fenomen també femení | Jordi Jon Pardo
Guillem Genovès | 2 comentaris
01/01/1970
Tant a Catalunya com a la resta del món, les dones tenen majors dificultats per tenir una feina digna | La nova estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona pretén acabar amb la pobresa femenina i aconseguir una equitat real entre homes i dones
Imatge del consell nacional del PDECat | PDECat
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El consell nacional atorga plens poders al president català per bastir una candidatura amb fitxatges de la societat civil i poca presència orgànica | Mas demana "generositat" en una reunió on no hi ha hagut intervencions en contra de la fórmula per anar a les eleccions del 21-D