opinió

Imparables

«L’independentisme no té fugues i arriba molt unit al tram final de la legislatura. Uns mesos en que tot s’accelerarà»

per Roger Buch, 31 de gener de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa poc més d’un any, amb l’acord in extremis entre Junts pel Sí i la CUP, escrivia en aquest mateix espai l’article "Comença la partida. Esteu preparats?". En ell vaticinava l’acceleració del procés i que entraríem en una dimensió fins ara desconeguda pel que fa al xoc institucional. Un any després, quin balanç en podem fer?

L’esperada ofensiva politico-judicial de l’Estat ha arribat. Per una banda alguns atac durs, tot i que previsibles, intensificant la persecució per l’organització del 9-N, anul·lant acords dels Parlament, i atacant directament la presidenta Forcadell. Per altra banda, un reguitzell de situacions menys esperades en l’àmbit local on més de 400 municipis són investigats, sigui per haver donat suport al Parlament, com per penjar estelades o obrir els ajuntaments el 12 d’octubre. Hem hagut de veure situacions gravíssimes com la d’un regidor emmanillat per haver defensat al propi ajuntament una resolució aprovada al Parlament.


Davant d’aquesta ofensiva, s’han assajat respostes de mobilització ciutadanes. La més important la de les fonts de Montjuïc (13 novembre) i també altres de mida més modesta davant del TSJC, a les places de Berga i Vic o davant mateix del Parlament. Les concentracions sempre en proporció a la percepció de gravetat dels esdeveniments han generat escenes d’unitat civil i política de gran rellevància per al futur.

A part de les manifestacions reactives, és important constatar que la Diada de l’11 de Setembre de 2016 va ser novament espectacular tot i ser organitzada amb poquíssim temps i quan un mes abans no hi havia cap expectativa. En un moment particularment baix de l’independentisme, amb un govern sense pressupostos, les manifestacions van esdevenir novament estratosfèriques.

Pel que fa a la relació entre les diferents sensibilitats polítiques de l’independentisme s’han superat dos situacions que podrien haver resultat explosives. Una és la detenció per part dels Mossos d’una alcaldessa i un regidor de la CUP seguint ordres judicials. L’altra gran escull, els pressupostos, que van amenaçar en acabar la legislatura i per tant la possibilitat de proclamar la independència en aquesta dècada. Ambdues situacions, extremadament complexes, s’han acabat superant amb nota després que molta gent hi deixés esforç i imaginació.

També durant aquest any cal fer un esment a la peculiar relació entre l’independentisme i l’espai dels "comuns". Per una banda, molta agror a les xarxes socials i estranys episodis de confrontació com els del pregó de la Mercè i l’estàtua de Franco al Born que han generant situacions força surrealistes. Però al final la foto que queda és una altra. La cimera del referèndum amb el suport incondicional de tot el sobiranisme (tant independentista com federalista) i el suport dels diferents partits de l’espai dels comuns a tots i cada un dels actes de suport als independentistes perseguits judicialment.


L’any ens deixa moltes més escenes però val la pena ressaltar-ne dues més. En primer lloc l’airejament de l’"operació Catalunya" i per tant de la conspiració dels aparells de l’estat contra l’independentisme. A partir d’ara, qualsevol difamació o acusació a l’independentisme arribarà sota l’ombra del dubte. En segon lloc, la suma de petites victòries que assenyalen una tendència a anar guanyant posicions en la sensibilitat dels països i les opinions públiques internacionals.

En resum, l’independentisme no té fugues i arriba molt unit al tram final de la legislatura. Uns mesos en que tot s’accelerarà, tant l’ofensiva politico-judicial com les respostes ciutadanes, que com que sempre són en proporció, seran multitudinàries a mesura que es vagi concretant la convocatòria del referèndum i la conseqüent resposta de l’Estat.

El que passarà durant els propers mesos és imprevisible però sabem segur una cosa. Si l’independentisme manté la intel·ligència i la unitat d’acció mostrada en els seus millors moments del 2016, l’estat espanyol ho té molt i molt difícil per aturar la culminació del procés.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
22/08/2017

No és cap anècdota

18/07/2017

L’ 1 d’octubre, el «no» podria guanyar

20/06/2017

Aquesta remor que se sent..., és de democràcia

23/05/2017

Que es parli de referèndum, com més, millor

25/04/2017

Retratar el dèficit democràtic

28/03/2017

Les tasques de l'independentisme fins al setembre

28/02/2017

8 bones pràctiques per viure feliç a Twitter

31/01/2017

Imparables

03/01/2017

Referèndum 2017 i 9-N: semblances i diferències

06/12/2016

La Constitució, que «entre tots ens hem donat»

Participació