Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
opinió

No ha servit de res

«Comptat i debatut, és lògic que a Europa no ens facin ni cas. Haurien de ser molt ximples per prendre’ns seriosament»

per Francesc Puigpelat    , 26 de gener de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La conferència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva a Brussel·les ha servit per comprovar que la situació pel que fa a la internacionalització (o no) del procés segueix exactament on era. El bàndol independentista ha destacat la massiva afluència de públic, obviant el fet absolutament evident que els eurodiputats presents eres majoritàriament els de sempre, els “sospitosos habituals” pertanyents a grups minoritaris i partits nacionalistes no estatals. Pel que fa a l’Estat, la seva reacció ha estat la contradicció de sempre: histèria, insults i boicots per una banda, per acabar dient que era una reunió en un bar. (La mateixa cançoneta que amb el 9-N, vaja).
 

Ara: més enllà de retòrica de baix nivell per alimentar el debat català-espanyol, l’acte de Brussel·les no ha servit de res. A Europa, només quatre gats se n’han fet ressò. De forma que som exactament on érem abans i la conclusió és òbvia: a Europa, el procés no interessa. Ni per estar-hi a favor (com voldrien els dirigents catalans), ni tampoc per amenaçar-lo i condemnar-los a les tenebres exteriors (com voldrien Rajoy i el nacionalisme espanyol).
 
Per què no interessa? Respondré de manera molt senzilla: perquè encara no ha passat res. És a dir, res de substancial a oïdes d’un europeu. Fet i fet, el procés que va començar el 2012 (ja fa quasi cinc anys!) és, en aquest moment, retòrica i fum. Que la retòrica sigui radical i el fum espès per despistar les parròquies respectives, catalana i espanyola, no significa que hi hagi cap acció al darrere. Fet i fet no n’hi ha hagut, tret d’esperar i jugar a la puta i la Ramoneta. A la premsa internacional, l’independentisme només els ha ofert un titular: milions de persones a les manis de l’11 de setembre. Fora d’això, tot ha estat politiqueta de vol gallinaci.
 

En un dels seus diaris, Franz Kafka va escriure: “Hi ha un punt a partir del qual hom no es pot fer enrere; aquest és el punt on cal arribar”. No cal dir que l’independentisme ha evitat amb molta cura arribar a aquest punt, al moment de la veritat, a l’instant de la ruptura. Junts pel Sí va guanyar les eleccions prometent aquest arribar a aquest punt: la DUI. Però al cap de quatre dies se’n va desdir, per canviar-lo per un referèndum impossible. Per què el canvi de rumb? Tots ells saben que la DUI és el punt de no retorn de Kafka, i fa la impressió que tots estan mirant de reüll pel retrovisor a veure si poden fer marxa enrere.
 
El PDECat se sent incòmode en el seu paper actual i hi ha sectors que reclamen el retorn a certa forma de peixalcovisme. A ERC hi ha la temptació clara d’engegar-ho tot a rodar i erigir-se en pal de paller d’un nou tripartit neoautonomista, alimentat per les enquestes d’El Periódico. Pel que fa a la CUP, no cal ni parlar-ne perquè la independència va després que siguem una dictadura socialista com Cuba cosa que, afortunadament, mai no passarà. Comptat i debatut, és lògic que a Europa no ens facin ni cas. Haurien de ser molt ximples per prendre’ns seriosament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació