Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
la veu de nació

De singulars a rebutjats

«A l'estat espanyol, tot allò que desprèn tuf de catalanor és menystingut, silenciat i invisibilitzat»

per Esteve Plantada, 19 de gener de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Rafel Nadal acaba de publicar nou llibre, La senyora Stendhal. Arriba després de l'enorme èxit de La maledicció dels Palmisano, una novel·la que ha traspassat fronteres i ha aconseguit ser la més traduïda de les escrites en català al llarg del 2015. La història protagonitzada per Vitantonio, els Palmisano i els Convertini ha arribat a 14 llengües. Un èxit internacional indiscutible i extraordinari.
 

Amb aquestes xifres, tot sembla indicar que l'èxit deu haver estat també notable a la resta de l'Estat. Un Estat "plurinacional" que es creu ufanós en el fet de repetir-ho i que és extremadament maldestre a l'hora de practicar-ho. Com s'entén, si no, que Nadal hagi venut 6.000 exemplars a Holanda en només dos mesos i això signifiqui que n'ha venut més que en tot un any a l'estat espanyol?
 
És un dels preus que cal pagar per ser català. De manera automàtica, tot allò que desprèn tuf de catalanor és menystingut, silenciat i invisibilitzat. "És un fenomen d'antipatia col·lectiva", deia el propi Nadal aquest dimarts a RAC1. Una animadversió malaltissa que potser prové d'una autotestima sota zero o d'una concepció bel·licosa del fet identitari. Sigui com sigui, és prou clar: l'etiqueta catalana és sinònim d'atac, mai d'un gest de protecció. I, això, malgrat que el català sigui una llengua oficial d'aquest Estat indissoluble que diuen que defensen.

Mai no ha existit cap voluntat de voler entendre la singularitat catalana, d'estimar-la, d'observar-la o de protegir-la. És el cas de Rafel Nadal, però abans ho va ser de Jaume Cabré, amb les dades d'una anomalia: 2.000 exemplars venuts de Les veus del Pamano a l'Estat i 200.000 a Alemanya. Però també va ser el cas de la supressió a última hora la presentació de Victus a Utrecht.


Fets que parlen d'una qüestió de fons: que l'Espanya castradora i unívoca no ha sentit mai com a pròpies les llengües que enriqueixen la diversitat d'un Estat que és, literalment, únic. Que cal un esforç inútil per aconseguir que Espanya deixi de ser castradora i unívoca. I que ara ja és massa tard per seduir amb la cantarella d'una "plurinacionalitat" que mai no s'han cregut.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Esteve Plantada
Cap de Cultura de NacióDigital
Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Col·labora en mitjans com El Temps, La Xarxa o el programa Àrtic de Betevé. A Twitter: @eplantada
26/07/2018

Casado i el pitjor del PP

16/07/2018

Els presos reclamen més que gestos

09/07/2018

El diàleg només és el mitjà

05/07/2018

Setge al feixisme

28/06/2018

Els volem a casa

25/06/2018

Dialogar des de la renúncia?

20/06/2018

Què tenim per negociar?

14/06/2018

La negociació comença amb l'alliberament

07/06/2018

Decideixi's, senyor Sánchez

30/05/2018

La ferida que no tanca

Participació