La veu de Nació

Que ho faci l'altre

«Si creus en l'autodeterminació de Catalunya, no pots fer-la dependre de majories a Madrid»

per Germà Capdevila , 15 de gener de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ahir diumenge, la periodista Àngels Piñol entrevistava a El País Albano Dante Fachin, secretari general de Podem a Catalunya. Molt certerament, va fer-li la pregunta del milió: "Què proposa? Esperar que Podem tingui majoria absoluta al Congrés?". La resposta, claríssima: "Em sembla difícil, no està a prop en el temps però de moment no veig cap altra opció".

De moment, l'única opció que veuen a Podem és esperar que obtinguin una majoria absoluta al Congrés de Madrid. Més enllà de les consideracions demoscòpiques, que no semblen presagiar que aital majoria pugui ser realitat en el futur immediat, hi ha un aspecte de fons que em resulta més preocupant.


Si hom creu en l'autodeterminació de Catalunya, com Podem manifesta sense embuts, no pot fer-la dependre de majories d'un àmbit extern, en aquest cas el Congrés dels Diputats. Això no és autodeterminació, sinó "alterdeterminació".

El filòsof britànic Roy Bhaskar, iniciador del realisme crític, explica que l'alterdeterminació consisteix en "ésser fet per un altre, i no ser fet per un mateix". Si Catalunya depèn del permís d'un altre per fer-se a sí mateixa, en realitat està essent feta des de fora, l'està fent un altre.


Puc entendre que Podem posi en dubte l'existència o no de majories a Catalunya a favor de la independència, perquè és innegable que encara no ens hem comptat en un referèndum binari –que és precisament una de les reclamacions de Fachín al Parlament, fins i tot amb rètols aixecats a l'aire–, però em costa molt entendre que supeditin la realització d'aquest referèndum a les majories a Madrid.

Fachin reclama alhora que s'expliqui obertament "què significa el sí (en un referèndum) respecte a la UE, la moneda, el finançament o el deute", però en realitat aquest debat correspon a les campanyes pel Sí o el No en el referèndum, un cop aquest s'ha convocat, no pas abans.


Finalment, davant el reclam d'una exposició detallada de com es farà el referèndum, convé tornar a recordar que no és un artefacte jurídic que calgui inventar de cap i de nou. Se n'han fet un munt, de referèndums, la majoria sense concurs de l'estat del qual es busca la secessió. A més a més, el Codi de Bones Pràctiques del Consell d'Europa explica fil per randa com es fa un referèndum.

Només volem saber si, un cop convocat, Podem hi donarà suport i cridarà a la participació dels seus simpatitzants. Tan senzill com això. Com en el referèndums, la resposta és binària: Sí o No.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació