Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
la veu de nació

O caixa o faixa

«Aquest any ha de ser el punt d'inflexió d'una història de dignitat nacional, de respecte democràtic i d'autoestima popular»

per Esteve Plantada, 5 de gener de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot just iniciem el 2017 i això vol dir que tenim tot un any per no decebre'ns. Deu anys després d'iniciar un procés infatigable, de fer créixer els partidaris de construir un nou país, d'haver patit atacs i calúmnies contínues, de viure amb el pes d'una justícia artrítica, i després de viure incomptables estira-i-arronses amb girs de guió diabòlics, ara és el moment de no arronsar-se, d'esprémer tots els agents implicats en un procés que pren el pols a la història. O caixa o faixa. O referèndum o referèndum.
 

Aquest any ha de ser el punt d'inflexió d'una història de dignitat nacional, de respecte democràtic i d'autoestima popular. Tenim tres-cents seixanta-cinc dies per no renunciar a res i per fer capitombar enquestes, prohibicions i tribunals. Qui ens ho havia de dir, deu anys enrere, que el múscul de la cohesió nacional seria tan fort com és ara. Qui ens havia de dir, il·lusos de nosaltres, que el gruix de gent que aposta per la llibertat augmentaria fins a consolidar-se com a eix central de les inquietuds del país.
 
Tenim tot un any per fer allò que hem de fer, que és celebrar el referèndum. Sense oblidar que haurem de tornar a entomar els atacs de l'aparell pseudopropagandístic de la unitat indissoluble del Regne. Un any que, malgrat això, ens portarà molts més fanalets i moltes més cavalcades de Vic, petites victòries inesperades que ens faran desitjar el futur immediat. Un any on l'Estat i una poc traçuda guàrdia pretoriana no pararan de denunciar l'existència d'adoctrinament on nosaltres hi veiem il·lusions, fe, resistència i optimisme.
 

Un any que demostra que ja és massa tard per pedagogies tardanes o diàlegs caducs. Un any on els comuns hauran de mullar-se i en què hauran d'entendre que ja no ens valen discursos retòrics, mentides pietoses, ni giragonses per-sempre-quedar-bé. Tot això, en un 2017 que hem de fer que acabi molt millor que com ha començat. Només depèn de nosaltres i de com fem que l'objectiu sigui absolutament necessari i, alhora, irrompible.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Esteve Plantada
Cap de Cultura de NacióDigital
Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Col·labora en mitjans com El Temps, La Xarxa o el programa Àrtic de Betevé. A Twitter: @eplantada
26/07/2018

Casado i el pitjor del PP

16/07/2018

Els presos reclamen més que gestos

09/07/2018

El diàleg només és el mitjà

05/07/2018

Setge al feixisme

28/06/2018

Els volem a casa

25/06/2018

Dialogar des de la renúncia?

20/06/2018

Què tenim per negociar?

14/06/2018

La negociació comença amb l'alliberament

07/06/2018

Decideixi's, senyor Sánchez

30/05/2018

La ferida que no tanca

Participació