Adéu a la capitalitat cultural

«La roda de la cultura no pararà i el teixit social continuarà creant esdeveniments i fent feina de formiga per amor a l'art»

| 06/01/2017 a les 06:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 06/01/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara fa un any Vic va agafar el relleu de La Capital de la Cultura Catalana que durant el 2015 ostentava Vilafranca del Penedès. Si el músic de Tona Arnau Tordera va protagonitzar el breu l'espectacle inaugural Engeguem en una Plaça Major plena a rebentar, el grup que lidera, Obeses, va clausurar el cicle de 12 mesos a l'Atlàntida amb l'espectacle musical Verdaguer, ombres i maduixes, emmarcat en el subtítol Apaguem. D'aquesta manera, la ciutat de Reus va recollir el testimoni vigatà i durant un any es convertirà en la capital cultural catalana.

Com no podia ser d'altra manera, l'obra de Verdaguer -en format de teatre musical contemporani- es va convertir de nou en protagonista de l'efemèride. Encara que ja fa més d'un segle que el poeta de Folgueroles va morir (1902), el seu llegat continua essent el símbol més valorat del pòsit cultural a casa nostra, d'un valor universal inqüestionable.

Tot i que a priori l'adjudicació, cada any, del títol de Capital de la Cultura Catalana a una ciutat del territori no deixa de tenir un component de promoció de caire comercial i mercantil promogut per una empresa privada de màrqueting, és innegable que la majoria de ciutats que han estat designades han aprofitat la seva nominació per fer sentir la seva veu i potenciar els elements culturals propis.

En el cas de Vic, més enllà de l'impuls institucional de l'ajuntament, el protagonisme l'ha tingut durant tot el 2106 la xarxa d'entitats ciutadanes –el que se'n diu el teixit social cultural- que cada dia treballen desinteressadament per revifar el caliu de les arts, les festes populars i tota mena de propostes tradicionals i d'avantguarda. En aquest sentit seria injust penjar la medalla només a l'ajuntament, sobretot tenint en compte que la immensa majoria dels més de 100 actes celebrats han estat organitzats i promoguts per grups, entitats i associacions de titularitat privada o desvinculades legalment de l'ajuntament. Tampoc no es pot obviar que els autèntics protagonistes dels actes organitzats han estat els seus destinataris: els milers de ciutadans de Vic i els visitants que han acudit a la capital osonenca provinents d'arreu de la geografia catalana.

L'organització de l'any cultural 2016 es va organitzar de manera eficaç en mesos temàtics, cada un dedicat a una parcel·la cultural. Sense pretendre assenyalar unes activitats per sobre de les altres, en el transcurs del mes de febrer la fotografia (un art cada vegada més socialitzat i a l'abast de tothom) va omplir diversos espais de la ciutat -el carrer, sales i galeries- d'imatges del passat i del present: des de les instantànies de Català Roca i l'enyorat Xesco Jiménez, a les fotos gegants exposades a les teulades de la ciutat (A vista de campanar) o les colpidores imatges dels refugiats retratats per Marc Sanye. I moltes més.

El mes de març, centrat en la pintura, ens va portar a la contemplació d'obres de grans mestres catalans (Casas, Rusiñol, Dalí, Miró, Brossa, Ponç, Tàpies, Barceló o Vernis, entre d'altres) al Museu Epìscopal, en el marc de l'exposició 116 anys de pintura catalana. Però també hi va haver el circuït avantguardista Parada 0, una trobada dels dinàmics practicants de l'sketchcrawl, una jornada d'acció grafitera (l'art més popular que podem contemplar cada dia al carrer), l'antològica de Fidel Bofill, o les obres elaborades per les entranyables Parelles Artístiques que batallen contra l'estigma de les malalties mentals, enmig d'un gran ventall de propostes.

L'abril, dedicat a les lletres i a la literatura, va tenir debats entorn de la cultura catalana, recitals de poesia acompanyats de música i dansa, homenatges a Ramon Llull, la llegenda de Sant Jordi, recorreguts per espais literaris, la descoberta d'autors novells de la mà de poetes consagrats, reflexions sobre el paper de la literatura en l'era digital, el record i la vindicació dels clàssics, un documental sobre Lluís Solà, debats amb els escriptors contemporanis osonencs, visites a arxius, col·leccions i biblioteques privades, lectures dramatitzades a peu de carrer, una visió sobre les noves formes de suport cultural, el paper de la Universitat i el patrimoni cultural, la cultura nacional i diversitat, o la Internacionalització de la literatura catalana de la mà dels traductors i els editors.

En plena primavera, el mes de maig ens va submergir en el disseny, amb exposicions, tallers, xerrades, debats i presentacions literàries que van permetre observar aquesta activitat en totes les seves dimensions i entendre el paper que juga en la societat actual. En aquest context al Temple Romà, l'Espai Romeu, ACVIC Centre d'Arts Contemporànies, El Casino de Vic i l'Escola d'Art i Superior de Disseny es van poder contemplar mostres de l'abans i l'ara de la tipografia, el disseny i el grafisme a Vic. Sense oblidar la singular exposició a la galeria El Carme sobre el col·lectiu trencador Òxid de Boira, un grup d'artistes locals que a finals dels setanta va fer emergir la revolta en el món de l'art.

El juny (la falç al puny) es va dedicar a l'escultura, l'arquitectura, la ceràmica i a les formes volumètriques o matèriques des de tots els punts de vista, amb la participació d'autors catalans i de la comarca d'Osona que van intentar apropar l'art de les formes al gran públic, amb debats i exposicions a El Carme o al Col·legi d'Arquitectes, entre d'altres.

La festa popular (la parcel·la més estretament lligada amb la tradició, el lleure i la diversió), van omplir el mes de juliol de color i música, de gegants, caps de llúpia, el bestiari, els castellers, les danses, correfocs i la música tradicional. Tot plegat coincidint amb les habituals activitats lligades a la Festa Major de Vic.

Amb la majoria de vigatans absents de la ciutat durant les vacances del mes d'agost, el mes de setembre es va omplir de música, coincidint amb el ja tradicional Mercat de Música. Una vegada més la Plaça Major, els carrers, l'Atlàntida i la resta d'espais habituals en aquest certamen es van omplir a vessar, com cada any. El MMVV va culminar amb el concert de clausura Cantata VICCC, que a l'escenari de la plaça va reunir a l'escenari a prop de 300 alumnes de totes les escoles de Música d'Osona, amb el suport de la banda Astrio sota la direcció artìstica de Joan Gudayol "Gudi". La cantata, una producció especial de VICCC16, va esdevenir un passeig per la banda sonora de trenta anys de música realitzada en diferents èpoques pels grups més destacats del panorama osonenc (l'anomenat Liverpool català), amb versions de cançons de Duble Buble i Esquirols, passant per Kul de Mandril, Sau, Trogloditas, o els actuals Nyandú, Obeses i altres. Finalitzat el Mercat, el ressò musical es va allargar amb debats, exposicions i la projecció del documental Del petit Liverpool a Osona, que recull imatges i testimonis de músics de la fornada musical dels anys 70 i 80 i les confronta amb la nova generació de grups i músics populars que amb el pas dels anys han convertit la comarca en un potent focus d'irradiació que il·lumina el firmament català. Finalment, hi va haver un cicle de música lligat al patrimoni, amb concerts de petit format en espais històrics de la ciutat, i també la celebració del 10è Aniversari dels Grallers i Timbalers Ciutat de Vic.

Entrada la tardor, octubre es va concentrar en una frenètica activitat teatral, començant pel muntatge del grup Cor Cia Nador, un intent ben aconseguit d'acostar la cultura magrebina a la catalana, mitjançant l'adaptació de les memòries de l'escriptora amaziga Laila Karrouch, resident a Vic des que hi va arribar quan tenia vuit anys, que escenificava la història d'una noia que viu entre dos mons allunyats, no sols geogràficament i els seus intents per nedar entre dues aigües. En aquest context, de la mà del col·lectiu Etzètera, no hi podia faltar als escenaris vigatans una versió dramatitzada de Laura a la ciutat dels Sants, que pel contingut podria emparentar-se amb l'obra anterior, sobretot en el paral·lelisme que es deriva de les dificultats d'integració d'una dona forastera, en aquest cas barcelonina, en la societat local. Fugint dels temes locals, el conegut actor Ferran Rañé i la seva filla Joana Rañé, van presentar un bon treball a mig camí entre el llenguatge teatral i la dansa.

A les portes de l'hivern i amb els primers embats del fred, novembre es va ocupar de traslladar al gran públic l'art del cinema, el vídeo i el vídeoart des de diverses vessants: documentals i esdeveniments lligats a Cine Club Vic (una entitat lluitadora imprescindible avui, però també durant la darrera etapa del franquisme), o el ja mític Festival Julius de cinema amateur i també el record de la ciutat de Vic a través de les imatges de diferents films que s'han rodat a la nostra ciutat els últims anys.

Fins que desembre va tancar l'any amb el ja esmentat espectacle sobre Verdaguer. Però la vida continua. Més de 100 actes no significa que la roda hagi de parar. El teixit social continuarà creant organitzant esdeveniments, treballant desinteressadament i fent feina de formiga. Si la capitalitat, de la mà de l'organització de VICCC16 i les institucions han esdevingut el vèrtex superior d'una piràmide perfectament dissenyada, no podem oblidar que la base de la piràmide ha estat i continuarà estant conformada per molts artistes i ciutadans anònims que es mouen per amor a l'art.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

La casta de la cultura??
Jan Original, 07/01/2017 a les 20:49
+5
-5
En lineas generals estic d’acord amb el teu escrit, malgrat tot et faré particep d’una “prova del coto” que personalment he fet: al llarg d’aquest any he preguntat (per curiositat) a moltes persones de diferents entorns per la "capitalitat cultural d’Osona" i he constatat que moltes d’elles ni sabien del que els parlava.
Fent un crivatge de la meva personal enquesta he arribat a la següent conclusió: no s’a fet el possible perquè aquest esdeveniment tingues el suficient ressò publicitari per tal de que l’interès cultural s’entengues a altres segments dels “de sempre”, o en altres paraules mes entenedisses: a Osona les orgies del mont de la cultura estan reservades als de sempre i, com convidats especials, les "patums" i subvencionadors de sempre.

Bon any Toni
Bon any, Jan Original
Toni Coromina, 08/01/2017 a les 13:03
+5
-1
Tant de bo la cultura un dia deixi de ser elitista. Bon any, Jan Original
Cultura?
Anònim, 08/01/2017 a les 20:23
+4
-3
Bon article Toni, ben documentat i , però estic d'acord amb en Jan que no ha estat prou explicada i donada a conèixer aquesta capitalitat cultural, ni a la mateixa ciutat ni als catalans en general.
La cultura, entenc que no és elitista. És una manera de fer, de pensar, de disfrutar i de treballar que ens donen la història i les tradicions de les que en som hereus. Els elitistes son els que gestionen aquestes mostres culturals, sempre deixant de banda a la majoria de la ciutadania.
Topics
l'observador, 09/01/2017 a les 10:42
+3
-1
Veig que en Jan Original, cau en els mateixos tòpics de sempre, dels quals un habitual es el poc "ressso publicitari". Les seves enquestes diran el que diran, però l'assistència mitjana als diversos actes, demostra que per una part important de gent, aquest "resso" va ser més que suficient, considerant que era una iniciativa afegida a les diverses programacions ordinaries de l'any. A banda de la difusió institucional, els diversos mitjans locals en van fer un seguiment més que correcte dels diversos actes i iniciatives. Perquè i posats a especular, quina seria la mesura de un correcte "resso publicitari" ? i quina part del pressupost del cost global hi ha d'anar destinat ? No serà que entre altres coses, tenim saturació d'informacio, o be no sabem destriar be una de l'altre ? i si no ens posen un paper o un tuit davant el plat de la sopa, ja no sabem trobar res més ? A per cert,jo tambe crec que la cultura per si mateixa no es elitista. L'ùs que en fan alguns , si.
Cultura? Doncs sí, cultura.
Anònim, 09/01/2017 a les 12:13
+5
-0
Sincerament, després de mesos de reunions prèvies i convocatòries a centebnars de persones i col·lectius; després de sis caps de setmana de difusió a la plaça dels Màrtirs i barri del Remei; després de 10 mesos d'activitats, ordenades per disciplines, moltes de les quals han estat o gratuïtes o amb entrades a un preu molt assequible; després d'haver publicat 220.000 revistes (22.000 cada mes, durant 10 mesos) que he trobat fins avorrir-les en botigues, biblioteca, centres cívics, equipaments,...; després d'anuncis, de webs, d'articles en premsa, etc. no crec que es pugui afirmar que "no s’a fet el possible perquè aquest esdeveniment tingues el suficient ressò publicitari per tal de que l’interès cultural s’entengues a altres segments dels “de sempre”" (sic) com afirma Jan Original i ratifica Anònim.

Qualsevol persona que al llarg de l'any s'hagi acostat a una botiga, a l'ETC, a un centre cívic, a la bliblioteca i a tants altres espais, ha tingut l'oportunitat d'assabentar-se'n. Sempre i quan la cultura l'interessi mínimament, és clar.

El programa de ViCCC pot haver agradat més o menys, només faltaria. I es pot criticar tant com es vulgui, només faltaria. Que queda molt camí per recòrrec i molt reducte elitista, segur. Però que algunes crítiques em semblen un recurs fàcil i reiteratiu, també. Malauradament, sempre és més fàcil criticar que actuar.

I per fer que la cultura deixi de ser elitista, el millor que es pot fer és començar a practicar-la, creant-ne o gaudint-la quan la tens a l'abast. I això no hauria de ser tan difícil en un territori en el que, com afirma el mateix Toni Coromina, hi ha "molts artistes i ciutadans anònims que es mouen per amor a l'art".

ViCCC 2016 pot haver agradat o no. Se li poden atribuir encerts, errors o mancances. I tant com sí. Però amb la quantitat de gent, entitats i col·lectius que, d'una manera o altra, han participat activament o com a espectadors o visitants a mostres, activitats i exposicions, titllar-lo d'elitista o de poc publicitat no em sembla just ni objectiu.

I, per descomptat, bon any a tothom.
Popular
Ramon Ripoll, 10/01/2017 a les 17:47
+0
-0
Intentem fer les mostres culturals mes properes a tots i totes .
Felicito a tot l' equip que ho ha intentat.
L' únic inconvenient , l' equip de govern , no ha cregut amb l' any cultural i ens ha quedat arregladet.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Coromina
Periodista
- Nascut a Vic, l’1 de maig de 1955. Casat, dos fills.
- Promotor de happenings teatrals a Vic (1976-1982)
- Des de l'any 1987, periodista als mitjans de comunicació comarcals: El 9 Nou, La Marxa, TVO, El Ter, Osona Comarca, Ràdio Vic, Canal Taronja.
- Co-autor del llibre “Rebotiga d'Il·lustres”, amb Albert Om. Premsa d'Osona 1989.
- Editor i coordinador de la revista El Pardal Moderat. Vic. 1991-1992.
- Guionista humorístic a Ràdio 4 i a Rac-1.
- Publicació del llibre “El que la sigue la persigue”, biografia del grup musical El Ultimo de la Fila. Editorial Can 1995.
- Autor del llibre “CAFÈ VIC”, retrat d’una generació de rebels i bromistes (1970-1985), Ajuntament de Vic-Eumo Editorial (2007).
- Columnista i guionista de la vinyeta editorial VENTURA & COROMINA, a LA VANGUARDIA (des de 1991).
- Autor de la novel·la “A favor o en contra, dietari d’un perruquer somiatruites”  (2014), Témenos Edicions.
- Autor del llibre Òxid de boira (Editorial Galeria el Carme de Vic, 2016).
- Autor del llibre El bisbe ludòpata i altres contes (Témenos Edicions, 2016).
Iceta es presenta per al PSC a les eleccions del 21-D | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat del PSC al 21-D assegura que "ningú impedeix" a Puigdemont tornar a Catalunya: "El que no sabem és quines serien les conseqüències" | Avisa d'un nou 155 si surt un altre govern independentista: "Li hem de dir a la gent que si la Generalitat vulnera la legalitat, hi haurà una actuació per restablir-la" | No es compromet a recuperar tots els organismes i competències que s'han liquidat amb l'aplicació de l'article de la Constitució: "Ho veurem en cada moment"
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 23:47 Dolors Bassa: «Si guanyen els del 155 viurem en una presó». El Torín d'Olot aplega 200 persones en l'acte central a la Garrotxa d'Esquerra en què també hi han intervingut Lluís Amat, Toni Castellà i Roger Torrent.



 
 22:11 PÒQUER DE CAMPANYA 16 de desembre: moment Junqueras, l'ANC es mulla, Colau a l'atac i Vargas Llosa reincideix; el pòquer de campanya d'aquest dissabte a càrrec de Ferran Casas.
 21:38 La CUP demana unitat a JxCat, ERC i els «comuns» i crida a «lluitar cara a cara contra l'estat». El candidat cupaire, Carles Riera, i la número 8 per Barcelona, Maria Rovira, retreuen a Catalunya en Comú que "menteixi a la cara de la gent" i li demana que "deixi el camí dels colpistes". Ho explica Aida Morales.
 21:11 Pedro Sánchez i Miquel Iceta eviten esmenar Josep Borrell i situen el PSC com el vot útil del bloc unionista. Ho explica Jordi Bes. El líder del PSOE afirma que els socialistes són l'autèntica esquerra i no pas els "comuns".
 21:10 Junts per Catalunya convida la ciutadania a «acompanyar» el Govern legítim per tornar a Palau. La candidatura presidencial respon a ERC que el 21-D no va de "quin partit guanya", sinó de fer tornar el seu cap de cartell a la Generalitat. Informa Oriol March.
 21:03 LA CARAVANA El conseller Obi Wan Raül Kenobi torna al front de Sant Cugat. La contracrònica de Roger Tugas de l'homenatge d'ERC a Raül Romeva al seu municipi.
 20:58 El candidat de la CUP, Carles Riera, demana a Junts per Catalunya i ERC que es comprometin, i envia un missatge als tribunals espanyols: "Ara el TS diu que inclou els CDR dins del sumari; doncs se'ls gira molta feina perquè els CDR som totes".
 20:51 VÍDEO JxCat respon a les represàlies contra Jordi Sànchez amb la reemissió del missatge des de Soto del Real. Elsa Artadi, directora de campanya de la candidatura, assegura que s'esta "violant" drets individuals i polítics.
 20:49 Pluja de targetes censals «falses»: és possible una tupinada?; per Aida Morales. Els politòlegs Marc Sanjaume i Joan Botella descarten una alteració substancial dels resultats, malgrat els dubtes "raonables" de frau. La població pot comprovar el registre censal i aclarir dubtes als seus ajuntaments.
 20:29 
 20:14 
 20:10 
 20:09 ÚLTIMA HORA Jordi Sànchez denuncia represàlies a la presó després d'entrar en campanya. El seu advocat assegura que l'han canviat de mòdul per la gravació emesa en l'acte de Junts per Catalunya.
 19:58 Els nous amics de Manuel Valls. Pep Martí explica que l'exdirigent socialista francès deixa enrere el seu suport al PSC i explicita la simpatia pel sector dur de l'unionisme en els actes amb Ciutadans i el PP.
 20:04 
 19:46 
 19:22 ÚLTIMA HORA L'ANC diu ara que només «reconeixerà» Puigdemont com a president legítim. Llegeix íntegrament el comunicat que ha enviat als seus socis.
 19:07 LA CARAVANA On era la marea lila? Fins al míting central de Nou Barris, la militància de Podem, sempre avesada a reivindicar la seva identitat, ha tingut un paper discret en aquesta campanya. Contracrònica de Sara González
 

Míting dels comuns a Nou Barris Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 18:57 M'HI POSO PER... Solé i Sabaté, l'historiador que combat el «Decret de Nova Planta del 155». El catedràtic d'Història Contemporània, un dels molts independents de la llista de Puigdemont, creu que Espanya tracta Catalunya com una "colònia" i lamenta que el PSOE s'hagi posicionat al costat de l'extrema dreta per acabar amb l'independentisme. Un nou retrat dels independents del 21-D a càrrec d'Àlvar Llobet.
 18:23 L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, demana als cristians que el 21-D no votin partits "que vagin contra la religió". Confia que, independentment del resultat, la cita electoral ha de servir per "avançar en la convivència i en el bé de tots".
 18:03 PRIMÍCIA. El PDECat i la llista de Puigdemont ja negocien la cohabitació posterior al 21-D. Ho avança Oriol March. El partit aspira a situar peces clau dins del grup parlamentari que sorgeixi de les eleccions després d'una campanya en què els dirigents orgànics no han tingut protagonisme. El resultat de Junts per Catalunya i el futur de Puigdemont marcaran la relació entre la candidatura i les sigles neoconvergents. Fonts consultades indiquen que el president ha pactat amb el partit que JxCat no es convertirà en una nova formació política.
 17:59 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 11 de febrer de 1936: la recuperació de l'Estatut i el retorn dels presos apleguen les esquerres. ERC, Acció Catalana i els partits obrers reuneixen els seus partidaris en el tram final de la campanya. Nova entrega del diari de campanya (en blanc i negre) a càrrec de Pep Martí.
 17:45 A Escòcia també es publiquen enquestes prohibides sobre el 21-D.
 17:15 ÚLTIMA HORA Publicada Andorra la primera enquesta prohibida del 21-D.
 16:35 El PP ja demana el vot a Rajoy per «seguir liquidant l'independentisme». Soraya Sáenz de Santamaría presumeix del tancament del Diplocat i d'haver "escapçat" els partits independentistes; informa Isaac Meler.
 16:25 La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, presumeix del tancament del Diplocat: "Sabeu com es diu ara? Diplocat 'en liquidació'!". 
 16:08 El candidat popular, Xavier García Albiol, alerta que el "vot útil a Ciutadans" pot significar que el PP perdi el diputat de Girona.
 16:22 Des d'Andalusia fins a Palestina «with Catalonia»: «La vostra lluita és la nostra». L'escola Mediterrània de Barcelona acull la trobada popular de solidaritat amb Catalunya i contra la repressió de l'1 d'octubre; ho explica Aida Morales.
 16:07 El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, assegura que el "darrer diputat" de Girona "es disputa entre el PP, ERC i la CUP". 
 14:41 Iglesias demana «respecte» pels «comuns» per haver defensat la sobirania de Catalunya a Espanya; informa Sara González. Xavier Domèmech proclama davant de més de 2.000 persones a Nou Barris que la seva "remuntada" està en marxa i que aconseguiran fer fora al PDECat i a C's.
 14:30 LA CARAVANA Vargas Llosa, el «hooligan» més entusiasta d'Arrimadas. L'escriptor i parella d'Isabel Preysler "actua" al Goya i titlla la CUP de "tradicional i reaccionària" enfront el "progressisme" de Ciutadans. La contracrònica de Pep Martí.
 14:29 LA CARAVANA El número màgic d'Albiol. El candidat del PP puja al bus de campanya amb periodistes en el trajecte de Barcelona a Girona; ho explica Isaac Meler.
 14:16 El líder del PSOE, Pedro Sánchez, tanca files a Girona amb el candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta: "És concòrdia, experiència i convivència". Sánchez reivindica Iceta després de la polèmica per la proposta d'indultar els presos polítics en cas que hi hagi condemna.
 14:16 
 13:55 
 13:55 
 13:51 ERC reclama sense complexos liderar el sobiranisme per eixamplar-lo per l'esquerra; crònica de l'acte central dels republicans de Roger Tugas i Joan Serra Carné. Marta Rovira defensa en el míting central dels republicans que són “garantia” de “República” i de “preservar drets socials”. Tardà exclama que Junqueras és el “millor president” per defensar el llegat de l’1-O després de llegir una carta del líder d’ERC, empresonat a Estremera.
 13:37 
 13:35 
 13:27 
 13:24 
 13:15 Aplaudiments per a Marta Rovira, que tanca el míting central d'ERC al Born.
 13:16 
 13:14 Marta Rovira: "ERC és garantia que Catalunya continuï movent-se com a poble i no acabi reduït a una província més".
 13:11 Marta Rovira, al míting d'ERC: "El 21-D va de si aquí continua decidint Mariano Rajoy i els seus delegats o si ho fem nosaltres".
 13:12 
 13:10 Marta Rovira insisteix en la resposta a Josep Borrell: "Nosaltres estimem la diversitat"..
 
 13:06 Marta Rovira respon a Josep Borrell: "Abans de desinfectar [Catalunya] tenen molta feina. Tenen feina a netejar de corrupció les institucions espanyoles".
 
 13:02 Marta Rovira diu que Oriol Junqueras és "el millor candidat que pot tenir aquest país". "Si el votem, el podem treure de la presó".
 13:01 
Entrades anteriors »
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
La candidatura presidencial diu als republicans que el 21-D no va de "quin partit guanya", sinó de fer tornar el seu cap de cartell a la Generalitat | Puigdemont exigeix a Iceta que es disculpi per les paraules de Borrell sobre una "desinfecció" de Catalunya: "Han passat de dir que som una nació a dir que som una infecció"
Xavier García Albiol, cap de llista del PP | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El cap de llista de PP a les eleccions del 21-D tria "El caçador" de Michael Cimino, Fernando Aramburu i Almudena Grandes, "CSI" i les cançons d'Enrique Iglesias
Carles Riera, candidat de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat de la CUP insta les forces "republicanes" a desplegar la declaració del 27 -O i aplicar la llei de transitorietat | Recalca que si cal assumiran "responsabilitats" de Govern i demana als "comuns" abandonar "el terreny fictici de l'equidistància" | Afirma que Puigdemont respon a una "realitat més lliure" que el "peix al cove" del PDECat
Mariano Rajoy i Xavier García Albiol en un acte de campanya a Badalona | PPC/Job Vermeulen
Isaac Meler | 11 comentaris
01/01/1970
El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona
El gat xinès al local de la CUP. | Adrià Costa.
Aida Morales
01/01/1970
Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin els resultats de les enquestes