opinió

Catalunya Nord, França i la immaduresa

«Si la Catalunya Nord, el País Valencià o les Illes han de fer el seu camí cap a la independència (cosa gairebé impossible, ho han de fer ells sols, sense interferències de Catalunya»

per Francesc Puigpelat    , 29 de desembre de 2016 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A part d’elements positius i de radicalitat democràtica interessants, l’independentisme té massa sovint un punt naïf molt marcat. En algunes coses és  madur, en d’altres sembla d’una ingenuïtat a prova de bomba. Un dels punts on es nota més és en el tractament que, des d’alguns sectors, es vol donar dels Països catalans i, més concretament, de la Catalunya Nord. El passat 6 d’octubre, amb els vots de Junts pel Sí i la CUP, el Parlament català va aprovar una proposta de resolució per defensar el dret a l’autodeterminació de la Catalunya Nord. No cal dir que, a França, un país tant o més nacionalista que Espanya, se’ls van posar els pèls de punta.

L’error va ser majúscul. En primer lloc, per una qüestió de política real: si el procés té alguna possibilitat de reeixir, serà en virtut de les complicitats que susciti més enllà dels Pirineus. A Espanya ja sabem que ens diran que no a tot, ara i sempre. L’única sortida és que França, Alemanya, la Gran Bretanya o els Estats Units, per principis democràtics, facin costat al dret als catalans a decidir el seu futur. Ara bé: ¿ens farà costat França, si ha de témer un “efecte contagi” del que passi a Catalunya cap a Perpinyà? Impossible, per descomptat. Amb aquella moció del 6 d’octubre, el Parlament, amb una frivolitat espaterrant, sense res a guanyar-hi, es va posar en contra un estat sense el qual no es mou res la UE.


En segon lloc, per una qüestió de principis. S’ha repetit, i hi estic d’acord, que si Catalunya vol esdevenir un estat independent ha de començar a comportar-se com si ho fos. Ara bé: un dels principis bàsics que regulen les relacions entre estats independents és precisament en el de “no-ingerència” en els afers dels veïns. Així ha funcionat el món des que és món. Però resulta que la CUP i Junts pel Sí van decidir, amb l’esmentada proposta, no comportar-se amb la responsabilitat i seriositat que se suposen en un estat sobirà, sinó amb la frivolitat i irresponsabilitat típiques d’una comunitat autònoma. No anem bé.

Si la Catalunya Nord, el País Valencià o les Illes han de fer el seu camí cap a la independència (cosa gairebé impossible, si es mira a qui voten els seus ciutadans), ho han de fer ells sols, sense interferències de Catalunya. Plantejar-ho d’altra forma només pot provocar enormes antipaties i cap benefici real.

Carles Puigdemont va aclarir ahir a una ràdio francesa que la Generalitat no té cap reclamació territorial i política a la Catalunya Nord. Està molt bé i demostra ser un home assenyat i que coneix com funcionen els estats i les relacions internacionals. Ara: potser caldria alguna declaració més clara i solemne que una mera declaració del president a la ràdio. Insisteixo: compte amb els francesos, perquè ells van ensenyar als espanyols a ser ultranacionalistes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació