Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Evitar frustracions

«Els arguments de l’alcaldessa de Barcelona són idèntics als que sovint ha adduït el PP»

per Vicent Sanchis , 25 de desembre de 2016 a les 22:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En la magna cimera de notables que es va fer divendres passat al Parlament Ada Colau va marcar per l’escaire. El Pacte Nacional pel Dret a Decidir va reunir una representació política, institucional, sindical, econòmica i social irrebatible i imbatible. La intenció que movia les forces independentistes era implicar el marge polític sobiranista que hi ha al país per compartir la convocatòria de referèndum. Un intent just i necessari, perquè el 9 per cent d’electors que van votar la darrera vegada Catalunya Sí que es Pot se sumin al 48 per cent que ho van fer per opcions independentistes. Aquesta aliança democràtica trauria qualsevol legitimitat a aquells que, encara que no estan disposats a permetre res, escuden la intransigència en l’apel·lació a un 52 per cent inexistent.

Però l’intent no va quadrar tant com la taula. L’acord sensat a què s’hauria d’haver arribat, com havia marcat el descarat Íñigo Errejón, hauria d’haver definit dues fases: la primera, intentar negociar el referèndum amb l’Estat; la segona, una vegada fallida la primera, convocar-lo tots plegats de manera unilateral. L’hàbil Ada Colau, patrona dels impossibles, va imposar les seves tesis. Sí a la primera part, al referèndum pactat, però no a la segona, a l’unilateral.


Els arguments de l’alcaldessa de Barcelona són idèntics als que sovint ha adduït el PP. Segons Colau, i segons Soraya Sáenz de Santamaría, convocar un referèndum unilateral portaria a repetir la seqüència del 9-N i escamparia “la frustració” entre la població més crèdula. Ada Colau, no Soraya Sáenz de Santamaría, ha demanat, per tant, que ningú imposi terminis ni calendaris. Sense calendaris, doncs, però també sense credibilitat ni efectivitat.

De quina frustració parla Ada Colau? L’única gran frustració és la que es pot desprendre d’esperar debades un pacte amb l’Estat, la victòria electoral de Podemos o el miracle de la reforma constitucional. La frustració segura és que la manté els catalans submisos i presos d’agressions i humiliacions encadenades per part de tots els governs que es fan, es desfan i es faran i es desfaran a Espanya. És possible més frustració que l’espoli fiscal i les magres inversions de l’Estat a Catalunya?


Potser Ada Clau intenta una altra maniobra. Potser el referèndum no és més que una excusa perquè més catalans confiïn en Podemos, els votin en les pròximes eleccions, com a única garantia de fer un referèndum que dependria, en primera i darrera instància, del cens electoral espanyol, no del català, i d’una reforma constitucional que, efectivament, a Espanya no pot tenir calendari. Referèndum o Podemos, alcaldessa Colau?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació