Opinió

Les declaracions de Mercè Conesa

«Penso que són les paraules d'una persona noble i honesta que diu el que pensa i que mai no abaratirà el somni si el seu poble, el seu govern i el seu Parlament decideixen convertir-lo en realitat»

per Víctor Alexandre, 21 de desembre de 2016 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En l'extensa i interessant entrevista que dies enrere va fer NacióDigital a Mercè Conesa, en qualitat de presidenta de la Diputació de Barcelona, hi ha una frase que ha tingut un gran rebombori. Li pregunten sobre si podria ser que no hi hagués referèndum el 2017 i ella respon: "Hi pot haver aquesta possibilitat. Ens hi podem trobar. Hem de ser realistes". I tot seguit argumenta el seu parer sobre la qüestió. Argumenta que en cas que l'acció de l'estat espanyol provoqués un bloqueig i que el gros de la gent del "no", no anés a votar, es produiria una deslegitimació del referèndum a ulls internacionals.

Bé, és obvi que en un referèndum la participació és important que estigui per damunt d'uns mínims. En això té raó, i també la té en intuir l'intent de bloqueig de l'Estat. De l'estat espanyol no sols podem esperar qualsevol arbitrarietat antidemocràtica, sinó que podem tenir la certesa que el que ha fet fins ara només són engrunes comparat amb el que és capaç de fer endut pel seu paroxisme nacionalista. La pregunta és si això ens ha d'intimidar o ens ha de refermar encara més en la convicció que romandre sota el jou espanyol constitueix un suïcidi. És un bon debat, un debat que a ningú no ha de fer por. Però també hem de tenir en compte que, llevat que pressions internacionals l'hi obliguin, l'estat espanyol, mancat de la cultura democràtica del Regne Unit, sempre intentarà bloquejar tota acció autodeterminista de Catalunya, i sempre veurem boicotejat el referèndum per part de la majoria dels del "no". El boicotejaran perquè estan tan convençuts de la seva derrota que no tenen cap més sortida, a banda de prohibir-lo.


No cal dir que els òrgans periodístics de l'espanyolisme a Catalunya estan a l'aguait de la més mínima contradicció oral d'alguna persona vinculada a la independència per poder-la sobredimensionar i elevar-la a la categoria d'apocalipsi. La seva manca d'arguments democràtics és tan immensa, que necessiten amb desfici provocar l'enfrontament entre els qui no pensen com ells. Per això, de les 2.934 paraules que diu Mercè Conesa en l'entrevista, n'han agafat 13 per fer bullir l'olla. Ella, però, no fa res més que expressar els seus legítims dubtes personals sobre una qüestió que la preocupa, com a molta gent, tot remarcant que no és membre del Govern, i que és aquest, amb el president Puigdemont al capdavant, qui pren les decisions. I afegeix una cosa que l'espanyolisme, curiosament, ha obviat. Aquesta: "La Diputació tindrà un paper lleial al Parlament i al Govern. [...] No tinc cap mena de dubte que la gran majoria d'ajuntaments que són a l'Associació de Municipis per la Independència es posicionaran per fer que el referèndum sigui possible. [...] Jo vull que aquest procés acabi amb un referèndum, i que en aquest referèndum guanyi el "sí" a una Catalunya independent i lliure".

Jo no hi veig cap contradicció entre les temences expressades més amunt i la lleialtat al Govern i al país que expressen aquestes darreres paraules. Penso que són les paraules d'una persona noble i honesta que diu el que pensa i que mai no abaratirà el somni si el seu poble, el seu govern i el seu Parlament decideixen convertir-lo en realitat. Com diu el president Puigdemont: "Celebrarem el referèndum el 2017 de forma indefectible". Posats a cercar contradiccions, estaria bé que els braços mediàtics d'espanyolisme a Catalunya es miressin a si mateixos. No hi ha res més patètic que no adonar-se que estar en contra de la llibertat del teu país és estar en contra de la teva pròpia llibertat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Víctor Alexandre
És escriptor i periodista i treballa en assaig, conte, novel·la i dramatúrgia. En dramatúrgia ha estrenat: Èric i l’Exèrcit del Fènix, Teatre Borràs de Barcelona (2007); Trifulkes de la Katalana Tribu, Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (2012); Onze.Nou.CATorze (1714), Born i Festival Grec (2013-2014); i Taula rodona, o la joia de ser catalans (coautor amb Pere Calders), Casal de Cultura de Valldoreix (2013). En conte i novel·la ha publicat: El somriure de Burt Lancaster, Set dones i un home sol (Premi Mercè Rodoreda), Una història immoral i Cor de brau. I en assaig: Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya, Despullats (amb Joel Joan), Senyor President, El cas Carod, La paraula contra el mur (Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? i Nosaltres, els catalans. Els seus darrers llibres són La independència explicada al meu fill (2014) i les obres teatrals La joia de ser catalans (2015) i Abans que pugi el teló (2016).

A Twitter: @valex_cat.
21/12/2016

Les declaracions de Mercè Conesa

23/11/2016

Apallissar demòcrates, delicte impune a l'estat espanyol

26/10/2016

El nacionalisme espanyol d'Àngel Ros

18/09/2016

La Fiscalia espanyola contra la llibertat d'expressió

19/08/2016

Feixisme i homofòbia, una parella enamorada

23/07/2016

L'augment de la catalanofòbia

25/06/2016

Petit recull de sentències espanyolistes frustrades

28/05/2016

Per a Batet, el GAL no era terrorisme

30/04/2016

El Sant Jordi de Ciudadanos i PP

02/04/2016

El franquisme i el seu monument de Tortosa

Participació