La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

«I, si no hi ha diàleg possible, només hi ha una possibilitat de resoldre la qüestió: votar i que decideixi la majoria»

per Francesc Puigpelat    , 15 de desembre de 2016 a les 22:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El “diàleg” que darrerament s’ha entestat a llençar el govern espanyol és una fal·làcia de la mena que s’anomena “petició de principi”. Consisteix en el següent: dues persones han de dialogar i una d’elles posa com a condició prèvia per començar que l’altra li doni la raó. En el cas del suposat “diàleg” entre Puigdemont i Rajoy, el segon posa com a condició que sigui dins dels límits de la Constitució, i el president de la Generalitat respon que això equival a donar-li la raó i considerar que la Constitució és com la Bíblia o l’Alcorà.
 

El tema és senzill: Rajoy vol parlar de la Constitució i Puigdemont de legitimitats que són més enllà de la Constitució. No hi ha cap territori comú. Per tant, no hi ha cap possibilitat de diàleg. És com si un digués que vol parlar sobre la velocitat de la llum i l’altre sobre com es presenta la temporada de calçots. No hi ha punt de trobada. Fet i fet, l’únic sentit de les maniobres de la Sáenz de Santamaria és despertar el vell gen convergent del peix al cove, però el Puigdemont no ha picat.
 
La manca de territori comú entre l’independentisme i el nacionalisme espanyol es pot il·lustrar molt bé en l’article de la Constitució que parla que Espanya la formen “nacionalitats i regions”. Miquel Roca i els pactistes de la transició ho van considerar un gran triomf, que generava un territori comú intermedi entre els catalans que volien ser “nació” i els espanyols que consideraven Catalunya una simple “regió”. La inclusió de “nacionalitat” en la Constitució havia de permetre, segons Roca, superar el dilema. Amb el pas del temps, però, la parauleta ha esdevingut la prova evident que el problema és insuperable.
 

Vegem-ho. A Espanya, mai cap president de Govern, cap ministre, cap rei, ni cap presentador del temps no s’ha referit a Catalunya com a nacionalitat, sinó com a “región”, “comunidad autónoma”, o “comunidad catalana”. Paral·lelament, cap president de la Generalitat, cap conseller i cap dirigent polític catalanista no s’ha referit mai a Catalunya com a nacionalitat, sinó com a “nació”.
 
Conclusions? El suposat territori comú establert per la Constitució del 1978 amb el terme “nacionalitat” no ha funcionat mai. I qui no ho vegi és que és cec. Per això som on som. Per això ens adonem que ja no hi ha un mínim territori comú per al diàleg: ni a Madrid ni a Barcelona ningú no utilitza la paraula del consens, “nacionalitat”. I, si no hi ha diàleg possible, només hi ha una possibilitat de resoldre la qüestió: votar i que decideixi la majoria.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació