Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

Només es mou una part

«Si realment hi hagués un interès real de "dialogar", tant en el cas del PP com en el del PSOE, el govern espanyol i el principal partit de l'oposició haurien redactat una contraproposta concreta a les observacions de Mas i Puigdemont»

per Vicent Sanchis , 11 de desembre de 2016 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una vegada i una altra, de manera obsessiva, els dirigents del PP i del PSOE acusen l'independentisme català d'intransigència. "Aquests senyors –vénen a dir– no es mouen de les seves posicions ni renuncien al desafiament". Contra aquest "immobilisme" proposen verbalment "diàleg". Només "diàleg".

En primer lloc, és veritat que ni l'independentisme català ni l'unionisme espanyol –"constitucionalisme, en diuen ells– no estan disposats a renunciar a la seva màxima convicció. Espanya vol continuar sent "una" i Catalunya no renuncia a bifurcar-la. En això, no presenten gaires diferències. Un fet absolutament normal en el món, perquè ningú no ho fa. Però, per contra, els primers, que van a pèl, accepten l'esquema clàssic democràtic per dirimir conflictes –un referèndum– i els segons, que tenen la força d'un Estat, el rebutgen. Les posicions, doncs, fa temps que es van enrocar i el xoc frontal institucional sembla inevitable. En realitat, només una es va enrocar; l'altra sempre ha viscut enrocada.


I malgrat això, els independentistes catalans sí que es mouen. Primerament va ser Artur Mas qui va portar a Mariano Rajoy un llistat de qüestions pendents entre les dues administracions que es podien resoldre al marge de la pretensió sobiranista, i després ha estat Carles Puigdmont qui ha repetit la jugada. En el primer cas, Rajoy va exigir com a condició sine qua non per negociar res, la renúncia a les pretensions sobiranistes de Mas. En el segon, per ara la bona voluntat només ha quedat expressada en paraules i en el trasllat a Barcelona de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que ha obert un despatx en la delegació del seu govern per parlar amb els que pensen com ella.

Si realment hi hagués un interès real de "dialogar", tant en el cas del PP com en el del PSOE, el govern espanyol i el principal partit de l'oposició haurien redactat una contraproposta concreta a les observacions de Mas i Puigdemont. Un programa mínim de reformes, actuacions o intencions que almenys reflectís bona voluntat. Voluntat de diàleg real. A partir de punts concrets. Però aquests senyors, els uns i els altres, es limiten a parlar o a desqualificar. Potser ho fan per convicció, per supèrbia o perquè saben que han atiat tant l'anticatalanisme, que, fora de Catalunya, ningú els perdonarà cap "concessió als catalans".


Entre Catalunya i Espanya –entre la Generalitat i el govern de l'Estat– només es mouen uns. Els més fràgils. Els que no tenen un immens poder al darrere. El "diàleg", doncs, és fals. Ni el volen, ni el propicien, el PP ni el PSOE. Ni tan sols la viatgera Sáenz de Santamaría, que de tard en tard vindrà extramurs amb l'única intenció d'animar la tropa colonial.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació