opinió

La Constitució, que «entre tots ens hem donat»

«Enric Millo explicava que era la festa de tots i que per això l’havíem de celebrar. I mentrestant, la desconnexió, tant la mental com la material, va fent inexorablement el seu camí»

| 06/12/2016 a les 21:59h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 06/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’estat espanyol té un problema majúscul amb Catalunya però continua mirant cap a una altra banda. El règim del 78 té un enorme desprestigi entre la societat catalana. Ja no es tracta de joves minories contestatàries sinó dels espais centrals de la societat que han donat l’esquena de manera contundent al règim i les seves institucions més simbòliques.

El president del govern Mariano Rajoy té a Catalunya un 2 sobre 10 de valoració, però tampoc es queden curts la Corona, el Tribunal Constitucional, la Fiscalia... institucions estatals que en pocs anys han perdut el seu prestigi. Els partits polítics que darrerament guanyen eleccions, bona part dels ajuntaments, el mateix parlament i la societat civil organitzada mostren cada vegada de manera més desacomplexada la seva fredor o directament rebuig al règim.

El govern central i l’Estat en el seu conjunt, però, no es donen per al·ludits, defugen el debat polític i intenten portar-lo en l’únic terreny on se senten còmodes: el de la legalitat. La independència i el referèndum no són legals perquè no els permet la Constitució. I punt. La Constitució és la norma suprema de l’ordenament jurídic i segueixen amb allò tant bonic “que entre tots ens hem dotat”.

L’apel·lació a la Constitució en un tribunal té molta força, però a la societat catalana com hem vist aquest dimarts 6 de desembre no té cap efecte. Els pocs actes que s’hi han fet a favor han estat rancis i molt poc concorreguts. Més aviat partidaris d’acabar amb l’estat de les autonomies “constitucional” i amb una sensació d’autèntics antisistema, que són ben conscients de la seva posició de minoria.

La Constitució no només no desperta passions sinó que des de fa un temps tampoc adhesions. Uns perquè han vist que la Constitució ha sigut aplicada en un sentit diferent al que havien cregut; d’altres perquè els cau molt lluny. Aquella llei que potser era bona per contrast amb el franquisme avui no aporta solucions als reptes del país. Cal pensar que per la majoria del cens electoral d’avui, l’aprovació de la Constitució no va ser un gran pacte entre espanyols sinó un element d’història llunyana. No és vist com un compromís unitari per superar el franquisme sinó una cotilla que es fa servir per negar el dret a decidir que tant majoritari és a Catalunya.

Cal recordar que només els que tenen més de 56 anys van ser cridats a votar la Constitució l’any 78. El record queda molt lluny. Els catalans més grans de 57 anys és cert que en el seu moment van votar majoritàriament la Constitució. Aleshores tots els grans partits hi van donar suport. Partits com el PSUC i Convergència, els hereus dels quals avui la rebutgen obertament.

Apel·lar a la Constitució que “entre tots ens hem donat” quan aquesta tindria avui molt poc suport a Catalunya no duu enlloc. Dilluns al vespre vam veure una imatge surrealista: un somrient Enric Millo explicava al Telenotícies que el 6 de desembre era la festa de tots i que per això l’havíem de celebrar, tot volent transmetre sensació de normalitat. I mentrestant, la desconnexió, tant la mental com la material, va fent inexorablement el seu camí.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

21 anys d'edat per poguer votar
Maria., 07/12/2016 a les 05:10
+8
-0
Sr. Buch, vostè fa el mateix error que molts altres autors. Sisplau adreçeu-ho.

És els més grans de " 59 anys " que van poguer votar el referèndum de la Constitució, no pas 57.
Pel dia 6 de decembre de 1978 tenies de tenir 21 anys per poguer votar, no pas 18!

Per més info, lleguiu i cliqueu el text en blau " fijó en 21 años".



una observació
edv, 07/12/2016 a les 10:00
+8
-0
Al referèndum sobre la constitució espanyola hi van poder votar els que tenien els 21 anys fets. Això vol dir els que ara tenen 59/60 anys. Els 2 milions d'espanyols que llavors tenien entre 18 i 21 anys no van poder votar perquè la llei de referèndum (franquista) no ho permetia.
CERCAR; LA CONSTITUCIÓ ÉS NUL·LA DE PLE DRET.
Anònim, 07/12/2016 a les 22:23
+1
-0
los contratos firmados entre partes bajo amenaza o coacción son viciados de origen y nulos de pleno derecho.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
Cadira reservada per a Oriol Junqueras, en la primera fila del míting central d'ERC. | Adrià Costa
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
El partit celebrarà en els propers mesos un conclave obert a tots els militants i els espais propers per debatre com eixamplar la base social i implementar la República | La formació ajorna fins al març la confecció de candidatures per a les municipals per analitzar primer l'estratègia a impulsar a nivell territorial
01/01/1970
El jutjat d'Igualada cita a declarar una cinquantena de persones per les mobilitzacions del 3 d'octubre i del 8 de novembre
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent
Joan Tapia | Adrià Costa
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
L'exdirector de "La Vanguardia" opina que "l'actuació de Felip VI davant el procés pot complicar el seu paper arbitral en el futur" | Segons el periodista i analista polític, "Mas ha preferit marxar dos dies abans que dos dies després de la sentència del cas Palau"
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D