opinió

La Constitució, que «entre tots ens hem donat»

«Enric Millo explicava que era la festa de tots i que per això l’havíem de celebrar. I mentrestant, la desconnexió, tant la mental com la material, va fent inexorablement el seu camí»

per Roger Buch, 6 de desembre de 2016 a les 21:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’estat espanyol té un problema majúscul amb Catalunya però continua mirant cap a una altra banda. El règim del 78 té un enorme desprestigi entre la societat catalana. Ja no es tracta de joves minories contestatàries sinó dels espais centrals de la societat que han donat l’esquena de manera contundent al règim i les seves institucions més simbòliques.

El president del govern Mariano Rajoy té a Catalunya un 2 sobre 10 de valoració, però tampoc es queden curts la Corona, el Tribunal Constitucional, la Fiscalia... institucions estatals que en pocs anys han perdut el seu prestigi. Els partits polítics que darrerament guanyen eleccions, bona part dels ajuntaments, el mateix parlament i la societat civil organitzada mostren cada vegada de manera més desacomplexada la seva fredor o directament rebuig al règim.


El govern central i l’Estat en el seu conjunt, però, no es donen per al·ludits, defugen el debat polític i intenten portar-lo en l’únic terreny on se senten còmodes: el de la legalitat. La independència i el referèndum no són legals perquè no els permet la Constitució. I punt. La Constitució és la norma suprema de l’ordenament jurídic i segueixen amb allò tant bonic “que entre tots ens hem dotat”.

L’apel·lació a la Constitució en un tribunal té molta força, però a la societat catalana com hem vist aquest dimarts 6 de desembre no té cap efecte. Els pocs actes que s’hi han fet a favor han estat rancis i molt poc concorreguts. Més aviat partidaris d’acabar amb l’estat de les autonomies “constitucional” i amb una sensació d’autèntics antisistema, que són ben conscients de la seva posició de minoria.

La Constitució no només no desperta passions sinó que des de fa un temps tampoc adhesions. Uns perquè han vist que la Constitució ha sigut aplicada en un sentit diferent al que havien cregut; d’altres perquè els cau molt lluny. Aquella llei que potser era bona per contrast amb el franquisme avui no aporta solucions als reptes del país. Cal pensar que per la majoria del cens electoral d’avui, l’aprovació de la Constitució no va ser un gran pacte entre espanyols sinó un element d’història llunyana. No és vist com un compromís unitari per superar el franquisme sinó una cotilla que es fa servir per negar el dret a decidir que tant majoritari és a Catalunya.

Cal recordar que només els que tenen més de 56 anys van ser cridats a votar la Constitució l’any 78. El record queda molt lluny. Els catalans més grans de 57 anys és cert que en el seu moment van votar majoritàriament la Constitució. Aleshores tots els grans partits hi van donar suport. Partits com el PSUC i Convergència, els hereus dels quals avui la rebutgen obertament.


Apel·lar a la Constitució que “entre tots ens hem donat” quan aquesta tindria avui molt poc suport a Catalunya no duu enlloc. Dilluns al vespre vam veure una imatge surrealista: un somrient Enric Millo explicava al Telenotícies que el 6 de desembre era la festa de tots i que per això l’havíem de celebrar, tot volent transmetre sensació de normalitat. I mentrestant, la desconnexió, tant la mental com la material, va fent inexorablement el seu camí.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
22/08/2017

No és cap anècdota

18/07/2017

L’ 1 d’octubre, el «no» podria guanyar

20/06/2017

Aquesta remor que se sent..., és de democràcia

23/05/2017

Que es parli de referèndum, com més, millor

25/04/2017

Retratar el dèficit democràtic

28/03/2017

Les tasques de l'independentisme fins al setembre

28/02/2017

8 bones pràctiques per viure feliç a Twitter

31/01/2017

Imparables

03/01/2017

Referèndum 2017 i 9-N: semblances i diferències

06/12/2016

La Constitució, que «entre tots ens hem donat»

Participació