La UVic i els futurs metges

«Les retallades han comportat més càrrega de treball, pitjors condicions laborals, més pressió assistencial i han afectat negativament la salut dels sanitaris»

| 05/12/2016 a les 06:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa vint-i-cinc anys que escric en diversos mitjans de comunicació locals, comarcals i d’àmbit català. En alguna ocasió m’han demanat que expliqui la meva visió del periodisme en un centre d’ensenyament secundari o a la universitat. Cada vegada que m’ha tocat parlar, no he pogut amagar el meu pessimisme davant el futur d’aquesta professió i he preferit abocar una galleda d’aigua freda als estudiants d’aquesta carrera, abans que pintar un panorama ple de flors i violes. Per començar, sembla que la premsa de paper té els dies comptats, sobren periodistes i els nous professionals que troben feina han de treballar de becaris (amb una remuneració molt esquifida) o han de desenvolupar la seva tasca en àmbits poc o gens creatius. D’altra banda, l’esperança de trobar feina –ben pagada- a la premsa, a la ràdio o a la televisió tampoc no és gens falaguera.

Després de tres anys d’espera, si el govern central ho autoritza, el curs 2017-2018 la Universitat de Vic obrirà la  Facultat de Medicina, que en principi tindrà noranta places. Segons el rector Jordi Montaña, quan el nou grau en Medicina s'inclogui en la programació acadèmica, la UVIC “estarà en peu d'igualtat amb el sistema universitari català". Pel comissionat Josep Arimany, aquest projecte “cobrirà la davallada de metges prevista en els propers anys i dinamitzarà el territori, crearà més de 200 llocs de treballs directes i indirectes i generarà el creixement del PIB d'Osona i el Bages”. De fet, quan els estudis de Medicina siguin una realitat, tot sembla indicar que abans no es construeixi un únic campus, es faran algunes assignatures a Manresa i d'altres a Vic.

Tanmateix, el nou projecte neix coix i no tothom que ho desitgi podrà matricular-se. Davant la impossibilitat que els estudis de medicina a la UVic tinguin caràcter públic (o com a mínim s’emmarquin en un sistema mixt públic-privat), els estudiants hauran de pagar un mínim de 13.000 euros, una quantitat absolutament prohibitiva per la majoria de butxaques.  Amb tot, la pregunta del milió és: Quin futur els espera als nous metges que surtin de les aules?

Deu anys enrere, semblava que el sistema sanitari funcionava raonablement bé. Però avui, amb els embats de la crisi, les retallades, la subcontractació i la progressiva privatització de serveis sanitaris, tot i la professionalitat de la majoria de metges i infermeres, la manca de pressupostos i el  profund autisme de la majoria de responsables polítics que s’amaguen als despatxos blindats dibuixen un panorama més aviat desolador.

A l’hora de desenvolupar la seva tasca i atendre tal com pertoca els usuaris de la sanitat, els metges de capçalera han de superar un preocupant desànim. Si en una jornada laboral han d’atendre molts pacients amb visites llampec de cinc o deu minuts de mitjana, no n’hi ha prou per conèixer bé l’estat del pacient.

En un altre aspecte, el caos burocràtic comença a ser generalitzat, hi ha desconnexió i descoordinació informàtica entre diferents seccions i àrees, I les impresentables llistes d’espera per operar-se no disminueixen. En aquest marc, els pacients moltes vegades aboquem injustament la insatisfacció i la ràbia contra els que –en general- menys culpa hi tenen: els metges, les infermeres i els administratius que atenen el públic als taulells. En realitat, l’origen del desori –repeteixo- cal buscar-lo als despatxos blindats.

Durant la seva intervenció en el debat de política general, el President Puigdemont va anunciar que quan s’aprovin els pressupostos del 2017 es convocaran 2.500 places de metges a la sanitat pública. Mentrestant, però, cada vegada més es van privatitzant els centres d’atenció primària. I Osona no s’escapa de la tendència.

Fa poc, el sindicat Metges de Catalunya va demanar a la Conselleria de Salut que s’eradiqui el 38% de precarietat laboral dels metges dels hospitals públics i concertats amb un pla de quatre anys, marcant períodes per impulsar una reducció gradual d'un 10% anual,  amb la finalitat de garantir que “al final de la legislatura no quedin metges que arrosseguin un treball precari des de fa més d'una dècada”. Davant la cronificació de la temporalitat eterna, aquesta estratègia inclou la prohibició que cap facultatiu pugui estar més de dos anys contractat de manera temporal. Una altra demanda és acordar un 'conveni mèdic', una eina existent en altres països europeus, que permeti als facultatius tenir una interlocució directa amb l'administració i les empreses per les quals treballen per negociar les seves condicions laborals.

Mentre el President proclama que es crearan 2.500 noves places, el sindicat de Metges xifra en 1.278 el nombre de professionals mèdics (la majoria treballadors d'atenció primària), que ha perdut el sistema sanitari català en el període de crisi, en passar d'una plantilla de 10.035 facultatius el 2010 a 8.984 el 2015. Durant aquest temps, a més, s'ha produït un "augment d'hores de treball, disminució de salaris i augment de la càrrega assistencial", tenint en compte que cada vegada hi ha més malalts a causa de l'envelliment de la població que comporta més complexitat en salut.

Els experts afirmen que les retallades han comportat més càrrega de treball, pitjors condicions laborals, més pressió assistencial, i també han afectat negativament la salut dels sanitaris catalans. Els símptomes de la síndrome burn out (o síndrome del ‘professional cremat’), que comporta un fort desgast emocional i físic i una escassa inclinació i interès per la feina, són cada vegada més visibles als hospitals i a les consultes.

Una enquesta realitzada a més de 2.700 metges catalans revela que el 20% pateixen aquesta síndrome sense saber-ho. Segons aquest sondeig, el 47% dels metges reconeix un tracte distant amb el pacient i l'entorn laboral. En el cas dels auxiliars d’infermeria les disfuncions psicològiques també són molt considerables.  Segons la presidenta de la junta de personal de l'Hospital de Viladecans, Eliana López, la situació és insostenible: “Hi ha estrès constant a urgències i a les unitats d'hospitalització. La gent se sent molt superada perquè, a més de la càrrega de treball, hi ha un alt grau de responsabilitat. Jo he vist companyes que ploraven d'impotència, altres que perdien cabells, que vomitaven, crisis d'ansietat… Des de fa quatre anys això és habitual”.

Si les coses no milloren, aquest és el panorama amb què es trobaran els “afortunats” metges que surtin de la Facultat de Medicina de la UVic. No es pot caure en el desànim, però s’ha de tocar de peus a terra i preveure la possibilitat d’emigrar i exercir la professió –o la vocació- en altres països.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Greu situació.
Jan Original, 05/12/2016 a les 17:37
+8
-2
Per raons que no venen al cas conec molt be els problemes d'aquest col·lectiu i fas una bona radiografia de la situació actual. Malgrat tot crec que et quedes molt curt a l'hora d'analitzar les causes per les quals s'ha arribat a aquesta situació crítica. Suposo perquè actualment, a Catalunya, ficares en certs «jardins» pot ser fins hi tot perillós.
la medecina a Osona
Anònim, 07/12/2016 a les 10:55
+4
-0
Cada dia ens enterem que s'ha jubilat el metge tal o cual i qui l'ha substituit......cap.
A l'hospital pleguen metges amb 65 anys o menys i apareix un extranger que cobra 1000 euros al mes i no en té ni idea de la medecina d'aqui.
El usuaris de la Sanitat Catalana estem en perill pels metges que ens adjudiquen o ens tracten quan tenim un problema i aixó va a més
El perill per excelencia es a l'Hospital universitari, es nota els 17 anys de gestió nefasta del gran Anglada

Pregunta qui serán els profesors dels nous Metges de la Facultad de Medicina Vic, si son els que es van incorporant ara ho tenen malamanet, perque grans metges cada dia en queden menys per desgracia de la sanitat osonenca.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Coromina
Periodista
- Nascut a Vic, l’1 de maig de 1955. Casat, dos fills.
- Promotor de happenings teatrals a Vic (1976-1982)
- Des de l'any 1987, periodista als mitjans de comunicació comarcals: El 9 Nou, La Marxa, TVO, El Ter, Osona Comarca, Ràdio Vic, Canal Taronja.
- Co-autor del llibre “Rebotiga d'Il·lustres”, amb Albert Om. Premsa d'Osona 1989.
- Editor i coordinador de la revista El Pardal Moderat. Vic. 1991-1992.
- Guionista humorístic a Ràdio 4 i a Rac-1.
- Publicació del llibre “El que la sigue la persigue”, biografia del grup musical El Ultimo de la Fila. Editorial Can 1995.
- Autor del llibre “CAFÈ VIC”, retrat d’una generació de rebels i bromistes (1970-1985), Ajuntament de Vic-Eumo Editorial (2007).
- Columnista i guionista de la vinyeta editorial VENTURA & COROMINA, a LA VANGUARDIA (des de 1991).
- Autor de la novel·la “A favor o en contra, dietari d’un perruquer somiatruites”  (2014), Témenos Edicions.
- Autor del llibre Òxid de boira (Editorial Galeria el Carme de Vic, 2016).
- Autor del llibre El bisbe ludòpata i altres contes (Témenos Edicions, 2016).
Carles Puigdemont | ND
Bernat Surroca
01/01/1970
La Fiscalia demanarà al Suprem una euroordre de detenció contra el president de la Generalitat si participa avui de manera presencial en una conferència a la Universitat de Copenhaguen | L'advocat de Puigdemont reconeix que hi ha un alt risc que sigui detingut si surt de Bèlgica | Roger Torrent proposarà avui al matí el líder de Junts per Catalunya per ser investit president
Ferran Casas
01/01/1970
El president es juga capejar l'euroordre de detenció si avui viatja a Copenhaguen mentre s'ha de resoldre ja com se l'investirà, un procés que genera dubtes legals i també polítics. També són notícia Ada Colau, la manifestació de policies espanyols, la Trinca, Jimmy Carter i Vicenç Villatoro
01/01/1970
Les actes de la policia espanyola descriuen l'activitat dels Mossos en els diversos districtes i en més d'un cas també relaten l'actitud dels votants cap als agents de la policia catalana.
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 7 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme