Opinió

Mal de llengües

«És molt possible que suprimir el doblatge de la nostra televisió no serveixi per a res més que per encoratjar la deserció lingüística»

| 01/12/2016 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Kristín Helga Gunnarsdóttir, presidenta de l'associació d'escriptors islandesos, se'm va acostar amb un cafè a la mà i un somriure a la cara. M'havia sentit parlar del català com una llengua amb un públic potencial més aviat reduït i li havia fet gràcia: hi ha poc més de 320.000 persones que parlin islandès. Els nostres dotze milions (si som optimistes i comptem els Països Catalans) li semblaven una multitud.

No són gaire gent, però a Islàndia tenen un dels percentatges més alts de lectors del món: el 87% llegeixen com a mínim un llibre a l'any. A Catalunya llegim almenys un llibre l'any el 66% de la població, i només el 26% ho fem habitualment en català. És a dir, menys del 20% de la població total llegeix en català.

Quan li vaig posar les xifres sobre la taula, van començar a sorgir les preocupacions. M'explicava Gunnarsdóttir que a Islàndia hi ha una pressió molt forta de l'anglès. Els joves troben que els és molt més útil aprendre bé l'anglès que no pas l'islandès, gairebé tothom és bilingüe, i està havent-hi un retrocés preocupant de la llengua pròpia.

Una de les coses que preocupava més la presidenta dels escriptors islandesos era la televisió: poca producció pròpia, invasió de ficció i programes americans, zero doblatge. La llengua de la televisió a Islàndia és sobretot l'anglès, i si hi sumem Internet, font d'oci principal dels menors de 30 anys, queda molt poc espai per a l'islandès fora de l'àmbit familiar. Els joves han començat a parlar en anglès també entre ells.

La conversa em va fer pensar immediatament en el Manifest pel Doblatge en Català (http://peldoblatgeencatala.org/) que es va presentar fa uns dies i ja té més de mil adhesions. L'argument que substituir el doblatge per la subtitulació serà la manera que pugi el nivell d'anglès al país és discutible (segur que no és millor invertir en educació?), però mirant l'exemple islandès posa una altra pregunta sobre la taula: pujarà l'anglès a costa del català?

I això, en el millor dels casos, perquè nosaltres, a més, tenim un inconvenient: la gent acostumada a mirar la televisió doblada, que sol ser reticent a la subtitulació, només haurà de prémer un botó per continuar mirant-la doblada. En castellà, però.

És a dir, és molt possible que suprimir el doblatge de la nostra televisió no serveixi per a res més que per encoratjar la deserció lingüística. Els espectadors que decideixin continuar mirant TV3, que ja està baixant audiència de manera preocupant, hi trobaran poc català si no es fa una inversió important en producció pròpia de qualitat. Els que prefereixin continuar mirant els programes doblats, s'hauran passat definitivament al castellà.

No sé si Gunnarsdóttir ha signat ja el manifest, però una cosa és segura: ja els agradaria als islandesos comptar amb una eina de normalització tan potent com el doblatge.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

TV3 y la ciencia ficción .
Anònim, 01/12/2016 a les 22:36
+4
-9
TV3, igual que todo el nacionalismo, vive en una ciencia ficción permanente. Cualquiera que vea TV3 desde el exterior, se creería que aquí solo se habla y se escribe en catalán, y una cosa es fomentar la lengua "débil", y otra bien diferente es hacerlo a costa de eliminar la lengua mas utilizada en la comunidad. Curiosamente , donde la generalitat , y por ejemplo usted (¿12 millones?, miente) no pueden meter mano , es donde la realidad se vuelve cruel. Y no me alegro lo más mínimo, pese a que mi idioma matermo es el español, creo que vuestra estratégia de fomentar el catalán no hace ningún bien a la lengua. Empezando con sus afirmaciones como que 12 millones de catalanoparlantes contra 320.000 que hablan islandés. ¿ud va predicando esas cifras por Islandia? ¿se cree que eso beneficia al idioma? ¿o benefícia "su causa"? Desde luego que el día que Kristín nos visite, o bien se cree que ha aterrizado en Madrid, o bien se dará cuenta que ud. es como TV3, ciencia ficción.
Sí...
Antònim, 01/12/2016 a les 22:59
+1
-1
... el castellà és el principal problema del català. L'anglès potser és el segon, camí de convertir-se en el primer.
tens raó Bel
Anònim, 02/12/2016 a les 00:08
+3
-6
Tens tota la raó Bel,precisament jo mai he volgut veure pel·lícules subtitulades al català, i tampoc ho faig en els telenotícies, tant de TV3 com dels falsament anomenats canals catalans.Senzillament ja no miro mai els telenotícies d´aquestes tv´s.
ESTÀ CLAR QUE AMB LA INDEPENDÈNCIA NO N' HI HA PROU
Anònim, 02/12/2016 a les 10:07
+5
-1
Tot i ser necessària. Cal anar molt més enllà!
irlanda...
Anònim1714, 02/12/2016 a les 11:22
+1
-1
És curiós que això de queixar-se per la substitució d'una llengua no passi en països on doblen. Quan has fet referència a la televisió, m'ha vingut al cap un conjunt de dades que em van dir una vegada. La primera televisió en aquell país va ser en anglès. Suposo que això no ho han tingut en compte , oi? Amb això, vulguis o no, hi ha un avesament a aqueixa llengua. El mal entra a casa per la porta del darrere. Autoodi? Qui sap! Però has de tenir en compte que el danès és llengua de general coneixement per diverses raons històriques, i que jo sàpiga no hi ha pas una substitució de l'islandès al danès. El jovent volen ser moderns i parlen en anglès entre ells. I per què parlen entre ells en anglès? Consideren que la seva llengua parlada per 300000 persones no val res? Potser respondre's aquesta pregunta pot esdevenir la clau de ser ells mateixos. Aquesta situació que exposes, Bel, cada cop em recorda a més a Irlanda i a Malta, perdent més la variació de les llengües que hi ha en aquesta vella Europa i empobrint les mentalitats que pateixen aquests punts de vista.
Per una altra banda, fas referència a la baixada de l'audiència de la televisió en català a Catalunya. Vols dir que no és perquè els productes es van posant tots al mateix nivell de qualitat? Què consideres producció pròpia de qualitat? Tipus BBC? Tot és tant relatiu que fa feredat de pensar-hi.
Per fi
Anònim, 02/12/2016 a les 13:56
+4
-2
Algú que parla amb seny del doblatge i que no pixa colònia.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Bel Olid
Traductora, narradora i presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. A Twitter: @belolid.
Ramon Espadaler | Adrià Costa
Pep Martí | 7 comentaris
01/01/1970
El dirigent democristià afirma que "una campanya electoral amb consellers a la presó seria una situació dramàtica" | "Vaig nomenar Trapero perquè sabia que si m'havia de venir a detenir ho faria amb cura i elegància", assegura l'exconseller d'Interior
01/01/1970
El Ministeri de l'Interior ofereix la possibilitat al seu web de presentar denúncies per aquest delicte
01/01/1970
El periodista de l'"Ara" es farà càrrec del programa a partir de l'any vinent
Imatge del Concurs de gossos d'atura de Torroella | Torroella de Montgrí
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana el concert Folk per la llibertat, l'Orígens d'Olor, la Fira del Bosc i la Pagesia, el Festival Panoramic, la Fira de Santa Llúcia, i el Concurs de Gossos d'Atura de Torroella
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»