Opinió

Mal de llengües

«És molt possible que suprimir el doblatge de la nostra televisió no serveixi per a res més que per encoratjar la deserció lingüística»

per Bel Olid, 1 de desembre de 2016 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Kristín Helga Gunnarsdóttir, presidenta de l'associació d'escriptors islandesos, se'm va acostar amb un cafè a la mà i un somriure a la cara. M'havia sentit parlar del català com una llengua amb un públic potencial més aviat reduït i li havia fet gràcia: hi ha poc més de 320.000 persones que parlin islandès. Els nostres dotze milions (si som optimistes i comptem els Països Catalans) li semblaven una multitud.

No són gaire gent, però a Islàndia tenen un dels percentatges més alts de lectors del món: el 87% llegeixen com a mínim un llibre a l'any. A Catalunya llegim almenys un llibre l'any el 66% de la població, i només el 26% ho fem habitualment en català. És a dir, menys del 20% de la població total llegeix en català.


Quan li vaig posar les xifres sobre la taula, van començar a sorgir les preocupacions. M'explicava Gunnarsdóttir que a Islàndia hi ha una pressió molt forta de l'anglès. Els joves troben que els és molt més útil aprendre bé l'anglès que no pas l'islandès, gairebé tothom és bilingüe, i està havent-hi un retrocés preocupant de la llengua pròpia.

Una de les coses que preocupava més la presidenta dels escriptors islandesos era la televisió: poca producció pròpia, invasió de ficció i programes americans, zero doblatge. La llengua de la televisió a Islàndia és sobretot l'anglès, i si hi sumem Internet, font d'oci principal dels menors de 30 anys, queda molt poc espai per a l'islandès fora de l'àmbit familiar. Els joves han començat a parlar en anglès també entre ells.

La conversa em va fer pensar immediatament en el Manifest pel Doblatge en Català (http://peldoblatgeencatala.org/) que es va presentar fa uns dies i ja té més de mil adhesions. L'argument que substituir el doblatge per la subtitulació serà la manera que pugi el nivell d'anglès al país és discutible (segur que no és millor invertir en educació?), però mirant l'exemple islandès posa una altra pregunta sobre la taula: pujarà l'anglès a costa del català?

I això, en el millor dels casos, perquè nosaltres, a més, tenim un inconvenient: la gent acostumada a mirar la televisió doblada, que sol ser reticent a la subtitulació, només haurà de prémer un botó per continuar mirant-la doblada. En castellà, però.


És a dir, és molt possible que suprimir el doblatge de la nostra televisió no serveixi per a res més que per encoratjar la deserció lingüística. Els espectadors que decideixin continuar mirant TV3, que ja està baixant audiència de manera preocupant, hi trobaran poc català si no es fa una inversió important en producció pròpia de qualitat. Els que prefereixin continuar mirant els programes doblats, s'hauran passat definitivament al castellà.

No sé si Gunnarsdóttir ha signat ja el manifest, però una cosa és segura: ja els agradaria als islandesos comptar amb una eina de normalització tan potent com el doblatge.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Bel Olid
Traductora, narradora i presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. A Twitter: @belolid.
26/07/2018

Al·lotes, colliu arreu

19/07/2018

​L'excusa perfecta

12/07/2018

Teatre pres

28/06/2018

Putes feministes

14/06/2018

En contra de l'avortament

31/05/2018

El mes de l’orgull

17/05/2018

Menys discursets i més conselleres

12/05/2018

El govern dels CDR

03/05/2018

Hostes vingueren

19/04/2018

Mugrons lliures

Participació