Opinió

Els neguits de l'«indepe» de tota la vida

«Tot feia pensar que el govern espanyol en un moment o altra prendria l'ofensiva, analitzaria les causes del descontentament i oferiria a Catalunya una alternativa generosa»

per Roger Buch, 8 de novembre de 2016 a les 22:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'any 2012 els considerats independentistes "de tota la vida" veien astorats com la seva reivindicació esdevenia majoritària. Observaven aquella la flamarada que es va produir al llarg de la primavera i estiu del 2012 i que va explosionar per la Diada del mateix any. Gent que mai havia sigut independentista feia cua per comprar estelades i llençar-se al carrer.

Però creien que era massa bonic per ser veritat i que allò podria apagar-se. El principal neguit dels independentistes de tota la vida era pensar que allò era un miratge. I que molts dels nous independentistes ho deixarien de ser quan l'estat espanyol adonant-se de la magnitud de la revolta, fes una oferta atractiva a Catalunya per quedar-se a Espanya.


Tot feia pensar que el govern espanyol en un moment o altra prendria l'ofensiva, analitzaria les causes del descontentament i oferiria a Catalunya una alternativa generosa que no es podria rebutjar. Una oferta, bé en el camp de les inversions econòmiques, o bé en l'àmbit del reconeixement nacional que deixaria sense raons tot l'argumentari independentista basat en bona part en el maltracte material i simbòlic de l'estat.

Què faran els nous independentistes davant l'oferta de concert econòmic o de reconeixement de Catalunya com a nació?, pensaven. Si els motius que els havien conduït a l'independentisme desapareixien, aleshores deixarien de ser independentistes?
Però els vells independentistes no han hagut de patir gaire, ja que l'oferta ni hi és ni se l'espera. Cap gest, cap oferta, cap mostra de comprensió dels greuges de Catalunya. Segons el diagnòstic oficial del govern espanyol, que coincideix amb el del sector majoritari del PSOE, el problema que té Catalunya no són els greuges rebuts sinó la pròpia existència de l'independentisme. Per ells, l'independentisme no és la conseqüència de cap causa, és un fet dolent per si mateix. En tot cas, la culpa del creixement de l'independentisme seria... dels independentistes per ser-ho. I punt. El mateix Pedro Sánchez, en plena campanya electoral va arribar a dir que el problema de Catalunya era la convivència, i que aquesta era causada pels independentistes.

Davant de tanta comprensió, el que sorprèn més no és tant si Espanya ofereix una via de sortida al referèndum sinó que en cap cas ha estat capaç d'omplir de contingut un possible "no" a la independència com sí que ho va fer el govern britànic amb el referèndum escocès. Dir "n o" a la independència vol dir simplement "sí" a l'status quo.


Entretant l'independentista de tota la vida se n'adona que no només hi ha cap oferta a la vista, sinó que llegeix per internet una editorial del diari El País que compara Gabriel Rufián amb Le Pen i Donald Trump. No és un article d'opinió d'un periodista, sinó l'editorial del diari de referència de l'esquerra espanyola. El vell independentista veu com l'ofensiva político-judicial desfermada per terra, mar i aire contra les institucions. Observa com tant el PP, C's i PSOE voten a favor del suplicatori per jutjar al diputat Francesc Homs per posar les urnes. I se n'adona que la desconnexió mental és imparable també per la banda espanyola. I aleshores, ho té clar: la independència ja és del tot irreversible.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
22/08/2017

No és cap anècdota

18/07/2017

L’ 1 d’octubre, el «no» podria guanyar

20/06/2017

Aquesta remor que se sent..., és de democràcia

23/05/2017

Que es parli de referèndum, com més, millor

25/04/2017

Retratar el dèficit democràtic

28/03/2017

Les tasques de l'independentisme fins al setembre

28/02/2017

8 bones pràctiques per viure feliç a Twitter

31/01/2017

Imparables

03/01/2017

Referèndum 2017 i 9-N: semblances i diferències

06/12/2016

La Constitució, que «entre tots ens hem donat»

Participació