opinió

Pressupostos i ideologia

«Junqueras repeteix els mateixos errors que amb els pressupostos fallits del 2015-2016: circumscriure únicament el diàleg amb la CUP i deixant al marge al conjunt de l'oposició»

per Marc Bertomeu, 8 de novembre de 2016 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Catalunya viu avui un moment déjà-vu. La XI legislatura va començar amb la conformació del tàndem Junts pel Sí-CUP. Acord que va esberlar-se quan la CUP va votar a favor de l'esmena a la totalitat al pressupost plantejada pel conjunt de l'oposició. Aquest fet va comportar la ruptura de l'acord de governança que havia permès investir al president Puigdemont. Ara, passada una qüestió de confiança amb tanta o més solemnitat que una investidura, ens retrobem al principi del camí. El tàndem Junts pel Sí-CUP s'ha reeditat i els pressupostos seran la prova de foc de la solidesa d'aquest pacte.

El vicepresident Junqueras, responsable d'Economia i Hisenda, té doncs el repte de convèncer a la CUP perquè aprovi els pressupostos. I el vicepresident necessita un cop d'efecte després de setmanes a l'ombra. Puigdemont ha capitalitzat el debat de la qüestió de confiança i el debat de política general per reforçar el seu lideratge, mentre Junqueras no es pot permetre un altre fracàs amb els pressupostos. Sobretot si aspira a ser president algun dia.


En aquest déjà-vu ens trobem. Una nova negociació de pressupostos que pot posar en escac la reedició del pacte JxS-CUP i l'enèsima reformulació del full de ruta. En aquest context, Junqueras repeteix els mateixos errors que amb els pressupostos fallits del 2015-2016: circumscriure únicament el diàleg amb la CUP i deixant al marge al conjunt de l'oposició. El procés t'obliga a jugar-ho tot a una carta.

Durant el pont de Tots Sants, la coordinadora general del PDECAT, Marta Pascal, s'afegia al debat dels pressupostos pressionant la CUP perquè acceptés la proposta del Govern, desconeguda per a la resta dels grups parlamentaris. Concretament, Pascal demanava a la CUP aparcar “debats ideològics” per a no estancar el procés independentista.

El pressupost de la Generalitat és la norma que emmarca el conjunt de polítiques que es podran realitzar. Tant se val si el Parlament aprova centenars de resolucions; si no hi ha partides pressupostaries no hi ha polítiques que es puguin executar. Dels propers pressupostos depèn, per exemple, la renda garantida de ciutadania que fa tres anys que es troba en tràmit al Parlament. Una decisió que no pot ser aparcada per les urgències d'un full de ruta i que es troba enmig d'un debat ideològic necessari.

Cap govern pot prescindir d'ideologia. Encara que no vulgui assumir etiquetes, les polítiques que un fa o deixa de fer et defineixen. Renunciar a la ideologia significa renunciar a la política. Però la demanda de Pascal clama encara més al cel quan el Govern del seu partit fa i desfà, fins i tot amb uns pressupostos prorrogats.


Quan el Parlament va aprovar l'esmena a la totalitat als pressupostos 2015-2016, la CUP va ser titllada de traïdors a la pàtria; i els que ja ho eren segons ells, Catalunya Sí Que Es Pot i PSC, de fer el joc al Partit Popular. Cap autocrítica des del Govern per haver posat tots els ous a un mateix cistell.

Tanmateix, l'oposició va recordar al Govern que no s'excusés rere el fracàs pressupostari, ja que hi ha marge d'actuació tot i la pròrroga. El Govern pot comptar amb el Parlament per aprovar nous crèdits, ampliar-ne els ja existents o bé pot optar per actuar executivament. Aquestes eines el Govern les ha emprat per a decidir –ideològicament, és clar- on es destinaven els recursos sobrants producte de la pròrroga pressupostaria.

Entre altres decisions el Govern ha modificat els pressupostos, a dia d’avui, per valor de 500 milions d'euros aproximadament. Dins d'aquestes modificacions trobem transferències de crèdit que han significat increments a les següents partides: 8 milions d'euros al Liceu, 1 milió al Circuit de Catalunya i 5 milions a la fira de Barcelona.

A més a més a ningú se li escapa que noves responsabilitats a Govern han d'anar acompanyades d'un pressupost. La nova Conselleria d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, té pressupost per a les funcions ja definides al pressupost del 2014 però no per les noves atribucions d'exteriors. Per tal de realitzar-les s'han hagut d'assignar necessàriament noves partides per a la tasca d'exteriors. Lamentablement aquestes dades no són fàcil aconseguir ja que el Govern no les facilita, i ens haurem d'esperar a tancar l'exercici per conèixer-les. Li podríem preguntar directament al conseller però l'agenda del conseller Romeva és quasi secreta, arran del joc de gat i gos que es porten amb el ministre d’exteriors del Govern de l’Estat. La voluntat no és entrar a jutjar la conveniència o no d'aquestes decisions, sinó recalcar que la ideologia és sempre present, fins i tot en la gestió de les prorrogues pressupostaries.

Cal doncs que el Govern reconegui la necessitat del debat ideològic dels pressupostos, més enllà del sí del propi executiu i més enllà de la CUP. Potser així comencem a superar certes trinxeres que s'han aixecat aquesta legislatura i qui sap si evitarem un altre moment déjà-vu.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Marc Bertomeu
Secretari general de Podem a Barcelona. A Twitter: @marcbertomeu.
08/11/2016

Pressupostos i ideologia

Participació