Opinió

Hillary-Trump: no hi ha mal menor

«Els europeus, molt sovint, ens equivoquem. Perquè no entenem què és Amèrica, per això mateix no entenem Donald Trump»

| 07/11/2016 a les 22:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/11/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Votar amb el nas tapat no és nou. El 2002 milions de francesos progres van haver de votar Jacques Chirac per barrar el pas del xenòfob Jean-Marie Le Pen. Pel mateix principi, pensem els europeus, Hillary Clinton serà la 46ª presidenta dels Estats Units d'Amèrica, i la primera dona en el càrrec. Ningú vol Trump. Els europeus, molt sovint, ens equivoquem. Perquè no entenem què és Amèrica, per això mateix no entenem Donald Trump. De la mateixa manera que els catalans encara som nyerros i cadells, als Estats Units encara hi ha separació racial, divisió territorial nord-sud, extremisme religiós i ateu, i orgull nacional doble (estat-nació). A Catalunya, Espanya, Europa, no estem ben informats. L'única manera és llegir premsa americana: del New York Times al Des Moines Register (que per cert titulava ahir: "No importa qui guanyi, Iowa seguirà estancada").

El nostre desconeixement ajuda al bonisme i el maniqueisme nostrat, atrevida arrogància. No pretenc fer un pronòstic, però si fos un yankee diria que les apostes estan 5 a 1 per Hillary contra Trump. És molt? Hi ha una opció real d'empat, però en aquest cas els membres republicans del Col·legi Electoral segur que tindrien fuites de vot cap a Clinton. 

Les enquestes que ens arriben (les que comenten els imprescindibles corresponsals europeus als USA) són les dels grans mitjans nacionals i marquen una tendència, i prou. Ara bé, i prenent la petita Iowa com a exemple: El Times li dóna avantatge a Hillary mentre que el Des Moines Register atorga un lideratge de 7 punts a l'inefable Donald. La diferència entre el periodisme local i el nacional és que el periodisme local sempre és millor. I ho és perquè es fa de més a prop.

Trump és l'encarnació de l'antisistema. Depenent del substrat socioeconòmic de cada país trobem que els antisistema tenen cares diferents i etiquetes sovint contràries. França té Le Pen, nosaltres podemites, cupaires i comuns, Itàlia el pallasso Grillo i Amèrica té Trump com tenia el Tea Party. Obviar-los no és solució, però tampoc engreixar-los per poder dir que som plurals. Cal desterrar el populisme. És una derivació negativa del joc democràtic.

La diferència per mi més clara respecte als Estats Units: els mitjans de comunicació no s'amaguen. Ans al contrari, donen la cara. La dada és que 57 capçaleres han donat suport editorials a Clinton per només dues que ho han fet per Trump (Las Vegas Review-Journal, propietat de Sheldon Adelson, i el Florida Times Union de Jacksonville). Els mitjans giren l'esquena a Trump, però al mateix temps se n'alimenten.

Trump és una història lamentable del màrqueting i de l'especulació dels Estats Units. Clinton és la política més conservadora que pugui oferir el Partit Demòcrata i només farà que seguir les passes d'un Obama que no pot amagar dos mandats grisos que se salven per la recuperació econòmica del final i per una oratòria moderna.

Ah, i això a Catalunya com afecta? Doncs com a la resta del món. No som tan especials Si Trump guanya i imposa el 35% d'aranzels d'importació com ha promès doncs patirem. Si guanya Clinton veurem més mà dura a Orient Mitjà i més refugiats. Sobre la independència? El president dels Estats Units per defecte és conservador amb l'estatus quo mundial, altra cosa són els interessos que provoquin els fets consumats. Quan siguem independents ja en parlarem: ara el que toca és consolidar una presidència dèbil en qualsevol cas i amb un Congrés regirat a ambdues càmeres. Esperem que guanyi el millor, sigui qui sigui.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Els mitjans de comunicació estan comprats pels accionistes
Anònim, 07/11/2016 a les 23:40
+6
-0
El descrèdit a que ha arribat el sistema és proporcional al descrèdit dels medis de comunicació corporatius. Deixant de banda alguns matisos, tots diuen i defensen pràcticament el mateix.
En aquest sentit, la pluralitat ideològica és molt limitada i monocolor.

Lògic si es te en compte que avui la informació i el periodisme han esdevingut una mercaderia més i que els conglomerats empresarials que avui controlen i difonen la informació es concentren tots en unes poques mans, cada vegada més reduïdes.
15 anys de guerres basades en mentides
Anònim, 07/11/2016 a les 23:57
+3
-0
Aquesta és l'herència que han deixat les polítiques de Bush-Obama-Clinton a l'Orient Mitjà: la destrucció d'Irak, Libia, Síria, Afganistan etc etc i milions de refugiats i desplaçats.

Suposo que els següent de la llista serà l'Iran. Fa temps que aquest país està en el punt de mira de la màfia global i ja se sap que allà hi ha molt de petroli i també se'n diu que hi han "armes de destrucció massiva".
no és una mica sospitós?
Anònim, 08/11/2016 a les 00:09
+6
-0
Que la sra Clinton rebi el suport del 97% de la premsa occidental, tant de dretes com de suposades esquerres?

D'altre banda, com és que una candidata "progressista" com Clinton rep el suport de la família Bush, Donald Rumsfeld, The Economist, Wall Street, el lobby de la guerra? etc etc

M'ensumo que en aquestes eleccions nordamericanes s'hi estan jugant moltes més altres coses importants que les que ens vol vendre els medis de comunicació.
Presidents o titelles?
Anònim, 08/11/2016 a les 11:07
+1
-0
d'un sistema capitalista global?
Allà com aqui
"Els europeus no entenem que és USA"
Anònim, 08/11/2016 a les 11:09
+1
-0
entenem el que és Europa?
Estem ben informats??
A algú l'interessa desestabilitzar Orient Mitjà
Anònim, 08/11/2016 a les 12:15
+0
-0
I omplir també el món de refugiats i/o desplaçats que no tenen a on anar (i que amenaçen en desestabilitzar també Europa)

La fragmentació de l'Orient Mitjà en microestats controlats per la corporatocràcia global ja fa temps que és en l'agenda de determinats think thanks que avui controlen la política exterior dels EUA.

No oblidem que en aquesta regió hi ha el 80% de les reserves mundials d'hidrocarburs que mouen el món...
Escoltar el discurs d'alguns telepredicadors dels USA fa por
Anònim, 08/11/2016 a les 14:15
+0
-0
Te raó aquest que diu que els europeus potser no entenem els USA.

Jo he escoltat el discurs d'alguns telepredicadors fonamentalistes nordamericans per internet i veritablement fan por (des de justificar i esperonar guerres destructives al Pròxim Orient amb cites bíbliques o fins i tot un apocalipsi nuclear que ens portaria a la culminació dels temps i el triomf definitiu d'Israel)

I el que fa més por de tot, que aquesta mena de gent tenen una audiència de mil-lions de persones (incloent-hi algun ex-president nordamericà amb problemes mentals)

Es parla del perill que representa el fonamentalisme islamista, però no del altre fonamentalisme perillós: el dels evangalistes nordamericans i el sionisme fonamentalista.
11.09, tens raó: jo no els entenc
Anònim, 08/11/2016 a les 14:25
+0
-0
Ni m'agrada tampoc aquesta pretensió de creure's que són la nació prenestinada per Déu a governar el món i a trepitjar tot tipus de països i cultures que no volen sotmetre's als seus designis.

L'influència que han exercit els USA aquests darrers 25 anys amb el projecte imperialista de la globalització ha estat nefasta per la resta del món i la política exterior de les dues darreres administracions nordamericanes un desastre en tota regla.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Foguet
Un català de Barcelona i boig del Twitter. Periodista grafòman. Actualment dircom de @LaXarxa. Militant i vigilant de @Periodistes_org i @grupbarnils. A la pràctica: acció en mitja dotzena de redaccions periodístiques (La Razón, Actual, Expansión, El Punt, El País i més). Més a www.joanfoguet.cat i a @joanfoguet.
Els diputats de la CUP, amb el puny alçat en el tancament de la constitució del Parlament | Josep Maria Montaner
Oriol March
01/01/1970
La restitució de les institucions i el rebuig al 155 són les parts principals del programa, pendent del disseny del Govern i de la fórmula per investir Puigdemont | El president vol ser escollit en primera volta, de manera que necessita des del primer moment els quatre vots anticapitalistes
Imatge de l'homenatge als Agents Rurals | ACN
01/01/1970
Alerten de la falta de mesures de seguretat del cos en el primer aniversari del crim
Ada Colau en l'acte d'obertura de la Model com a espai per la ciutadania | Ajuntament de Barcelona
01/01/1970
L'antiga presó s'obre a la ciutadania i es converteix en un pati interior de l'Eixample: "Volem que no sigui mai més un espai d'ombra, por i reclusió i esdevingui un lloc de trobada, diàleg i llibertat", ha dit l'alcaldessa
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»