Opinió

Rufián i el guerracivilisme espanyol

«Rufián va fer un discurs tan espanyol que semblava que estava pensat per l'electorat de Podemos, més que no pas pel d'ERC»

per Francesc Puigpelat    , 3 de novembre de 2016 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cada dia estic més convençut que, abans d'independitzar-nos políticament d'Espanya, ens n'hem d'independitzar mentalment, i que encara estem molt lluny de fer-ho. Una mostra molt clara n'és el discurs de Gabriel Rufián a les corts espanyoles. No deixa de ser paradoxal que Rufián, mentre afirmava marxar d'Espanya, estigués fent el discurs més espanyol que hagi fet mai un dirigent d'ERC. I concreto que entenc per un discurs "espanyol": guerracivilista, caïnita, dogmàtic, insultant i totalment allunyat del pragmatisme i el pactisme.

Rufián va fer un discurs tan espanyol que semblava que estava pensat per l'electorat de Podemos, més que no pas pel d'ERC. Tan espanyol, que el seu to incendiari recordava molt més el de Federico Jiménez Losantos, José María Aznar y Juan Carlos Rodríguez Ibarra que no pas el d'Artur Mas, José Montilla o Pasqual Maragall. Espanya és això: el dogmatisme, l'insult i la impossibilitat del pacte. Ens ho han recordat els més de 300 dies sense govern, que han culminat, no pas amb un pacte (mai de la vida!), sinó amb la rendició incondicional del PSOE.


Resulta patètic que polítics espanyols reivindiquin el pactisme i acusin Puigdemont i Junqueras de no ser pactistes. S'han mirat al mirall? Els darrers presidents de la Generalitat, des de Maragall fins a Puigdemont, passant per Montilla i Mas, s'han esgargamellat reclamant diàleg i pacte a Madrid, però a Madrid només els han tornat insults, burles i sentències del Tribunal Constitucional.

En canvi, el pactisme defineix i ha definit Catalunya des de sempre. Cal recordar-li a Gabriel Rufián que el seu partit governa en coalició amb la dreta catalana? Cal recordar-li que a no hi ha cap partit a Catalunya (tret de l'últim a arribar, Ciudadanos) que no hagi governat o donat suport activament a un govern, i que hi ha hagut governs per a tots els gustos i amb totes les geometries. Catalunya és tot al contrari d'Espanya: no és caïnita, ni dogmàtic, ni insultant, i glorifica el pragmatisme i el pactisme.

Volia recordar-li això a Gabriel Rufián, perquè es pensi millor les seves properes intervencions i no es deixi enlluernar per les glòries efímeres del Twitter. Representa un partit català amb molta història. Representa Catalunya, un país pactista que es vol independitzar d'un país que abomina del pactisme perquè és ple de dogmàtics, idealistes, il·luminats i insultadors sistemàtics. Si Rufián s'adreça a un electorat que vol la independència per promoure valors catalans, s'ha equivocat. Ara: si el que li interessava era l'electorat de Podemos, això ja serien figues d'un altre paner.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació