opinió

El nacionalisme espanyol d'Àngel Ros

«No és res més que un dels molts polítics que el procés català ha deixat literalment despullats»

| 26/10/2016 a les 21:59h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/10/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Diu la saviesa popular que el temps acaba posant tothom al seu lloc. És una dita maca, una dita que sona bé, perquè és optimista i esperançadora, però que la història, malauradament, ha contradit un munt de vegades. No sempre, tanmateix. Hi ha ocasions en què és el mateix personatge qui es posa tot sol al lloc que li correspon. Aquest és el cas de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. Han calgut només uns pocs anys perquè aquella disfressa que el presentava com una de les veus del sempre difús i finalment difunt sector catalanista del PSC-PSOE s’hagi volatilitzat i n’hagi quedat a la vista l’autèntica ideologia del personatge.

Àngel Ros és l’home que no ha tingut escrúpols de pactar amb un partit ultranacionalista espanyol com Ciudadanos tot un seguit de mesures netament contràries als drets nacionals de Catalunya i a la seva llengua, entre les quals no donar suport a cap mesura relacionada amb el procés català ni a la creació de noves estructures d’Estat, impedir la incorporació de l’Ajuntament de Lleida a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), no col·laborar econòmicament amb aquesta entitat, prohibir la instal·lació d’estelades en l’espai públic i eliminar la discriminació favorable al català, com a llengua minoritzada, en tots els ordres de l’administració. Doncs bé, ara encara va més lluny.

Ara, Àngel Ros, rebutja la demanda feta per Esquerra i la Crida per Lleida-CUP de retirar els noms franquistes dels carrers de la ciutat. La seva resposta ha estat que “no hi ha cap necessitat” de retirar-los. En altres paraules, el senyor Ros considera que els noms franquistes han de romandre on són. És a dir, que els batlles feixistes que van intervenir en l’assassinat de demòcrates durant la dictadura han de continuar tenint un carrer al seu nom a la ciutat de Lleida per voluntat del Partit Socialista i de Ciudadanos, i per a escarni dels lleidatans que van patir les barbaritats d’aquell règim. Realment repugnant.

Però Àngel Ros, sempre abraçat a la llei espanyola, aquella tan totalitària que criminalitza els polítics catalans que van posar les urnes al servei de la ciutadania, es burla de la llei de la memòria històrica, en virtut de la qual els municipis estan obligats a retirar els noms de carrers vinculats al franquisme. Àngel Ros, però, no la vol complir. És el comportament propi d’un home que tot sol, sense l’ajuda de ningú, ha tingut prou amb uns quants mesos per llevar-se la màscara catalanista i mostrar obertament el seu nacionalisme espanyol. Un nacionalisme espanyol que s’ha revelat irreprimible fins al punt de no permetre-li ni tan sols guardar les aparences. Molt il·lustratiu, tot plegat. I és que en realitat som davant d’un polític derrotat. Àngel Ros no és res més que un dels molts polítics que el procés català ha deixat literalment despullats.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ideologia
Anònim, 27/10/2016 a les 01:44
+51
-3
Jo no crec que Àngel Ros sigui nacionalista espanyol. És només un apoltronat. Si l'hi hagués convingut fer-se independentista per conservar la cadira, se n'hagués fet sense cap problema. Va deixar el Parlament perquè la vesant espanyolista que estava agafant el PSC no l'hi afectes a les municipals del 2015, i després va pactar amb C's perquè era el que li convenia. En definitiva, és un Enric Millo qualsevol...
En Ros no és ni espanyolista ni catalanista és apoltronista (amant de la poltrona)
Minont, 27/10/2016 a les 08:09
+34
-3
Discrepo de les raons que dius a l'article sobre Àngel Ros. Ell no és necessàriament un espanyolista. Ell és, tal com explica el primer comentari, un amic de la poltrona.
Ell no ha fet una evolució del catalanisme cap a l'espanyolisme, ha fet vàries anades i tornades. Es va apuntar al sector catalanista perquè en aquell moment donava la impressió que és el què guanyaria. Però quan el sector oficial del PSC va anunciar sancions qui no voti el què havien de votar, ell desseguida va tirar-se enrere i va obeir. Per mantenir-se ho havia de fer.
En total, és un d'aquells personatges que no tenen ideologia ni més sentiments que el de conservar poder. Res més.
I esperem ara els canvis que farà per seguir a la poltrona.
un penques
Quimet S., 27/10/2016 a les 09:39
+45
-1
Tot per la cadira, ni ideologia, ni solta ni volta... saltimbanqui professional, malabarista... lamentable tot plegat.
patologia perillosa
Anònim, 27/10/2016 a les 09:59
+43
-1
Per a entendre el caràcter d'en Ros, només cal fixar-se en ell quan hi ha informacions televisives, la manera que sempre té d'intentar aparèixer en escena, al preu que sigui, fins i tot forçant el pla. Si hi ha un bateig ell de ser el mossèn i si hi ha un casament, ha de ser el padrí de noces. Precisa ser protagonista de una forma quasi patològica.

Compte amb els xaqueteros com en Ros, són letals per a la salud democràtica.
Angel Ros
Juli II, 27/10/2016 a les 10:12
+39
-1
Es dels personatges més llestos i menyspreables de la politica catalana.
Un diario no puede llamarse demócrata...
Iván, 27/10/2016 a les 15:06
+5
-44
Cuando permite escribir a fascistas, a nazis como Víctor Alexandre. Alguien tan radicalmente sectario, tan fascista, que escribe barbaridades, como estas, o como tantos otros escritos que hace, debería de estar vetado en todos los medios. Lo que no entiendo es como no le han partido ya la cara a semejante personaje. Supongo que nunca habrá salido de Cataluña. Vamos, por su bien, es mejor que no salga.
La faixa està de rebaixa
I Vénen, 27/10/2016 a les 16:28
+10
-1
El feixista i nazi Iván està rabiós. Però el món és més feliç quan els feixistes i els nazis estan rabiosos, perquè vol dir que anem bé. La seva ràbia és la felicitat dels demòcrates.
Ros i tants Altres
Josepgb, 27/10/2016 a les 16:36
+9
-0
A partir del 76 va haber gent que es van apuntar al PSOE ,AP, UCD..... i venia de familias "Guanyadores" afiliats a FE+JONS i altres o fills de Militars , G.Civil ..... es a dir Catòlics Apostòlica, i No van tindre que arrossegar el Exili i el Afusellament de pares o familiars . Entre moltes altres coses.
Al altre canto era las Familias " Rojas" que venia del PSUC, ERC, Sindicats, Anarquistes ..... Aquí hi van perdre molts Parents i Molts No saben on són i hi ha milers de familias que van perdre Terres, Viena o comerç i al 2016 NO S HAN TORNAT !!!!
En Ros com el Bono i altres era amb Partits Esquerrans i Demòcrata i ara es veu la seva Reacció : Ser Espanyol i el seu historial els Patim !!!!!
Per tants siguem "CATALUNYA LLIURE DIGNE I CULTE " a pogueren ser Atea en General on No arrosseguem Personatges de quatre Cares.
Home, Ivan...
Anònim, 27/10/2016 a les 16:59
+10
-0
Ja ho està de vetat. O tu l'has vist a media de la CORPO o els media del grup Godó? Clar que no saps ni de què et parlo... Està vetadissim. I que passarà si surts de Catalunya? Els teus amics falangistes li trencaran la cara? Qui és el nazi aqui Ivan?
Egolatria
Andreu de Pardinyes, 27/10/2016 a les 18:05
+12
-0
Com molt bé apunten la majoria de comentaris, la ideologia d'Àngel Ros és diu Àngel Ros. Aquest personatge, a Lleida ciutat, tant festeja amb les famílies falangistes/franquistes històriques i adinerades (vinculades a una entitat anomenada Caliu Ilerdenc i amb la qual ell ha col·laborat), manté bona sintonia personal amb figures com Mariano Gomà, filofranquista lleidatà històric i nou president de Societat Civil Catalana, com s'amistança amb sectors vinculats a l'ANC, Òmnium i l'independentisme. Tot per conservar la cadira d'alcalde (entre altres en depèn la seva "supervivència" familiar, ja que el seu gendre és el seu cap de gabinet d'alcaldia). I no té cap escrúpol en defensar qüestions polítiques que estan a les antípodes dels principis més bàsics del socialisme, com l'aconfessionalitat de les administracions públiques: ell tot el contrari..., no deixa escapar una ocasió de donar suport a l'Església des de la Paeria i implicar la institució municipal en temes de sacristia, clar, com que ell és catòlic practicant, tot queda justificat. Igualet que la Susana Díaz d'Andalusia, el que sigui per tocar poder i tenir tothom content i enganyat al seu "cortijo"... Aquest personatge és un egòlatra patològic, sisplau, que algú algun dia faci recompte de la quantitat de plaques que hi ha a Lleida ciutat on hi diu que en dia tal de tal, Àngel Ros va inaugurar tal coseta o tal altra, us en faríeu creus, ni en Siurana, tingut per un cacic de llibre durant més de 20 anys d'alcaldia, li arriba a la sola de la sabata.
En Ros es va fer del PSC perquè en el seu dia (fa dècades) devia ser la millor opció per grimpar i tocar poder, però ni socialista, ni catalanista, ni res de res, ell és rossista. Si avui tornés a començar podria ser tranquil·lament del PP, del Partit Llufa (PDECat), de C's, d'ERC o de Podemos... tant li fa...
nacionalista espanyol?
Anònim, 27/10/2016 a les 18:10
+13
-0
Si fos un nacionalista espanyol desacomplexat i militant em mereixeria més respecte - com a adversari - que no pas el que diria jo que és, una rància rata decadent i sense ideologia, ben apoltronada i disposada a vendre's al millor postor, a costa del que sigui. Realment és el que volen els lleidatans a l'alcaldia, això?
No és un nacionalista espanyol
Vigia, 27/10/2016 a les 18:19
+11
-0
El Sr. Àngel Ros no és cap nacionalista espanyol. Evidentment, tampoc es cap nacionalista català. El Sr. Ros simplement és un home sense principis, tal com va demostrar amb la seva actuació al sí del PSC i ha demostrat després amb el seu pacte amb C's. El Sr. Ros és simplement un oportunista.
Ajaja precisament l'Ivan acusant de feixista i nazi a algú
Anònim, 27/10/2016 a les 20:39
+9
-0
Visca la coherencia jajaj es que em faig un tip de riure amb el ivan aquest....
Pallaso
Anònim, 27/10/2016 a les 21:18
+10
-0
Els pallasos, en definitiva son actors, una forma de guanyas la vida com un altra, El senyor Ros es un pallaso, pero un autentic pallaso, un pobre home, que l'ambicio la cegat, ha perdut el mon de vista i crec que necessitaria ajuda psiquiatrica, la vergonya dels lleidatans, i si cregues en Deu, cosa que diu pero que no es veritat aniria a l'infern.
Sr Alexandre, voste no el coneix al senyor Ros, aquest individuo no creu en res, ni en la seva ombra. Jo que alguna vegada he pasat molt a prop seu, el primer que faig es ficarme la ma a la cartera
Un diario no puede llamarse demócrata... (Iván, 27/10/2016 a les 15:06)
Orellut, 27/10/2016 a les 21:35
+9
-0
Me parece contradictorio que califique a alguien de fascista, escribiendo lo que escribe...
Con todos mis respetos.

Salut i República catalana

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Víctor Alexandre
És escriptor i periodista i treballa en assaig, conte, novel·la i dramatúrgia. En dramatúrgia ha estrenat: Èric i l’Exèrcit del Fènix, Teatre Borràs de Barcelona (2007); Trifulkes de la Katalana Tribu, Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (2012); Onze.Nou.CATorze (1714), Born i Festival Grec (2013-2014); i Taula rodona, o la joia de ser catalans (coautor amb Pere Calders), Casal de Cultura de Valldoreix (2013). En conte i novel·la ha publicat: El somriure de Burt Lancaster, Set dones i un home sol (Premi Mercè Rodoreda), Una història immoral i Cor de brau. I en assaig: Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya, Despullats (amb Joel Joan), Senyor President, El cas Carod, La paraula contra el mur (Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? i Nosaltres, els catalans. Els seus darrers llibres són La independència explicada al meu fill (2014) i les obres teatrals La joia de ser catalans (2015) i Abans que pugi el teló (2016).

A Twitter: @valex_cat
Puigdemont, a Brussel·les | EP
01/01/1970
El fiscal demana l'execució parcial de l'ordre de detenció i descarta el delicte de corrupció | L'advocat de Puigdemont assegura que el fiscal vol analitzar si el delicte de rebel·lió pot ser equivalent al "delicte de coalició de funcionaris"
Jordi Turull, Josep Rull, en una imatge d'arxiu. | ACN
01/01/1970
Els cinc primers llocs de la candidatura del cap de l'executiu pel 21-D, on cal afegir Jordi Sànchez, estaran ocupats per personalitats empresonades o exiliades | Cardús, Requejo, Bayés i el pare Manel s'incorporen en llocs simbòlics
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona
Pep Palau | Adrià Costa
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»
La pobresa, un fenomen també femení | Jordi Jon Pardo
01/01/1970
Tant a Catalunya com a la resta del món, les dones tenen majors dificultats per tenir una feina digna | La nova estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona pretén acabar amb la pobresa femenina i aconseguir una equitat real entre homes i dones