Opinió

La Barcelona de 2050

«Estem acostumats a pensar en el curt termini. Però ciutats i ciutadans hem d'afrontar canvis ambientals, socials i econòmics que mai no hem viscut fins ara»

| 25/10/2016 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 25/10/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'increment de les àrees urbanes ha estat ràpid: és equivalent el que hi va haver des de fa quatre mil anys fins a mitjan segle XX, que des d'aquesta data fins ara. Des de 2011, al món hi ha més població urbana que rural. I s'estima que pel 2050 la població urbana arribarà als 6,3 milers de milions de persones, un 67% de la població mundial actual. Un canvi demogràfic.

Cal tenir en compte que, sobre la salut econòmica, ambiental i social de les ciutats hi haurà la pressió derivada de les conseqüències del canvi climàtic i de la minva de recursos no renovables. Per adaptar-nos al canvi climàtic ens veiem obligats a reduir les emissions d'efecte hivernacle. Segons els experts, ja hem arribat al pic del petroli, punt d'extracció màxima, a partir del qual hi ha d'haver un inevitable increment de preus. I cal també afrontar la contaminació atmosfèrica. Sabent que aquest és el nostre futur, quin serà el camí més fàcil cap a la transformació?


Barcelona, com a sisena àrea metropolitana més poblada d'Europa, centre econòmic i de transport, i destinació cultural, ha estat triada, amb altres ciutats, per a elaborar un pla d'acció que condueixi de la manera més resilient cap a aquesta economia "post-carboni" que pronostiquen els experts. L'exercici, realitzat per ciutadans, forma part d'un projecte més ampli que vol facilitar la transició de les ciutats de la Unió Europea fent-les habitables, assequibles i capaces de prosperar en un context mundial. El projecte POCACITO (Post-Carbon Cities of Tomorrow), finançat pel Setè Programa Marc de la Unió Europea, va concloure la setmana passada a Brussel·les.

Alhora, trenta-cinc mil persones (polítics, acadèmics, tècnics i representants de la societat civil) de 167 països tractaven sobre el futur de les ciutats a la Conferència Habitat III, celebrada a Quito. En la cloenda, el 21 d'octubre, les Nacions Unides van proclamar la Nova Agenda Urbana, un document que proposa claus per a fer les ciutats més segures, inclusives, sostenibles i resilients. Els cinc punts clau són: la necessitat d'aplicar polítiques urbanístiques nacionals, de revisar la legislació, d'adequar el disseny i la planificació urbana, de finançar la urbanització i l'activació de plans de renovació interna de les ciutats. Tot i que no té caràcter vinculant, com va explicar Joan Clos, secretari general de la conferència, ja que les decisions en matèria d'urbanització corresponen als governs dels països.

Per aconseguir una ciutat més igualitària i cohesiva es recomana una densificació urbana en lloc de l'extensió del perímetre de la ciutat; l'ús mixt del sòl enfront de la zonificació; la preservació del paisatge i dels recursos naturals i la consecució d'espais públics per a tothom. L'administració ha de promoure, doncs, canvis legislatius que, en el cas de Barcelona, assoleixin una visió metropolitana àmplia. Canvis que afectin el transport (cap aquest camí hi ha la implantació del sistema ortogonal d'autobusos). Canvis que integrin els beneficis econòmics que proporciona el turisme amb el respecte del caràcter propi de la ciutat. Canvis que afavoreixin l'ús d'energies renovables i una construcció que tingui en compte les necessitats de l'era postcarboni.

Però els canvis no poden assolir-se només per les accions de les autoritats. Per aconseguir un model de creixement més perdurable, cal que la via de transferència de coneixement i sensibilització tingui dos sentits: creant un flux d'informació cap als ciutadans fent-los partícips del procés, i escoltar les necessitats i els usos que volen donar al seu entorn. Cal que els ciutadans siguem vigilants i que alhora ens co-responsabilitzem. Som capaços de fer-ho. Entre 2006 i 2008 vam patir un procés de sequera extrema i vam respondre canviat hàbits en l'ús de l'aigua. Cal ara interioritzar un altre factor limitant: el petroli. Si aconseguim desfermar la reacció ciutadana d'aleshores, potser hi podríem arribar fins i tot abans.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Les ciutats actuals són insostenibles
Anònim, 25/10/2016 a les 22:19
+6
-0
Un dels pitjors errors ha estat el voler exportar arreu del món el model de ciutat difusa copiat del suburbi nordamericà (basat en l'us intensiu de l'automòvil, les urbanitzacions de cases unifamiliars i els centres comercials instal-lats a la perifèria, les autopistes enlloc del transport públic, etc etc) que el declivi de recursos que vindrà farà impossible de continuar mantenint, perquè aquest es basa en un consum massiu de combustibles fòssils pels que no hi ha substitut.

Aquest model, basat en el malbaratament de recursos, és el que tenim avui i el que ha entrat en una fase de crisi de la que no es sortirà. Nn només és insostenible: ha contribuït també a la pitjor degradació mediambiental i destrucció del paisatge que es recorda en temps històrics.

En aquest aspecte, tenim molt més a aprendre dels modes urbans del passat que dels castells de fum i il-lusions de nou ric que hem conegut en aquestes darreres dècades d'energia abundant i barata, basada en el malbaratament de recursos, la manca de planificació i la insostenibilitat.
Jo ja no hi serè
Anònim, 25/10/2016 a les 22:36
+7
-2
Però tant de bo s'hagués fet realitat aquell ideal del nostre urbanista Ildefons Cerdà:
URBANITZAR EL CAMP i RURALITZAR LA CIUTAT
Bla, bla, bla
Anònim, 26/10/2016 a les 12:44
+0
-0
El típic article que no vol dir res. Els polítics i els seus escrivents en fan a cèntim el kilo d'articles d'aquests. A trenta i pico anys vista ningú sap qué passarà però si ens hem de guiar pel passat diria que polítics i ideologies són intrascendents -malgrat la seva xerrameca- i que els canvis urbanístics i socials vindran determinats -com sempre- pels canvis tecnològics, que en tres dècades ningú pot preveure.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
Neus Munté, en un moment de l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
La candidata del PDECat a les primàries de Barcelona assenyala que la fórmula podria passar per un candidat independent si suposa un "plus", però recela de la proposta de Jordi Graupera | Admet que JxCat i el partit "no estan d'acord amb tot", però indica que caldrà avançar cap a un escenari de col·laboració estable
01/01/1970
El ministeri d'Exteriors celebra que cap govern reconegués la República catalana, però admet que ara l'objectiu és aconseguir evitar els suports al sobiranisme de mitjans de comunicació
01/01/1970
Cita el secretari de Presidència de la Generalitat Joaquim Nin i al director de Comunicació de la Generalitat Jaume Clotet pel dia 2 de maig
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos