Opinió

La Barcelona de 2050

«Estem acostumats a pensar en el curt termini. Però ciutats i ciutadans hem d'afrontar canvis ambientals, socials i econòmics que mai no hem viscut fins ara»

| 25/10/2016 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 25/10/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'increment de les àrees urbanes ha estat ràpid: és equivalent el que hi va haver des de fa quatre mil anys fins a mitjan segle XX, que des d'aquesta data fins ara. Des de 2011, al món hi ha més població urbana que rural. I s'estima que pel 2050 la població urbana arribarà als 6,3 milers de milions de persones, un 67% de la població mundial actual. Un canvi demogràfic.

Cal tenir en compte que, sobre la salut econòmica, ambiental i social de les ciutats hi haurà la pressió derivada de les conseqüències del canvi climàtic i de la minva de recursos no renovables. Per adaptar-nos al canvi climàtic ens veiem obligats a reduir les emissions d'efecte hivernacle. Segons els experts, ja hem arribat al pic del petroli, punt d'extracció màxima, a partir del qual hi ha d'haver un inevitable increment de preus. I cal també afrontar la contaminació atmosfèrica. Sabent que aquest és el nostre futur, quin serà el camí més fàcil cap a la transformació?

Barcelona, com a sisena àrea metropolitana més poblada d'Europa, centre econòmic i de transport, i destinació cultural, ha estat triada, amb altres ciutats, per a elaborar un pla d'acció que condueixi de la manera més resilient cap a aquesta economia "post-carboni" que pronostiquen els experts. L'exercici, realitzat per ciutadans, forma part d'un projecte més ampli que vol facilitar la transició de les ciutats de la Unió Europea fent-les habitables, assequibles i capaces de prosperar en un context mundial. El projecte POCACITO (Post-Carbon Cities of Tomorrow), finançat pel Setè Programa Marc de la Unió Europea, va concloure la setmana passada a Brussel·les.

Alhora, trenta-cinc mil persones (polítics, acadèmics, tècnics i representants de la societat civil) de 167 països tractaven sobre el futur de les ciutats a la Conferència Habitat III, celebrada a Quito. En la cloenda, el 21 d'octubre, les Nacions Unides van proclamar la Nova Agenda Urbana, un document que proposa claus per a fer les ciutats més segures, inclusives, sostenibles i resilients. Els cinc punts clau són: la necessitat d'aplicar polítiques urbanístiques nacionals, de revisar la legislació, d'adequar el disseny i la planificació urbana, de finançar la urbanització i l'activació de plans de renovació interna de les ciutats. Tot i que no té caràcter vinculant, com va explicar Joan Clos, secretari general de la conferència, ja que les decisions en matèria d'urbanització corresponen als governs dels països.

Per aconseguir una ciutat més igualitària i cohesiva es recomana una densificació urbana en lloc de l'extensió del perímetre de la ciutat; l'ús mixt del sòl enfront de la zonificació; la preservació del paisatge i dels recursos naturals i la consecució d'espais públics per a tothom. L'administració ha de promoure, doncs, canvis legislatius que, en el cas de Barcelona, assoleixin una visió metropolitana àmplia. Canvis que afectin el transport (cap aquest camí hi ha la implantació del sistema ortogonal d'autobusos). Canvis que integrin els beneficis econòmics que proporciona el turisme amb el respecte del caràcter propi de la ciutat. Canvis que afavoreixin l'ús d'energies renovables i una construcció que tingui en compte les necessitats de l'era postcarboni.

Però els canvis no poden assolir-se només per les accions de les autoritats. Per aconseguir un model de creixement més perdurable, cal que la via de transferència de coneixement i sensibilització tingui dos sentits: creant un flux d'informació cap als ciutadans fent-los partícips del procés, i escoltar les necessitats i els usos que volen donar al seu entorn. Cal que els ciutadans siguem vigilants i que alhora ens co-responsabilitzem. Som capaços de fer-ho. Entre 2006 i 2008 vam patir un procés de sequera extrema i vam respondre canviat hàbits en l'ús de l'aigua. Cal ara interioritzar un altre factor limitant: el petroli. Si aconseguim desfermar la reacció ciutadana d'aleshores, potser hi podríem arribar fins i tot abans.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Les ciutats actuals són insostenibles
Anònim, 25/10/2016 a les 22:19
+6
-0
Un dels pitjors errors ha estat el voler exportar arreu del món el model de ciutat difusa copiat del suburbi nordamericà (basat en l'us intensiu de l'automòvil, les urbanitzacions de cases unifamiliars i els centres comercials instal-lats a la perifèria, les autopistes enlloc del transport públic, etc etc) que el declivi de recursos que vindrà farà impossible de continuar mantenint, perquè aquest es basa en un consum massiu de combustibles fòssils pels que no hi ha substitut.

Aquest model, basat en el malbaratament de recursos, és el que tenim avui i el que ha entrat en una fase de crisi de la que no es sortirà. Nn només és insostenible: ha contribuït també a la pitjor degradació mediambiental i destrucció del paisatge que es recorda en temps històrics.

En aquest aspecte, tenim molt més a aprendre dels modes urbans del passat que dels castells de fum i il-lusions de nou ric que hem conegut en aquestes darreres dècades d'energia abundant i barata, basada en el malbaratament de recursos, la manca de planificació i la insostenibilitat.
Jo ja no hi serè
Anònim, 25/10/2016 a les 22:36
+7
-2
Però tant de bo s'hagués fet realitat aquell ideal del nostre urbanista Ildefons Cerdà:
URBANITZAR EL CAMP i RURALITZAR LA CIUTAT
Bla, bla, bla
Anònim, 26/10/2016 a les 12:44
+0
-0
El típic article que no vol dir res. Els polítics i els seus escrivents en fan a cèntim el kilo d'articles d'aquests. A trenta i pico anys vista ningú sap qué passarà però si ens hem de guiar pel passat diria que polítics i ideologies són intrascendents -malgrat la seva xerrameca- i que els canvis urbanístics i socials vindran determinats -com sempre- pels canvis tecnològics, que en tres dècades ningú pot preveure.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez