Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Les pobres esperances del conseller Vila

«Hi ha una cosa més preocupant: el conseller [de Cultura] proposa un pla de promoció de la lectura amb l’esperança que no tingui èxit»

per Bel Olid, 20 d'octubre de 2016 a les 22:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una aspiració confessada de Santi Vila és dotar la conselleria de cultura d’un 2% del pressupost total de la Generalitat, tot i que a hores d’hora no arribem ni a una tercera part; estem en un trist 0,6%. El 2% és el que dediquen el que Vila anomena «països compromesos amb la cultura». Ara mateix el compromís amb la cultura el demostren sobretot els artistes, que continuen escrivint, actuant, creant com si tinguessin el temps que no els deixen les mil altres coses que han de fer per guanyar-se el pa. Però això és un altre tema que explorarem un altre dia.

El cas és que, malgrat les vaques flaques, el conseller va anunciar fa un temps una mesura enlluernadora: regalar un llibre a cada nen de Catalunya que fes sis anys. Més enllà de per què només un llibre, per què només als que fan sis anys, i què s’aconseguirà amb la mesura, hi ha una qüestió pràctica: a Catalunya hi ha 80.000 nens d’aquesta edat, als quals s’enviarà un xec de 13 € perquè vagin a la llibreria (no la que vulguin, la que estigui inclosa al programa) a comprar-se un llibre (aquí sí, el que vulguin, en la llengua que vulguin, de la qualitat que vulguin). Això són, ho heu calculat bé, 1.040.000€.


Quan els escriptors, els traductors, els llibreters, els editors, els bibliotecaris, els mestres... vam saber que el departament de Cultura tenia un milió d’euros per gastar en promoció de la lectura la reacció va ser immediata: per fi podrem implementar un dels molts plans de promoció de la lectura que han quedat als calaixos dels consellers anteriors, tots d’abast més ampli que la campanya «Fas sis anys, et regalem un llibre». Segurament menys efectistes, però previsiblement amb millors resultats i dirigits a una població molt més extensa que els nens de sis anys.

Confrontat amb la nostra il·lusió, el conseller va semblar contrariat. No, no tenim un milió d’euros, ni molt menys! En tenim uns tres-cents mil, que és més o menys el que estimen els experts en màrqueting que serà la quantitat que caldrà per satisfer la demanda. Que enviem un xec de 13€ a cada persona que fa sis anys no vol dir que tothom el vulgui gastar; la promoció la farà servir menys del 30% de la gent que se’n podria beneficiar.

Voldria insistir encara si realment ens hem de gastar tres-cent mil euros regalant un val per un llibre a cada nen de sis anys o si és millor invertir-los en un pla ben pensat que impliqui més gent, però hi ha una cosa més preocupant: el conseller proposa un pla de promoció de la lectura amb l’esperança que no tingui èxit. De fet, si tingués èxit i tots els 80.000 nens anessin a la llibreria a buscar el seu llibre, la conselleria tindria un problema gravíssim.

Quina mena de promoció de la lectura es pot fer des d’aquesta posició? Com hem d’animar els nens a fundar la seva biblioteca personal mentre tenim els dits creuats perquè només ens faci cas el 30% de la població? No seria més lògic parlar amb tots els actors del sector i destinar els diners que sí tenim a una acció que beneficiï el 100% de la població?


No sé si el conseller ha llegit Dickens, però en tot cas seria hora de tenir Grans esperances, i no esperances tan pobres. Recordem que, malgrat les vicissituds d’en Pip, el llibre no acaba malament del tot.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació