opinió

De Tortosa al Born: la hipocresia convergent

«Acusar el govern d’Ada Colau d’exaltar el franquisme, al marge de ser bastant psicodèl·lic, no sembla una estratègia gaire guanyadora»

per Roger Palà, 18 d'octubre de 2016 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La coordinadora del Partit Demòcrata Català, Marta Pascal, afirmava dimarts passat que l’Ajuntament de Barcelona havia inaugurat “sense rubor” una exposició a Franco, obviant el contingut i el context nítidament antifranquista de la mostra Franco, victòria, República’ Amb el pretext d’aquesta mostra, el món convergent ha carregat de nou les tintes contra el govern d’Ada Colau, a qui considera l’alfa i l’omega de tots els seus mals.  En la mateixa línia, la JNC es manifestava dimarts durant l’acte d’inauguració de l’exposició amb una pancarta manufacturada amb el lema “Franco ni al Born ni enlloc”.

En la definició d’“enlloc” de les Joventuts del PDEcat, però, no hi deu entrar la ciutat de Tortosa. El seu alcalde, el convergent Ferran Bel, va decidir fa uns mesos organitzar una consulta sobre si mantenir o no el monument franquista d’aquesta localitat, com si el franquisme fos quelcom que es pogués posar a votació. Si això no fos prou greu, també va votar per mantenir-lo. El monument de Tortosa és un dels molts que resten en peu avui en dia i que durant quaranta anys poques veus han qüestionat. Molts es troben en ajuntaments de CiU i el PSC han governat durant dècades, com es pot constatar en aquest article de Crític.


En tota aquesta despropòsit no cal buscar-hi gran profunditat política. Els nacionalistes estan desorientats, dividits i profundament afeblits pels últims resultats electorals. El pim-pam-pum contra els "comuns" sembla ser la seva única estratègia, sobretot a Barcelona, on segueixen sense un lideratge clar i on el Partit Demòcrata no existeix i segueix existint l’antiga CiU. Queda per veure si aquest setge constant acabarà sent beneficiós, tant pel partit com pel procés sobiranista. I el que resulta preocupant és que no només CiU, sinó també part d’ERC, hagi avalat també el discurs maniqueu sobre l’exposició. Només la CUP s’ha desmarcat clarament de les crítiques a l’exposició.

El referèndum que impulsa Puigdemont necessita sumar aliats. Les poques aliances viables de l’independentisme al Parlament passen pel món dels "comuns". Acusar el govern d’Ada Colau d’exaltar el franquisme, al marge de ser bastant psicodèl·lic, no sembla una estratègia gaire guanyadora per avançar en aquesta direcció.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Roger Palà
Barcelona, 1978. Periodista i cooperativista, impulsor del digital Crític, especialitzat en periodisme d'investigació. Ha estat cap de redacció de la revista Enderrock i ha col·laborat amb mitjans com la Directa, El Triangle, la revista El Temps i el diari El Punt Avui. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i participa de l'observatori crític dels mitjans Mèdia.cat. Ha coordinat durant quatre anys l'Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics. És autor del recull d'articles Mots incendiaris (Lo Diable Gros, 2012). A Twitter: @rogerpala.
27/05/2019

S’atrevirà ERC a pactar amb els Comuns?

28/04/2019

O govern de l’Íbex o pacte de l’esquerra plural

24/01/2017

La dreta independentista: una hegemonia esberlada

10/01/2017

Les incògnites sobre Artur Mas

27/12/2016

Els Mossos, el procés i el dia «D»

13/12/2016

No pensis en uns pressupostos

29/11/2016

Memòria crítica del govern dels millors

15/11/2016

ERC i «comuns»: incomprensible distància

01/11/2016

La ideologia no pot aparcar-se

18/10/2016

De Tortosa al Born: la hipocresia convergent

Participació