Opinió

Un Nobel que no ha estat

«Enguany l'investigador alacantí Francis Mojica era nominat per a dues categories del premi Nobel: Medicina o Fisiologia, i Química. No n'ha obtingut cap. Però la comunitat científica està segura que n'acabarà obtenint un»

| 11/10/2016 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/10/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mojica buscava la raó per la qual els bacteris de les salines de Santa Pola eren capaços de sobreviure en les altíssimes concentracions de sals, tan adverses per a la vida. Feia més d'una dècada que havia descrit un patró peculiar i funcional en el genoma bacterià: les CRISPR (pronunciat "crisper", les sigles de "Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats", que es tradueix com "agrupació i espaciació regular de repeticions palindròmiques curtes").

La regularitat no podia ser casual, i menys en un genoma tan plàstic com el bacterià, que tendeix a eliminar el que li és sobrer. L'estiu de 2003, va proposar que les incrustacions regulars en bacteris eren fragments de virus i que es tractava d'un mecanisme d'immunitat adquirida. Els bacteris guarden el genoma del virus que els infecta com a recordatori semblant a una vacuna, per a reconèixer-lo en el moment en què torna a infectar-la. Només això, ja mereixeria el Nobel de Fisiologia.


L'equip de Mojica també va trobar el mecanisme pel qual els bacteris es desfan de l'invasor quan torna a infectar. Un fragment d'àcid nucleic missatger identificar el DNA del virus del qual té la mostra, i un enzim talla pel lloc correcte, per a eliminar-lo. Van publicar la troballa el 2005, després de provar en altres quatre revistes científiques que no van creure en la immensitat de la troballa. Aquest seria el Nobel de Química.

El mecanisme bacterià per immunitzar-se dels virus que els infecten va permetre desenvolupar un de similar que modifica les cèl·lules amb nucli, és a dir, de plantes o animals. I el funcionament en humans obre la finestra a corregir qualsevol malaltia causada per un defecte genètic. Per això Emmanuelle Charpentier, de la Universitat d'Umeå, i Jennifer Doudna, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, van rebre el premi Princesa d'Astúries 2015.

Fa mil·lennis que modifiquem genèticament altres éssers vius mitjançant creuaments. Disposem de gallines que ponen diàriament un òvul tan gran com el seu cap, o llavors tan riques de farina que necessiten de la mà humana per disseminar-se. La nova eina permet una precisió gairebé de cirurgià en la modificació genètica, i escurça el temps de divuit a dos mesos, respecte a les tècniques anteriors. Ha funcionat en ratolins, monos i gossos; Mojica mateix suggereix que, per a reconèixer-la amb el premi Nobel de Medicina, potser l'Institut Karolinska espera que s'hagi aplicat en el tractament de malalties humanes.

Segons els especialistes, els laboratoris de recerca classifiquen entre els que fan servir el mètode CRISP i els que el faran servir. No debades, el sistema CRISP va estar citat com l'avenç científic més important de 2015 per la revista Science, després de restar finalista diversos anys. I s'ha generat un neologisme: "crispejar", que significa "modificar la informació genètica de qualsevol regió del genoma".

La precisió d'intervenir en un gen determinat, permet de pensar en guarir malalties degudes a mutació d'un sol gen. Permet de canviar la teràpia d'alguna distròfia muscular, de càncers d'origen genètic (mama, ovari, colon) o l'Alzheimer. Quant a les malalties que depenen de més d'un gen, que en són la majoria, la tècnica CRISP permetrà de comprendre millor la relació entre els gens que hi intervenen.

A la llarga, també podria servir per modificar els embrions i el desenvolupament dels éssers vius, com des d'un ou ens transformem en un individu. D'aquí deriven consideracions ètiques, perquè hi ha una línia vermella que cal no traspassar: una cosa és guarir malalties congènites i una altra de ben diferent modificar embrions humans per a canviar caràcters que no siguin malalties.

Guanyar o no guanyar, òbviament, no és el mateix. Però, no guanyar, no vol dir necessàriament perdre. La sola acceptació de la candidatura de Francis Mojica anima investigadors joves, perquè veuen que existeix la possibilitat que es reconegui la seva feina. Incentivar vocacions per a la recerca és promoure una de les riqueses més sòlides d'una societat. Destinar fons a la recerca bàsica (mai no se sap per on pot sortir l'aplicació), no es pot considerar una despesa sinó una inversió.

Nobel de Química per a Jean-Pierre Sauvage, Sir J. Fraser Stoddart i Bernard L. Feringa (05/10/2016) 

Premi Nobel de Física per a David Thouless, Duncan Haldane i Michael Kosterlitz (04/10/2016) 

El japonès Yoshinori Ohsumi, guardonat amb el Nobel de Medicina 2016 (03/10/2016)

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Articles Cristina Junyent
Anònim, 12/10/2016 a les 20:48
+1
-0
Gràcies!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
Neus Munté, en un moment de l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
La candidata del PDECat a les primàries de Barcelona assenyala que la fórmula podria passar per un candidat independent si suposa un "plus", però recela de la proposta de Jordi Graupera | Admet que JxCat i el partit "no estan d'acord amb tot", però indica que caldrà avançar cap a un escenari de col·laboració estable
01/01/1970
El ministeri d'Exteriors celebra que cap govern reconegués la República catalana, però admet que ara l'objectiu és aconseguir evitar els suports al sobiranisme de mitjans de comunicació
01/01/1970
Cita el secretari de Presidència de la Generalitat Joaquim Nin i al director de Comunicació de la Generalitat Jaume Clotet pel dia 2 de maig
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos