Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Opinió

Un Nobel que no ha estat

«Enguany l'investigador alacantí Francis Mojica era nominat per a dues categories del premi Nobel: Medicina o Fisiologia, i Química. No n'ha obtingut cap. Però la comunitat científica està segura que n'acabarà obtenint un»

per Cristina Junyent, 11 d'octubre de 2016 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mojica buscava la raó per la qual els bacteris de les salines de Santa Pola eren capaços de sobreviure en les altíssimes concentracions de sals, tan adverses per a la vida. Feia més d'una dècada que havia descrit un patró peculiar i funcional en el genoma bacterià: les CRISPR (pronunciat "crisper", les sigles de "Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats", que es tradueix com "agrupació i espaciació regular de repeticions palindròmiques curtes").

La regularitat no podia ser casual, i menys en un genoma tan plàstic com el bacterià, que tendeix a eliminar el que li és sobrer. L'estiu de 2003, va proposar que les incrustacions regulars en bacteris eren fragments de virus i que es tractava d'un mecanisme d'immunitat adquirida. Els bacteris guarden el genoma del virus que els infecta com a recordatori semblant a una vacuna, per a reconèixer-lo en el moment en què torna a infectar-la. Només això, ja mereixeria el Nobel de Fisiologia.


L'equip de Mojica també va trobar el mecanisme pel qual els bacteris es desfan de l'invasor quan torna a infectar. Un fragment d'àcid nucleic missatger identificar el DNA del virus del qual té la mostra, i un enzim talla pel lloc correcte, per a eliminar-lo. Van publicar la troballa el 2005, després de provar en altres quatre revistes científiques que no van creure en la immensitat de la troballa. Aquest seria el Nobel de Química.

El mecanisme bacterià per immunitzar-se dels virus que els infecten va permetre desenvolupar un de similar que modifica les cèl·lules amb nucli, és a dir, de plantes o animals. I el funcionament en humans obre la finestra a corregir qualsevol malaltia causada per un defecte genètic. Per això Emmanuelle Charpentier, de la Universitat d'Umeå, i Jennifer Doudna, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, van rebre el premi Princesa d'Astúries 2015.

Fa mil·lennis que modifiquem genèticament altres éssers vius mitjançant creuaments. Disposem de gallines que ponen diàriament un òvul tan gran com el seu cap, o llavors tan riques de farina que necessiten de la mà humana per disseminar-se. La nova eina permet una precisió gairebé de cirurgià en la modificació genètica, i escurça el temps de divuit a dos mesos, respecte a les tècniques anteriors. Ha funcionat en ratolins, monos i gossos; Mojica mateix suggereix que, per a reconèixer-la amb el premi Nobel de Medicina, potser l'Institut Karolinska espera que s'hagi aplicat en el tractament de malalties humanes.

Segons els especialistes, els laboratoris de recerca classifiquen entre els que fan servir el mètode CRISP i els que el faran servir. No debades, el sistema CRISP va estar citat com l'avenç científic més important de 2015 per la revista Science, després de restar finalista diversos anys. I s'ha generat un neologisme: "crispejar", que significa "modificar la informació genètica de qualsevol regió del genoma".


La precisió d'intervenir en un gen determinat, permet de pensar en guarir malalties degudes a mutació d'un sol gen. Permet de canviar la teràpia d'alguna distròfia muscular, de càncers d'origen genètic (mama, ovari, colon) o l'Alzheimer. Quant a les malalties que depenen de més d'un gen, que en són la majoria, la tècnica CRISP permetrà de comprendre millor la relació entre els gens que hi intervenen.

A la llarga, també podria servir per modificar els embrions i el desenvolupament dels éssers vius, com des d'un ou ens transformem en un individu. D'aquí deriven consideracions ètiques, perquè hi ha una línia vermella que cal no traspassar: una cosa és guarir malalties congènites i una altra de ben diferent modificar embrions humans per a canviar caràcters que no siguin malalties.

Guanyar o no guanyar, òbviament, no és el mateix. Però, no guanyar, no vol dir necessàriament perdre. La sola acceptació de la candidatura de Francis Mojica anima investigadors joves, perquè veuen que existeix la possibilitat que es reconegui la seva feina. Incentivar vocacions per a la recerca és promoure una de les riqueses més sòlides d'una societat. Destinar fons a la recerca bàsica (mai no se sap per on pot sortir l'aplicació), no es pot considerar una despesa sinó una inversió.

Nobel de Química per a Jean-Pierre Sauvage, Sir J. Fraser Stoddart i Bernard L. Feringa (05/10/2016) 

Premi Nobel de Física per a David Thouless, Duncan Haldane i Michael Kosterlitz (04/10/2016) 

El japonès Yoshinori Ohsumi, guardonat amb el Nobel de Medicina 2016 (03/10/2016)

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
22/11/2016

L'èxit evolutiu dels animals

08/11/2016

Els detalls de les superllunes

25/10/2016

La Barcelona de 2050

11/10/2016

Un Nobel que no ha estat

24/09/2016

Les tardors

10/09/2016

Espècies exòtiques

27/08/2016

S'ajorna l'esperança d'eradicar la poliomielitis

13/08/2016

Més ràpid, més alt, més fort

30/07/2016

Un nou avantpassat

16/07/2016

Júpiter i Juno

Participació