Opinió

Un Nobel que no ha estat

«Enguany l'investigador alacantí Francis Mojica era nominat per a dues categories del premi Nobel: Medicina o Fisiologia, i Química. No n'ha obtingut cap. Però la comunitat científica està segura que n'acabarà obtenint un»

| 11/10/2016 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/10/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mojica buscava la raó per la qual els bacteris de les salines de Santa Pola eren capaços de sobreviure en les altíssimes concentracions de sals, tan adverses per a la vida. Feia més d'una dècada que havia descrit un patró peculiar i funcional en el genoma bacterià: les CRISPR (pronunciat "crisper", les sigles de "Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats", que es tradueix com "agrupació i espaciació regular de repeticions palindròmiques curtes").

La regularitat no podia ser casual, i menys en un genoma tan plàstic com el bacterià, que tendeix a eliminar el que li és sobrer. L'estiu de 2003, va proposar que les incrustacions regulars en bacteris eren fragments de virus i que es tractava d'un mecanisme d'immunitat adquirida. Els bacteris guarden el genoma del virus que els infecta com a recordatori semblant a una vacuna, per a reconèixer-lo en el moment en què torna a infectar-la. Només això, ja mereixeria el Nobel de Fisiologia.

L'equip de Mojica també va trobar el mecanisme pel qual els bacteris es desfan de l'invasor quan torna a infectar. Un fragment d'àcid nucleic missatger identificar el DNA del virus del qual té la mostra, i un enzim talla pel lloc correcte, per a eliminar-lo. Van publicar la troballa el 2005, després de provar en altres quatre revistes científiques que no van creure en la immensitat de la troballa. Aquest seria el Nobel de Química.

El mecanisme bacterià per immunitzar-se dels virus que els infecten va permetre desenvolupar un de similar que modifica les cèl·lules amb nucli, és a dir, de plantes o animals. I el funcionament en humans obre la finestra a corregir qualsevol malaltia causada per un defecte genètic. Per això Emmanuelle Charpentier, de la Universitat d'Umeå, i Jennifer Doudna, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, van rebre el premi Princesa d'Astúries 2015.

Fa mil·lennis que modifiquem genèticament altres éssers vius mitjançant creuaments. Disposem de gallines que ponen diàriament un òvul tan gran com el seu cap, o llavors tan riques de farina que necessiten de la mà humana per disseminar-se. La nova eina permet una precisió gairebé de cirurgià en la modificació genètica, i escurça el temps de divuit a dos mesos, respecte a les tècniques anteriors. Ha funcionat en ratolins, monos i gossos; Mojica mateix suggereix que, per a reconèixer-la amb el premi Nobel de Medicina, potser l'Institut Karolinska espera que s'hagi aplicat en el tractament de malalties humanes.

Segons els especialistes, els laboratoris de recerca classifiquen entre els que fan servir el mètode CRISP i els que el faran servir. No debades, el sistema CRISP va estar citat com l'avenç científic més important de 2015 per la revista Science, després de restar finalista diversos anys. I s'ha generat un neologisme: "crispejar", que significa "modificar la informació genètica de qualsevol regió del genoma".

La precisió d'intervenir en un gen determinat, permet de pensar en guarir malalties degudes a mutació d'un sol gen. Permet de canviar la teràpia d'alguna distròfia muscular, de càncers d'origen genètic (mama, ovari, colon) o l'Alzheimer. Quant a les malalties que depenen de més d'un gen, que en són la majoria, la tècnica CRISP permetrà de comprendre millor la relació entre els gens que hi intervenen.

A la llarga, també podria servir per modificar els embrions i el desenvolupament dels éssers vius, com des d'un ou ens transformem en un individu. D'aquí deriven consideracions ètiques, perquè hi ha una línia vermella que cal no traspassar: una cosa és guarir malalties congènites i una altra de ben diferent modificar embrions humans per a canviar caràcters que no siguin malalties.

Guanyar o no guanyar, òbviament, no és el mateix. Però, no guanyar, no vol dir necessàriament perdre. La sola acceptació de la candidatura de Francis Mojica anima investigadors joves, perquè veuen que existeix la possibilitat que es reconegui la seva feina. Incentivar vocacions per a la recerca és promoure una de les riqueses més sòlides d'una societat. Destinar fons a la recerca bàsica (mai no se sap per on pot sortir l'aplicació), no es pot considerar una despesa sinó una inversió.

Nobel de Química per a Jean-Pierre Sauvage, Sir J. Fraser Stoddart i Bernard L. Feringa (05/10/2016) 

Premi Nobel de Física per a David Thouless, Duncan Haldane i Michael Kosterlitz (04/10/2016) 

El japonès Yoshinori Ohsumi, guardonat amb el Nobel de Medicina 2016 (03/10/2016)

 

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Articles Cristina Junyent
Anònim, 12/10/2016 a les 20:48
+1
-0
Gràcies!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Junyent
Barcelona, 1957. Biòloga dedicada a la divulgació científica des de la Fundació Ciència en Societat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació sempre cercant la promoció i l’estímul de la cultura científica. Està convençuda que el benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. A Twitter: @cristinajunyent.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez