Opinió

El mite del 48% i els toros

«Si jo sóc un votant del PACMA i tinc com a prioritat la defensa dels animals, ¿a quin país voldré pertànyer? »

per Francesc Puigpelat    , 6 d'octubre de 2016 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un dels fenòmens més curiosos de la política catalana del darrer any ha estat el gir copernicà de Junts pel Sí en la valoració dels resultats del 27-S. En un primer moment, els independentistes van valorar els resultats com una gran victòria, perquè havien obtingut la majoria absoluta en escons. El Mundo i El País, en canvi, es van tornar com els nazis (aquells paios tan dolents que creien en plebiscits) i van anunciar que les eleccions eren un plebiscit i que els independentistes l’havien perdut, amb un 48% dels vots.
 

Ha passat un any i resulta patètic observar com la tesis de l’ultranacionalisme espanyol s’ha imposat. Per què? Perquè el PDC i ERC tenen por de fer la DUI? Perquè la cançoneta de l’enfadós d’”ampliar la base social” és una magnífica excusa per a la inacció? Vés a saber.
 
El cas és que l’esmentada teoria del 48% no s’aguanta,
perquè tothom sap que una part del 9% de votants de Catalunya Sí Que Es Pot, posats davant d’una disjuntiva de sí o no, optarien per la independència. I més encara, amb la perspectiva a Espanya de govern del PP, sense alternatives, com a mínim fins a l’any 2030.
 

Menys cridaner resulta el cas del PACMA, el partit animalista que va obtenir el 0,73% dels vots. Els diaris bessons El País i El Mundo van assignar aquest 0,73% al bàndol espanyol, sense més històries i sense cap argument sòlid. I el més trist és que els indepes ho van acceptar, de forma surrealista. Ara bé: és així? On aniria, aquest 0,73%, en cas de referèndum de sí o no?
 
Jo fa temps que ho tinc bastant clar, però crec que els jutges del Tribunal Constitucional, amb la seva acostumada clarividència, acaben de regalar a l’independentisme un 0,73% de l’electorat per al cas de celebració d’un referèndum. Perquè, si jo sóc un votant del PACMA i tinc com a prioritat la defensa dels animals, ¿a quin país voldré pertànyer? A un país que prohibeix l’espectacle de la tortura i mort pública d’un toro? O a un altre país que vol aixecar per la força aquesta prohibició, perquè considera que clavar-li piques i espases a un animal és una cosa digna de ser adscrita al Ministerio de Cultura?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació