Confiança i unitat

«Les discussions, els punts de vista, les estratègies s'han de discutir, valorar i aplicar. Els ciutadans les entendrem més o menys, però el que ens preocupa, el que ens desanima és el doble missatge»

| 03/10/2016 a les 11:35h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/10/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot i que la situació a Catalunya va ser definida per alguns  com a un «souffle», com a flor d'un dia, déu-n'hi- do la transcendència que té a la política espanyola i la repercussió a la premsa internacional. El mateix ministre espanyol d'Afers Exteriors (en funcions des de fa 10 mesos) reconeix que els catalans se'n van amb determinació. Constato aquest fet sense acritud però convençuda que hem arribat fins aquí per tota una sèrie de pràctiques de l'Estat que han demostrat una vegada i una altra que aquell estat de les autonomies, que es plantejava com una solució després dels insuportables anys de la dictadura franquista, era un miratge. Uns no se'l creien i els altres vam ser massa ingenus. No tots els catalans vam ser massa ingenus perquè molts ja no vam votar aquella constitució que ara, més de quaranta anys després, encara és una gàbia. I alerta, que si la canvien, molt probablement es convertirà en una gàbia molt més petita.

A vegades els arbres no deixen veure el bosc. Amb això vull dir que, alguns, tenen unes determinades visions i s'hi mantenen sense fer cap més anàlisi. Si fóssim capaços, tots, de passar de la consigna a l'anàlisi, segur que la política seria més útil a la ciutadania, que és la seva única raó de ser. La política no ha de servir als interessos de pocs, interessos materials com sous, càrrecs, influències i interessos més subtils però que mouen el món, supèrbia, poder... però estem veient des de fa molt temps que això no és així. Com pot ser que, partits que no estan esquitxats de corrupció no, que estan submergits en la corrupció, obtinguin milions de vots? Com pot ser que partits que pregonen i practiquen polítiques que són contràries als interessos dels seus votants rebin suports milionaris?. Com pot ser que dinosaures de la política, que viuen en l'opulència, que formen part d'un nucli de la societat que, quan eren al poder, assenyalaven com a indesitjables, s'atreveixen a dir segons quines coses, potser des d'alta mar prenent el sol a la coberta d'un vaixell de luxe?. Aquesta manera de fer política és la que els ciutadans no hauríem de permetre.

Tornem a Catalunya. El president Puigdemont s'ha sotmès a una moció de confiança i l'ha guanyada. Crec que era necessari. Va arribar a la presidència d'una manera inusual. El president Mas va ser convidat a fer un pas al costat sense que hi hagués cap motiu real que el fes indigne d'ocupar el seu càrrec, al contrari, va ser el que va propiciar que els militants i els votant de l'antiga Convergència pugessin al carro de l'independentisme. Mai no li agrairem prou. Sense aquell gest del president Mas no estaríem aquí, ara. Amb la confiança obtinguda el president Puigdemont que, a parer meu, és un actiu polític molt important, té tota la legitimitat per continuar, amb el seu govern, la tasca que els votants li vam encomanar.

A tots els catalans, tots, els independentistes i els que no ho són, se'ls demana una reflexió. Que valorin els país on volen viure, el país on volen que visquin els seus fills. Si volen un país d'oportunitats o un país subaltern. Un país privilegiat per la seva situació i per la seva gent. Un país on és possible arribar de fora i en pocs anys, poquíssims, poder arribar a cap de l'oposició en el nostre Parlament. Que escoltin bé les propostes dels uns i dels altres. Els uns t'ofereixen un encaix impossible i els altres oferim un país nou. Els uns et refreguen la llei com a única resposta i els altres t'ofereixen un país per fer entre tots. Tots. L'imperi de la llei. Queda molt bé com a títol per a una pel·lícula de l'oest, però recordem que en nom de la llei s'han fet barbaritats i se'n continuen fent. Milions de persones, milers i milers de nens i nenes moren cada dia i és per la irresponsabilitat de països on hi ha moltes lleis. Molt més important que la llei és la democràcia. El vot dels ciutadans que, en cada moment, en cada circumstància han de decidir que és el que més convé.

Ens queda menys d'un any per tornar a les urnes. El nostre president va demanar confiança i unitat. Trobo que, tant l'una com l'altra són imprescindibles. Tots som responsables de no trencar la cadena de confiances compartides, però els uns més que els altres. Tots aquells que tenen un micròfon a prop, tots aquells que escriuen als diaris, tots aquells que tenen projecció pública en tenen més, de responsabilitat. Cada vegada que un membre del Govern o un representant polític fa certes declaracions, que grinyolen, els uns ens empassem saliva i les lamentem, però la bona gent que no té tan arrelat el cuc de la política et pregunta, quan et troba «però ara què diu aquest?, que es tornen a barallar?» I tu, tornes a empassar saliva i dius. «No dona no, no pateixis, tot acabarà bé» I tornes a empassar saliva. Unitat. Les discussions, els punts de vista, les estratègies s'han de discutir, valorar i aplicar. Els ciutadans les entendrem més o menys, però el que ens preocupa, el que ens desanima és el doble missatge. Els nostres contrincants bé que l'aprofiten. No s'estan pas de remarcar-lo en les seves aportacions al Parlament. Confiança i unitat, que n'hem de passar moltes i de molt grosses junts.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Prioritat i bé comú
Anònim, 05/10/2016 a les 20:25
+0
-0
Els partits no tenen , en general, el bé comú com ala seva prioritat. Compten vots, possibilitats polítiques i estratègies i incompleixen sense tornar-se vermells les seves promeses programàtiques. Una nova manera de fer política és urgent. Ben aviat no veurem clarament.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Teresa Casals
Mestra, llicenciada en Filologia Catalana (UB) i postgrau en Formació del Professorat (UB). Ha participat com a formadora i coordinadora en els Programes de Formació de  Mestres de Primària i Secundària; ha coordinat els Serveis Lingüístics Universitaris i ha participat en Programes de Formació en Llengua Catalana amb la distinció i  el suport de la Unió Europea. Activista per la Llengua.
Cadira reservada per a Oriol Junqueras, en la primera fila del míting central d'ERC. | Adrià Costa
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
El partit celebrarà en els propers mesos un conclave obert a tots els militants i els espais propers per debatre com eixamplar la base social i implementar la República | La formació ajorna fins al març la confecció de candidatures per a les municipals per analitzar primer l'estratègia a impulsar a nivell territorial
01/01/1970
El jutjat d'Igualada cita a declarar una cinquantena de persones per les mobilitzacions del 3 d'octubre i del 8 de novembre
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent
Joan Tapia | Adrià Costa
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
L'exdirector de "La Vanguardia" opina que "l'actuació de Felip VI davant el procés pot complicar el seu paper arbitral en el futur" | Segons el periodista i analista polític, "Mas ha preferit marxar dos dies abans que dos dies després de la sentència del cas Palau"
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D